Autor: Charles Dickens
Editorial, any: Proa, 1985
Títol original, idioma, any: The Great Expectations, anglès,1861
Gènere: Narrativa
Traductor: Josep Carner
Número de pàgines: 572Gènere: Narrativa
Traductor: Josep Carner
Llegit en: Català
La vida d'en Pip no sembla que hagi de ser un camí de roses. És orfe i viu amb la malcarada de la seva germana, sort en té del marit d'ella, en Joe, que és un sant! Però vagarejant per un cementiri, com té per costum, ensopega amb un convicte fugitiu que l'amenaça de mort si el delata i si no li porta menjar en un breu període de temps. Per por, decideix fer-li cas i no entregar-lo a la justícia. L'aprenent de ferrer, que és l'ofici d'en Joe, tampoc no té altres emocions que aquesta. Fins que un dia el condueixen en presència d'una anciana i fantasmal dama que viu en un casalot i no ha vist la llum del sol de fa molts anys, des del seu desengany amorós, la senyoreta Havisham. Allà coneixerà la seva filla adoptiva, l'Estel·la que el menysprea pels sus orígens humils. Avergonyit, en Pip desitja convertir-se en un senyor per poder enamorar l'Estel·la, i per sorpresa seva, al cap d'un temps les seves grans esperances es veuen complertes gràcies a un benefactor misteriós. Veurem com se'n surt ara, el bo d'en Pip.
Aquesta és una novel·la, novel·la. Està escrita de forma lineal i tots els personatges i situacions juguen un paper i queden resoltes. Una obra clàssica del segle XIX, que sempre s'ha de tenir en compte quan la llegim avui en dia. La història és interessant i se'ns presenta amb una prosa força àgil, però cal dir que la traducció al català no hi ajuda. Probablement és molt fidedigna, però això trava la lectura fent que no sigui tan fluida com podria ser. No sé determinar quanta culpa d'això té Dickens i quanta en té Carner. A banda d'això al llarg de les llarguíssimes 572 pàgines hi ha fases de tot, algunes que passen com l'aigua i altres absolutament soporíferes. Naturalment, en una obra així hi ha molt més escrit del que cal, la palla pròpia d'una obra d'aquestes característiques.
Aquest any se celebra el bicentenari del naixement de Dickens, així que si havia de llegir algun cop una obra seva, està bé que hagi estat ara, tot i no arribar a l'homenatge que se'n va fer a principi d'any aquí a la catos. M'ha agradat llegir-lo tot i que he hagut d'agafar aire i forces per fer-ho. El resultat no em decep, és un bon llibre amb moltes virtuts, però no és el meu estil. L'argument molt bé, l'execució també, però se m'ha fet pesat en moltes fases i costós de llegir, suposo que més per culpa meva que del llibre en sí. Després de l'experiència, no sé si llegiré res més de l'autor, o en tot cas esperaré un bon temps, prefereixo altres lectures, però estic content d'haver-lo llegit.
Puntuació: @@@
Aquest llibre me'l va recomanar l'Assumpta, no sé, un o dos cops, i així de passada. La pistola que m'ha posat a la templa no hi ha tingut res a veure.
39 Comentaris
M'ha fet molta gràcia llegir aquesta ressenya... ja sé que no era el teu objectiu, fer gràcia... però me n'ha fet. NO podia deixar de somriure i no diré pas perquè...
ResponEliminaAbans que em trobi jo també una pistola a la templa, diré que em fa una mica de mandra...
Carme... explica, explica!!
EliminaPerò a tu que t'agrada la poesia d'en CARNER!! A tu t'agradaria molt... (ep, no porto pistola, eh? de veritat hehehe)
Bé, mai és tard per llegir Dickens, com diu la dita! (dita que m'acabo d'inventar, però no passa res, no?). Jo el vaig llegir a principis d'any, aquest mateix, i sí que algun tros se'm va fer pesat, especialment un fragment que no diré per no aixecar la llebre a ningú. Però el vaig llegir amb ganes i em va passar prou bé. La meva part preferida va ser el començament, mentre en Pip encara és nen. Cosa que no diu molt del final del llibre!! Hehehe! Però bé, el final-final també em va semblar prou bé.
