Autor: Charles Dickens
Editorial, any: Proa, 1985
Títol original, idioma, any: The Great Expectations, anglès,1861
Gènere: Narrativa
Traductor: Josep Carner 
Número de pàgines: 572
Llegit en: Català

La vida d'en Pip no sembla que hagi de ser un camí de roses. És orfe i viu amb la malcarada de la seva germana, sort en té del marit d'ella, en Joe, que és un sant! Però vagarejant per un cementiri, com té per costum, ensopega amb un convicte fugitiu que l'amenaça de mort si el delata i si no li porta menjar en un breu període de temps. Per por, decideix fer-li cas i no entregar-lo a la justícia. L'aprenent de ferrer, que és l'ofici d'en Joe, tampoc no té altres emocions que aquesta. Fins que un dia el condueixen en presència d'una anciana i fantasmal dama que viu en un casalot i no ha vist la llum del sol de fa molts anys, des del seu desengany amorós, la senyoreta Havisham. Allà coneixerà la seva filla adoptiva, l'Estel·la que el menysprea pels sus orígens humils. Avergonyit, en Pip desitja convertir-se en un senyor per poder enamorar l'Estel·la, i per sorpresa seva, al cap d'un temps les seves grans esperances es veuen complertes gràcies a un benefactor misteriós. Veurem com se'n surt ara, el bo d'en Pip.

Aquesta és una novel·la, novel·la. Està escrita de forma lineal i tots els personatges i situacions juguen un paper i queden resoltes. Una obra clàssica del segle XIX, que sempre s'ha de tenir en compte quan la llegim avui en dia. La història és interessant i se'ns presenta amb una prosa força àgil, però cal dir que la traducció al català no hi ajuda. Probablement és molt fidedigna, però això trava la lectura fent que no sigui tan fluida com podria ser. No sé determinar quanta culpa d'això té Dickens i quanta en té Carner. A banda d'això al llarg de les llarguíssimes 572 pàgines hi ha fases de tot, algunes que passen com l'aigua i altres absolutament soporíferes. Naturalment, en una obra així hi ha molt més escrit del que cal, la palla pròpia d'una obra d'aquestes característiques.

Aquest any se celebra el bicentenari del naixement de Dickens, així que si havia de llegir algun cop una obra seva, està bé que hagi estat ara, tot i no arribar a l'homenatge que se'n va fer a principi d'any aquí a la catos. M'ha agradat llegir-lo tot i que he hagut d'agafar aire i forces per fer-ho. El resultat no em decep, és un bon llibre amb moltes virtuts, però no és el meu estil. L'argument molt bé, l'execució també, però se m'ha fet pesat en moltes fases i costós de llegir, suposo que més per culpa meva que del llibre en sí. Després de l'experiència, no sé si llegiré res més de l'autor, o en tot cas esperaré un bon temps, prefereixo altres lectures, però estic content d'haver-lo llegit.

Puntuació: @@@
Aquest llibre me'l va recomanar l'Assumpta, no sé, un o dos cops, i així de passada. La pistola que m'ha posat a la templa no hi ha tingut res a veure.