Autor: Chuck Palahniuk
Editorial, any: Vintage, 2006
Títol original, idioma, any: Fight Club, anglès,1996
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 218Gènere: Intriga
Llegit en: Anglès
Un compte enrere de deu minuts assenyala el temps que queda perquè l'edifici on es troben el nostre protagonista i en Tyler Durden s'esfondri. Les carregues explosives faran la seva feina i tots dos moriran. Però per si fos poc, el nostre home té entaforat a la boca el canó de la seva arma. Però espera, com hem arribat fins aquí? Retrocedim una mica, hi ha l'insomni, l'insomni és fatal. L'única manera de dormir és assistir als grups de teràpia de diverses malalties, veure que hi ha gent que està pitjor que ell, descarregar-se i dormir com un angelet. I llavors en Tyler en aquella platja durant les vacances. En Tyler i les seves estrafolàries idees. I la Marla Singer, que assisteix als mateixos grups de suport i que li impedeix relaxar-se. La seva vida va de mal en pitjor, aquest parell el faran parar boig, si és que no ho està ja. Què diu en Tyler ara, que li pegui tant fort com pugui?
La història que explica aquest llibre és del tot sorprenent i delirant. En va sortir una pel·lícula homònima de gran èxit, que personalment em va agradar molt i que em va empènyer a la seva lectura quan me'l vaig trobar un dia per casualitat. No havia llegit res d'aquest autor abans i fa servir un estil peculiar, encara que no sé si és el seu propi o respon a les necessitats del llibre. Frases curtes, contundència, salts constants en la trama. És una història fosca i complicada, però m'ha resultat molt absorbent. Sobretot a la primera part del llibre, els canvis d'escenari d'un capítol a l'altre desconcerten una mica.
Un cop acabat el text, puc dir que recomano tant el llibre com la pel·lícula, que em sembla que em posaré aquest cap de setmana mateix. No és per a tots els públics, però està molt ben fet. La violència hi és present tota l'estona, però no és el que més predomina i només és explícita en alguns punts. Enganxa perquè deixa entreveure molt i s'entén poc, has de continuar per encaixar totes les peces que d'inici sembla inversemblant que puguin anar juntes. Una molt bona obra que em deixa amb ganes d'aprofundir en la bibliografia de Palahniuk.
Puntuació: @@@@
Amb aquest llibre acompleixo el propòsit que em vaig fer en el segon aniversari del blog, el de llegir almenys un llibre en anglès durant aquest any. En vistes que me n'he sortit, espero que no es quedi en un fet aïllat!
21 Comentaris
Mmmmmm... no sé jo. En parles molt bé, però no sé si m'agradaria. No m'agrada llegir coses violentes o agressives, em general mal rotllet. Ja saps que jo sóc més d'embolics sentimentals, hehehe. Bé, m'alegro que llegeixis en anglès, tu! Jo ara m'hi veig incapaç... però a canvi, puc llegir en francès! I l'entenc millor del que mai he entès l'anglès, curiosament!
ResponEliminaEl francès és infinitament més proper al nostre cervell català (bé, al menys jo ho veig així hehe) fa mil anys que no estudio francès, l'havia estudiat a l'escola (a l'EGB, el que ara seria Primària + 2 anys d'ESO) i, si m'hi poso, encara el puc entendre força bé... Port molts, molts anys estudiant anglès (encara ara a classes de conversa) i el meu nivell és patètic.
EliminaEstic segura -en tinc el ple convenciment- que si anés mig any a viure a França em defensaria molt millor en francès que no pas ho faria en anglès si anés mig any a viure a Anglaterra :-)
Jo crec que em passaria més temps buscant vocabulari que entenent el que passa...
EliminaEncara no m'hi atreveixo.
Això és el que em passa a mi, que tinc la sensació que no en gaudiria perquè estaria interrompent la lectura constantment per buscar tal o qual paraula...