ResponEliminaVeig que en general no t'ha fet ni fred ni calor... suposo que t'entenc. Jo me'l vaig llegir a gust, però no és un llibre que al tancar-lo et sàpiga greu haver-lo acabat i pensis que enyoraràs els seus personatges, no? (Assumpta, no em matis, ja sé que a tu t'encanta en Pip!).
I res més a dir... bé, dues cosetes: m'agradaria saber què feia riure a la Carme; i estic desitjosa de veure què diu l'Assumpta quan passi per aquí! Hehehe!!
Per cert, el millor de la ressenya, se'ns dubte, són les dues línies del final. Jo no vaig arribar a veure la pistola, al segon suggeriment de llegir Dickens li vaig fer cas i en paus! ;)
Noooo, no et mato!! Hehehe de fet, el meu personatge preferit no és pas en Pip, eh?... Jo sóc d'en Joe Gargery... oh! m'encanta!!
EliminaÉs tan dickensià!! :-DD
Oeeeeeeeeeeee oeeeeeeeeeee... Ostres, quina alegria m'acabo d'endur!! :-DDDD
Oooooooooooooooooooooooooooooh!!! Oooooooooooooooooh!!! ooooooooooooooooh!!!!
ResponEliminaOstres, això sí que és una sorpresa absoluta i totalment inesperada!! :-DDDD
És com si m'haguessis fet un regal!! ;-))
I, a més, te l'has llegit en la traducció d'en CARNER, que jo no m'hi atrevia pas... Jo me'l vaig llegir en castellà, ho confesso... i, a més (ostres, mira que sóc burra... m'he posat nerviosa i tot i estic escrivint que gairebé em tremolen les mans i m'estic equivocant molt i només faig que anar enrere i esborrar hehehe he posat fiag enlloc de faig i aran enlloc d'anar... agggh) :-DD
Oh!! Gràcies!!
Per on anava? :-))
Ah, sí que a més, vaig llegir en una web d'un club de lectura de Vic, que un munt de gent l'havien deixat sense acabar o s'havien passat a una traducció en castellà perquè se'ls feia feixuc el català d'en Carner... imagina!!... I tu l'has llegit en versió carneriana!! :-DD
De fet, l'ELFRI també el va llegir en versió carneriana i li va agradar molt, però l'ELFRI juga amb les paraules (ai, em tremolen les mans!! hehe)
Estic emocionada, de veritat... No, emocionada de plorar... emocionada que no puc parar de somriure i em sento molt contenta!!
Tres arroves no està gens malament!! :-DDD... Probablement amb una traducció més fàcil t'hauries apropat a les quatre... De veritat, eh? La meva versió era un nivell totalment normal, res de cultismes ni res "raru" (pensa que Dickens era molt llegit per la gent "del poble"... era un "best seller" del seu temps, per tant estic segura que el seu anglès no era rebuscat) :-))
Saps? Li vaig dir a l'Elfri que aquest estiu me'l treuria de la biblioteca en català i faria una relectura en català, ara que ja conec la història... però ara m'estan entrant ganes de tenir-lo... I si me'l demano com a regal de Sant? La mare i la germana em tenen molt mimada...
Oooooh!! ESTIC TAN CONTENTA!!!
Aquesta no l'oblido. T'ho prometo. Això ha estat una sorpresa, un regal!!
Eps... que ara si que m'emocionaria "de plorar" i no vull hehe
SMUAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAC!!!
Ooh, per fi t'has decidit a llegir algun llibre de Dickens! A mi també m'ha fet somriure aquesta ressenya, potser per motius diferents als de la Carme, no ho sé. Ja deus saber pels llibres que he llegit que Dickens m'agrada bastant i m'has fet somriure quan dius que hi ha fragments soporífers perquè és ben cert, però són molt poquets, crec. S'ha d'entendre que és l'estil del segle XIX. Jo aquests fragments els acostumo a llegir mig en diagonal. M'alegro que t'hagi agradat.
ResponEliminaJo crec que cada virtut que en XeXu li ha trobat al llibre és mèrit de Dickens i cada problema que l'ha travat i encallat en la lectura, correspon a Carner... Sí, sí, que em perdoni Carner, que ho sé, ho sé que ho feia amb la millor intenció... però Dickens escrivia per a un públic molt ampli, les seves obres es venien per entregues i la gent les esperava amb candeletes... Quants catalans-normals, poden entendre sense problemes el llenguatge de Carner? :-))
EliminaI jo que sempre mirava "El punt de mira" per si algun dia veia un Dickens!! hehehe què trampós!!
ResponEliminaLa vida és injusta, ara que m'adono!! :-DD
Mira quins honors t'estic fent per haver-me fet patir durant mesos i a tots els que es van llegir un llibre a la primera o segona insinuació no els hi vaig fer un homenatge tan gran!!
Així doncs, ara m'aprofitaré i ho faré aquí... A tots els blogaires que us vareu sumar a la celebració catosfèrica de l'Any Dickens... abraçades, petons i agraïment etern!!! :-)
Ooooh!! Estic molt contenta, XeXu... es nota? :-DDDD
Oeeeeeeee oeeeeeee oeeeeeee
Ara, perquè la meva felicitat sigui complerta només necessito que el Madrid no superi el rècord dels 99 punts i ja no es pot demanar més en aquesta vida!! :-DDDD
Tota una sorpresa! segur que l'Assumpta estarà contentíssima! què xulo!
ResponEliminaNo vai llegir Grans Esperances xò el regust que em va deixar Història de dues ciutats és força similar. Em va agradar, està molt bé i estic contenta d'haver-lo llegit, xò no em va fascinar. Crec que tb trigaré força a llegir-ne un altre.
Per cert, una tonterieta. Sempre m'ha fet gràcia quan un escriptor de renom ha traduït alguna gran obra. Si ja ho sé, tenim grandíssims traductors que potser ho haguéssin traduït millor, xò trobo que és un reconeixement, tant per a l'obra original com per al qui tradueix. No sé com explicar-ho xò em sembla tot un honor. Imagina't Josep Carner, amb la seva tendresa, traduïnt Grans esperances, i segurament en un moment que no es feia molta traducció al català. Traduir un llibre és molt important i de fet, una mala traducció pot fer molt de mal.
Carner era un fan total i absolut de Dickens i, sobre tot, Grans Esperances era el seu llibre preferit... i, tot i fer-ho amb la millor intenció (ell volia que la llengua catalana brillés al màxim, de forma culta, quan es traduïa gran literatura), en realitat li va fer un flac favor (i ho sento i em sap greu, perquè no tinc el menor dubte que Carner estava homenatjant Dickens amb la seva feina) però el que va fer va ser allunyar-lo de la majoria de la gent. Dickens escrivia pel "Gran públic"... i Carner no.
EliminaTot i així, en una traducció de Pickwick al castellà que jo vaig llegir, el traductor (al castellà!!) diu que algunes de les millors traduccions en qualsevol idioma són les fetes en llengua catalana per Carner.
Ja veus... la gent està dividida :-))
Per cert, acabo de llegir el comentari de l'Assumpta i coincideixo completament amb ella amb la crítica a Carner. La seva traducció és molt elaborada i fruït del noucentisme, però crec que ara no és la més adequada ni la més propera al lector. Hi ha altres traductors de Dickens que han aconseguit apropar-se més al llenguatge parlat i proper que utilitza l'autor (en els diàlegs sobretot). Així doncs, com diu l'Assumpta, doble mèrit.
ResponEliminaHas llegit El Casalot en traducció de Xavier Pàmies? :-)) Està molt bé!!
EliminaI ara VilaWeb ofereix, de forma gratuita una altre traducció, també en català, de la mateixa obra (Bleak House) el que passa és que li han posat el nom "Casa Inhòspita" en traducció de Josep Tebé :-))
Oi que sí que té moltíssim mèrit que l'hagi llegit en traducció de Carner? :-)) Jo no m'hi atrevia ni en broma... i quan vaig llegir que gent avesada a llegir, de Vic, l'havien deixat, li vaig agafar pànic! :-))
Sí que l'he llegit en traducció de Xavier Pàmies i és fantàstic (l'obra i la traducció). És una de les novel·les que més m'han agradat d'en Dickens.
EliminaA mi també! Va ser la segona que vaig llegir, després de Grandes esperanzas en castellà... i em va encantar!!
EliminaI la traducció... jo crec que a mi em va fer el mateix efecte que deuria fer el llibre original al públic anglès: quelcom molt bo, però proper :-)
Aquesta de Josep Tebé crec que també està molt bé... De moment la vaig guardant :-)
Estic molt d'acord amb el que dius. En Dickens se'l ha d'agafar amb temps i desconnectar una mica de les lectures que acostumem a llegir.