EliminaNoia, JOMA, haurem de fer un pensament i atrevir-nos! :-))
Assumptaaa!! Que quan jo vaig néixer l'EGB encara existia! Hehehe! I com que ma mare és mestre, ja sé el que és, quants cops li he sentit dir "quan vaig anar de viatge de final de curs a Mallorca amb els de 8è...", hehe.
EliminaAviam... jo és que he estudiat anglès dins l'escolta de 3r de primària a 2n de batxillerat, i fora de l'escola (molt més eficient) de 2n de primària a 1r de carrera. Així que se suposa que tinc un bon nivell!!! O almenys el tenia llavors (vaig fer exàmens oficials i tal). Estic segura que si fa un o dos anys hagués passat un any a Anglaterra, tindria un nivellassu. Però resulta que he anat a parar a França, i amb només tres anys d'estudi de francès a l'esquena, m'espavilo prou bé. Em falta vocabulari i gramàtica, i saber expressar-me, per exemple, en situacions formals (com que no m'hi trobo mai, no n'he après), cosa que hauria sabut fer en anglès. Però entenc tot el que sento, i em sé explicar per treure'm les castanyes del foc en totes les situacions que em puc trobar. Així que res, tornaré a casa amb l'anglès més rovellat que mai (però algun dia hi posaré remei, que sempre m'ha agrdat molt) i amb un francès fluid però imperfecte. No es pot tenir tot!
Mirar la peli i després el llibre? això no ho faria mai! oh wait...
ResponEliminaBufff si m'ha costat entendre la ressenya, encara em costaria més entendre el llibre... llegir-lo en anglès, impossible per mi... i si al damunt és de violència, doncs res... :-)
ResponEliminaGran llibre, gran pel·lícula. Molt humà el relat, perquè els humans som violents.
ResponEliminaAra que has llegit Palahniuk saps d'on surt El rei del món :). Els seus primers llibres són molt impactants. Prova Invisible monsters o Surivor ara, si en vols més. L'anglès que fa servir es pot seguir, i aquests són encara més bèsties que Fight club.
ResponEliminaSalvador, que després tindrà malsons, home!!
EliminaNo sé, si els d'en Salvador ja em provoquen malsons, què faria amb aquest.
ResponEliminaHe intentat mirar la pel·lícula molts cops, perquè diuen que té un final impactant i sorprenent, però mai l'he pogut acabar.
ResponEliminaEspero que no passi el mateix amb el llibre...
Bon propòsit!
MARIA: el final no és important. Gaudeix dels personatges i les situacions. I reflexiona.
ResponEliminaEl recordo com un llibre molt violent i ple de situacions extremes, però que a la vegada enganxa. Com bé dius, Palahniuk té un estil estrany tot i que cal reconèixer la seva capacitat per atrapar el lector malgrat que exposi situacions que a la vida real serien altament reprobables. És un d'aquells autors que de tan en tan val la pena llegir. Jo no he vist la pel·lícula, però tenint en compte que en parles bé, potser me la miro un dia d'aquests.
ResponEliminaGran peli!! quant de temps.
ResponEliminaBuà, llegir amb anglès ara mateix em resulta gairebé una Missió impossible!
Excel.lent ressenya. He vist la peli però el llibre no l'he llegit.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLa pel·lícula em va semblar brutal, XEXU. El llibre no l'he llegit, però estic convençut, com dius, que ha de ser molt bo. Jo estic acabant un 'clàssic': 'La nit del caçador', en català, de Viena Edicions. Una abraçada.
ResponEliminaJa em semblava que aquesta pel•lícula era a bastament coneguda i apreciada per força gent, inclòs jo, per això em va semblar bona idea llegir el llibre. Us el recomano, ha quedat una mica emmascarat pel fet de llegir-lo en anglès, però no deixo de dir que és un bon llibre que val la pena llegir, en l’idioma que sigui.