ResponEliminaTambé crec que els seus llibres estan fets per assaborir-los en petites estones sense tenir cap presa per acabar la lectura de les seves novel·les. Com si es tractessin de "xupitos" o "snaps" de licor.
No oblidem que, en l'època en la que Dickens escrivia, el seu públic estava acostumat a rebre per entregues mensuals o en fascicles les seves novel·les.
Fins aviat,
És cert, són llibres per llegir amb calma i temps :-)) ara bé, tampoc en "petites estones"... perquè quan jo em submergeixo en aquell món de carrers enfangats, de carruatges, d'usureros, de gent pobra, de gent bona i generosa... no puc parar hehe
EliminaAh!! els personatges de Dickens! M'encanten ;-)) Doncs això, que jo no puc estar poqueta estona... mínim una hora seguida :-))
Ostres, què fort... és que te l'has llegit en versió carneriana, eh?
ResponEliminaBé... justament això em fa pensar en el post de la YÁIZA, el de llegir en anglès i francès, bé, de llegir en altres idiomes en general... Ella recomana tirar-nos a la piscina i la majoria dieu que sí, que és el que s'ha de fer... No sé si has llegit el meu comentari, però el que dic és que jo no puc... que sóc una mica histèrica (no es nota pas per aquests comentaris, eh? hehe) i si no entenc una paraula ja vaig corrents al diccionari... i això és el que em fa patir d'en Carner... però, ostres!!... sóc una cagada!!... Ara llegiré en anglès, què caram!! :-DDD
Clar que sí, Assumpta!! Ara et pots rellegir TOTS els Dickens en anglès!!! Què et sembla? ;) No trobes que és una idea genial? És una relectura, i d'uns llibres que t'agraden molt. Hehe!
EliminaBé, potser començaria amb Harry Potter!! :-)))
EliminaO, abans d'atrevir-me amb Dickens en anglès, hauria de fer una segona llegida en un idioma que conegui una mica més, per fixar les idees :-P
Ostres, quina sorpresa m'ha donat en XeXu!!... I jo vinga a dir-li que si és tossut, que no he conegut blogaire més tossut que ell... Ho retiro, ho retiro :-DDD
Nens,q uina feinada a llegir comentari i resposta de l'Assumpta!!! ;)
ResponEliminaLa veritat és que el primer que he pensat quan he vist l'actualització a la barra lateral ha estat: "mira, l'Assumpta estarà contenta! ". i m'he equivocat de molt, està conttentiiiiisima.
Del llibre poca cosa en puc dir perquè no l'he llegit i ara com ara molta intenció no tinc... a més aquesta traducció em comença afer por
Jo no em vaig atrevir a llegir-lo en català, MIREIA... i mira que em va saber greu, perquè tots els altres que he pogut trobar en català ho he fet en la nostra llengua (El casalot, Tots els contes de Nadal, Temps difícils, Història de dues ciutats, i tinc Oliver Twist...) però les tres traduccions carnerianes: Pickwick, David Copperfield i Grans esperances, no m'hi atrevia... la veritat és que és una gran mostra de desconfiança envers mi mateixa, però... no m'hi atrevia... En XEXU és un crack!! :-))
ResponEliminaAra esperaré la seva resposta a aquest comentari teu perquè m'interessa molt saber, sincerament, si se li ha fet molt feixuc el català d'en Carner... si veritablement costa durant tot el llibre o si només són moments puntuals :-))
Assumpta! Veig que ets molt més fan de Dickens del que em pensava jeje. Jo m'he llegit David Copperield en versió original i Oliver Twist també i te'ls recomano àmpliament. A mi personalment em va agradar més David Copperfield que Oliver Twist potser perquè l'Oliver ja el coneixia massa. En català m'he llegit el Casalot, que em va encantar, i Temps difícils, que també em va agradar molt. I ara tinc Dombey and son allà aparcat.
EliminaEn Carner utilitza un vocabulari força culte. És un bon traductor, però en alguns moments s'allunya massa del català corrent .
Ooooh!! Els has llegit en versió original!! Això sí que seria el meu somni!! Poder llegir cada frase, cada escena exactament igual com l'autor la va escriure!! M'encantaria, però no en sé prou :-) Tot just ara vull començar a veure si m'atreveixo amb algun més senzillet i em fa por que no me'n sortiré... però ho he de provar :-)
EliminaSí, Dickens és el meu escriptor preferit de tots els temps :-) i, de fet, el vaig conèixer no fa massa i gràcies a la catosfera!... Bé, clar que el coneixia! El coneixia com el coneix tothom, per la cançó de Nadal de la que s'han fet un munt d'adaptacions per la tele i també alguna versió de David Copperfield (una que van fer en mini-sèrie de dos capítols de la BBC, en la que en David era Daniel Radcliffe (que després va ser Harry Potter) i amb un munt de boníssims actors anglesos :-)
Però el que volia dir és que mai havia llegit res seu sencer... i vaig començar per "Grandes esperanzas" justament per voler llegir un llibre que havia recomanat un blogaire (Ma-Poc, ja no està actiu) que es deia "El senyor Pip" i que feia referència a l'obra de Dickens... vaig pensar que millor llegir-me primer el llibre de Dickens i després l'altre, i així ho vaig fer... i em va atrapar!! :-))
De tant en tant m'agrada llegir algun clàssic. Me l'apunto per una pròxima lectura. L'argument el trobo interessant. Molt típic de l'època.
ResponEliminaSi de tant en tant t'agrada algun clàssic, aquest t'agradarà! ;-))
EliminaAra bé, la traducció em fa més por que una pedregada seca... però res, hem de ser valents com en XEXU!! :-))))
a veure si soc capaç d'acabar aquest maleit any Dickens sense llegir-mes res de l'autor
ResponEliminaPotser no en seràs capaç... hehehehe
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEi, encara ets a temps de canviar el 8/10 per 9/10, benvolgut carnerià!! :-))
EliminaÉs que al blog d'en MARCEL vàrem tenir un debat sobre les traduccions d'en Carner que va durar molts i molts comentaris!! Ell defensant la bellesa del català (en fi, la riquesa de la llengua que vol protegir en Carner... i que jo ja ho entenc en el fons) i jo defensant la puresa de la traducció, la fidelitat a la forma d'escriure de Dickens :-))
Eeeeeeeeeei!! Ja surten ben posades les hores dels comentaris!! Quina il·lusió!! Ho havies vist, XEXU? :-))
EliminaCom molts altres clàssics, Dickens és un dels autors que tinc pendents, però és d'aquells que espanten i que mai m'atreveixo a agafar. Pel que en dius, però, potser no n'hi ha per tant! La teva ressenya és molt positiva, i va molt bé com a empenteta per descobrir aquest autor. Si més no, el veig una mica amb uns altres ulls. Ens llegim!
ResponEliminaSí, no li tinguis por a Dickens, al contrari, era un home que escrivia per a un públic ampli. Era la perfecta suma d'escriure bé, de tenir missatge de fons, i de ser proper als lectors... Crec que t'agradarà!! :-))
EliminaMira que si la ressenya d'en XeXu aconsegueix lectors per a Dickens, jo li faig un homenatge!! :-DDD
Ostres, doncs pel que sembla no està malament. Servidor no ha tingut gaires bones experiències amb llibres clàssics. No sé, em fa recança llegir-lo... XeXu, tu què opines? A mi m'agradarà? Guia'm, il·lumina'm, mestre!
ResponEliminaMestre, guia'l, il·lumina'l!! Digues-li que sí que li agradarà!! :-))
EliminaJORDI, estic segura que t'agradarà... el meu únic dubte és per la traducció, que és un pèl complicada, però en XEXU, que és un valent, va dir que "o el llegia en català o no el llegia" i la traducció en català és d'en Josep Carner, que fa servir un català molt especial (en part una mica antiquat, en part amb cultismes o localismes...) Llàstima que no sigui una traducció d'en Xavier Pàmies o de qualsevol altre que les fan més "com cal".
En definitiva, si ets un català de primera, com en XEXU i t'arrisques a endinsar-te en un lèxic que pot costar una mica (que és maco, i és ric i és nostre, ¡oju!), anima't amb en CARNER... si ets un català de segona, com jo, que diu que el que vol és entendre Dickens, agafa una traducció en castellà de la Biblioteca i llegeix-lo... però, en tot cas LLEGEIX-LO!!
Mira què diu l'MBOSCH!! I ell també va llegir la traducció d'en CARNER!! Clar que ell estudia per lletres i li feia gràcia especialment el vocabulari aquest... (el xiquet estudia llatí, grec i coses així) :-DD
Assumpta, saps que el XeXu ha dictat sentència? Ho has llegit??