ResponEliminaYáiza, és una sort per tu que puguis llegir en francès, a banda de català i espanyol, i estic segur que si t’hi poses en anglès també te’n sortiràs. Pel que fa al llibre, té escenes agressives i violentes, però no tant com ho podria semblar. Potser si l’hagués llegit en català m’ho hauria semblat més, ja que es capten millor els detalls, però la veritat és que no m’ha semblat desagradable en aquest sentit.
Pons, quan vaig veure la pel•lícula ja fa anys no sabia que existia el llibre. Quan vaig ensopegar amb ell fa una temporada, vaig pensar que estaria bé llegir-lo, i això he fet. Posteriorment he vist la pel•li altre cop, en l’ordre que toca!
Assumpta, el llibre seria una mica enrevessat en català i tot. De totes maneres, ja ho veus clar, no crec que fos un llibre que t’agradés pel seu contingut. Pel que fa a llegir en anglès, ja saps que no és necessari. Per practicar està bé, però si ho vols provar, sempre hi ha coses més senzilletes per les que començar. Qui sap, potser t’animes i després et veus amb cor d’anar a llibres més densos!
Josep, bona nota tant a llibre com a pel•lícula. Sí que som violents els humans, però vols dir que tant? Potser sí, senzillament que no donem sortida a la violència que portem dins. No sempre, vaja.
Salvador, t’agraeixo les recomanacions, que ja m’he apuntat. Vull llegir més d’aquest home perquè m’ha convençut, i ara sabré per on començar. Fins i tot us podria trobar similituds en l’estil, estic veient que m’agrada aquesta mena de redacció, si l’hagués llegit en català aquest llibre em dura tres dies, a tot estirar.
Jomateixa, no no, els del Salvador t’han de provocar insomni, que no ho has entès!! I mira, el prota d’aquest llibre també té insomni! Macip és el Palahniuk català! Ah, i que el llibre es pot llegir en altres idiomes, eh. En espanyol com a mínim.
Maria, podries provar-ho amb el llibre, l’atmosfera angoixant que genera i com descriu la situació, deixant molt per la imaginació, podria agradar-te. Però em sorprèn que no hagis pogut acabar la pel•li, és força reconeguda. Personalment penso que està molt bé.
Màgia, que bé trobar algú que ha llegit el llibre, ja que el més normal en aquest cas és tenir coneixement només de la pel•lícula. A mi no em va semblar tan violent, exposa situacions que difícilment es farien reals, però és la gràcia, no el llegim per realista. És totalment ficció, i m’agrada per això, ho és però et fa pensar en moltes coses. Donaré més corda a l’autor perquè m’ha sorprès gratament. No n’havia llegit res i és hora d’afegir-lo a la llista d’autors recomanables.
rits, doncs el llibre no es queda enrere de la pel•lícula. No cal llegir-lo en anglès, està traduït!
Kweilan, no sé si és massa del teu estil, però si la pel•li et va agradar, és bon reflex del que és el llibre.
MBosch, penso que et podria agradar. Descriu situacions extremes que fan pensar força. De fet, em tiro a la piscina i te’l recomano. I la pel•lícula també. Jo me’l vaig comprar a Amazon en anglès, i ben baratet.
Jordicine, diguem que la pel•lícula és una magnífica adaptació del llibre, molt fidedigna, per tant, tant l’un com l’altre valen la pena. Veus, el cap de setmana passat vaig veure la pel•lícula, després d’acabar el llibre, feia molt que no en mirava cap. I em va tornar a agradar, és clar. Una setmana més que desconec el llibre que llegeixes! Ja veuré què en dius.
Hola XeXu, em començo a posar al dia del teu bloc perquè he estat desconnectada unes setmanetes i em retrobo una lectura de les que m'agraden molt i molt. Bona ressenya, d'un bon llibre. La pel·lícula és molt digna. Vaig descobrir l'autor a través de la pel·lícula i me'n vaig tornar una incondicional, per això, suposo, m'agrada tant el Macip (com a escriptor, vull dir). Et felicito, fill!
ResponElimina