EliminaSí, ara mateix ho comentava al post següent... Tinc un problema amb els comentaris i només em passa en aquest blog. Quan he obert JO NO VEIA el darrer comentari d'en XEXU... era com si no hi fos... i, quan he publicat el meu, llavors s'ha fet visible el seu :-)
EliminaMoltes gràcies a tots per comentar aquesta ressenya, especialment a l'Assumpta que li ha fet molta il·lusió que finalment hagi llegit un llibre que fa molt temps que em recomanava. He de reconèixer que ho he mantingut en secret per fer-li la sorpresa, pensava que li faria il·lusió, però no tanta!! No em vaig massa amb cor de contestar els comentaris, i a més, s'ha de reconèixer que ella ho ha fet per mi de manera magistral, així que no ho faré, però si que faré algunes consideracions generals i algunes en particular.
ResponEliminaRespecte al principal tema de conversa, el català de Josep Carner en aquesta traducció no és gens proper. No m'atreviria a dir que és massa culte, perquè ni ho sé, senzillament és enrevessat. M'ha semblat, a més, que feia servir paraules de diversos dialectes una mica caòticament, i això embolica. Però potser m'erro i per quan ell va fer la traducció eren molt més comunes les formes que ell fa servir. Tampoc diré que no es pot llegir, que és català, caram! Però sobretot sobta al principi, entrebanca una mica la lectura, però després ja t'hi acostumes i vas fent. Però discrepo amb el que diu l'MBosch, no trobo que sigui un català boníssim, és un català, a dia d'avui, totalment irreal.
Quant a recomanacions, és un llibre i un autor que no es pot recomanar a la babalà. Per aquí hi ha autèntics fans de Dickens com l'Assumpta, o la Myself, elles us diran que és imprescindible. Des del meu punt de vista, tot i parlar-ne raonablement bé, no hagués passat res si no l'hagués llegit. Així que davant de la pregunta final d'en Jordi, i coneixent els teus gustos, o alguns dels teus gustos, he de dir que segurament l'acabaràs, que potser fins i tot pensaràs que és un bon llibre, però crec que ho diràs amb boca petita i que patiràs llargues estones d'avorriment. No fa gens per mi, i en parlo bé, però creu-me, trigaré a tornar a agafar un llibre de l'autor, en cas de tornar-lo a agafar.
Ah, en resposta al que diu en J. Policarp, dir que jo no sé llegir res a 'xupitos' o m'ho empasso tot de cop, o no ho llegeixo. Si començo no sé parar, perquè si paro, me'n vaig a una altra cosa.
I finalment, dir que no m'havia adonat de que s'havien tornat a posat a lloc les hores dels comentaris (algun dia ho havien d'arreglar!), cosa que em fa molt content!
Ep, ep... quan jo he començat a escriure el comentari per en JORDI, aquest comentari teu no hi era!! i, segons el rellotge, hi porta més d'una hora!! :-))
EliminaEstic d'acord amb el que dius del llenguatge d'en CARNER... Ell, amb tota la bona fe del món, mira d'utilitzar el català més ric que pot, i busca paraules antigues, modernes, dialectals, en rescata algunes en desús... i les va posant totes... clar, com tu dius, és català i ja m'agradaria a mi llegir anglès i entendre'l tan bé com puc entendre el català d'en CARNER... però jo no l'entenc al cent per cent, i això em fa ràbia, perquè a en DICKENS els seus coetanis sí que l'entenien al cent per cent, que ell escrivia per a tothom :-)
Ah, i sí que em va fer il·lusió... molta, molta, moltíssima!! :-))
EliminaPensava que no en voldries llegir mai cap... i, quina llàstima que justament el que et vaig recomanar fos aquest... si arribo a saber que em faries cas, però que t'entestaries en llegir-lo en català "sí o sí", te n'hauria recomanat algun altre amb traducció catalana que no fos d'en CARNER... l'hauries llegit molt més ràpid, hauries entrat molt més en la història i n'hauries gaudit més... hi poso la mà al foc.
Tot i així... amb lo pesada que em vaig arribar a posar, que creia que m'expulsaries del Llibres i punt!... la veritat és que, quan vaig veure que havies ressenyat aquest llibre, gairebé em vaig emocionar :-))