Autor: Cormac McCarthy
Editorial, any: Debols!llo, 2008
Títol original, idioma, any: No Country for Old Men, anglès, 2005
Gènere: Intriga
Traductor: Luis Murillo Fort
Número de pàgines: 242Gènere: Intriga
Traductor: Luis Murillo Fort
Llegit en: Espanyol
No passa cada dia que et trobis, mentre estàs caçant tranquil·lament al desert, una carnisseria de narcotraficants amb múltiples cadàvers i sang per tot arreu. Però encara passa menys que en aquest panorama t'hi trobis un maletí que conté més de dos milions de dòlars. Sent que no hi ha cap testimoni, què t'impedeix d'endur-te els diners i marxar corrent? Doncs res, és clar, així que aquesta és la decisió que pren en Llewelyn Moss. Però potser si sabés qui el perseguirà en busca dels diners s'ho hagués pensat dos cops, hauria marxat tan feliçment mirant cap una altra banda. Anton Chigurh no està per ximpleries, el gallet de la seva arma sempre va fluix. A tot això, el xèrif Bell mirarà d'impedir que continuïn les morts relacionades amb el cas, però no ho tindrà gens fàcil. Els seus enemics no fan broma.
M'estreno amb Cormac McCarthy i he de dir abans de res que em queda una impressió agredolça. El llibre comença amb una força i una intensitat increïbles que fan presagiar una història potent i addictiva, però mica en mica es va diluint fins a convertir-se en una reflexió sobre els Estats Units i la vellesa, entre d'altres temes. És força violent i escatima pocs detalls. M'ha agradat la manera com està escrit, amb diàlegs molt versemblants, i sobretot el personatge de Chigurh, és clar, una mala bèstia sense escrúpols. Els capítols comencen sempre amb un monòleg del xèrif Bell (en cursiva que fa mal als ulls) i el segueixen sempre diferents fragments que salten d'uns personatges a altres i els van encreuant. Una distribució força encertada.
La veritat és que m'havia emocionat amb aquest llibre per la fama que va tenir la pel·licula i perquè el començament realment em va atrapar. Però mica en mica l'acció decau i es converteix en un seguit de reflexions que destrempen una mica per tot el que prometia. Em penso que al final m'he perdut coses i tot perquè m'estava avorrint, no entenia a què treu cap tota l'última part, encara que segur que és interpretable. Les ganes d'afegir McCarthy a la llista d'imprescindibles han desaparegut, però penso que es mereix alguna altra oportunitat.
Puntuació: @@
Recomanat al La veritat dins la ficció...
Puntuació: @@
Recomanat al La veritat dins la ficció...
18 Comentaris
Jo només m'he llegit La carretera, i em va semblar prou bo. I si no has vist la pel·lícula, te la recomano, però després del llibre, és clar!
ResponEliminamira si m'interessa que ni tan sols he vist la peli...
ResponEliminaMeeeec! Passo del llibre. Següent!
ResponEliminaCom te l'has carregat, pobre... Estic d'acord que les trenta planes finals són una anada d'olla innecessària. Però a mi em sembla que sí que manté el ritme de l'inici. A mi em va impressionar.
ResponEliminaCaram, caram... aquest ja puc endevinar que no seria dels que em recomanaries a mi! ;-))
ResponEliminaComentari a part... no sé si és una nova brometa de Blogger, però ja em va passar ahir quan vaig posar els darrers comentaris al post de Grans Esperances. Ho dic per si algú més ha notat quelcom semblant. Quan he entrat, només hi havia dos comentaris, el d'en Maurici i el d'en Pons... escric el meu i, quan surt actualitzat, surten el d'en JORDI i en SALVADOR, que estan posats fa més d'una hora!!...
ResponEliminaVaig ràpid q perdo el bus: aquest llibre és l'hòstia.
ResponElimina(Et comento més quan torni per aquí...)
Malgrat aquesta "sensació agredolça" que dius que t'ha deixat, jo et recomanaria que no descartessis llegir "La carretera". Tot i que és molt dur, és un llibre impressionant, d'aquells que deixen marca.
ResponEliminaCoincideixo amb tu, XEXU. M'esperava molt però, en aquest cas, vaig trobar més interessant la pel·lícula. I és que els Coen són dels grans. Jo estic acabant 'La nit del caçador', que acaba d'editar Viena en català. L'he trobat impressionant. Dels llibres que més he gaudit en els últims mesos. I ja tinc preparat a la tauleta de nit 'Familia', de Ba Jin. També ha sortit per primer cop en català, traduït directament del xinès per Eulàlia Jardí. Una abraçada, XEXU. M'encanta passa per aquí i veure que llegeixes.
ResponEliminaMmmm... llibres violents i agressius? Em sembla que passo, em fan mal rotllet. Si s'han de matar els dolents, vale, però si tothom comença a repartir llets i hi ha molta sang i fetge no m'acaba de fer el pes. Mira, sóc floreta, per aquestes coses. Sóc més de punyalades metafòriques, per la literatura! Però bé, suposo que d'aquest estaria bé veure'n la pel·li, per no perdre'm la història sense esgarrifar-me diversos dies seguits amb el llibre.
ResponEliminaEm va cridar molt l'atenció amb "La carretera",però amb aquest no em diu gaire res. Em sembla que el deixaré passar.
ResponEliminaEls ulls del Bardem es claven en la portada del llibre d'una manera que fan mooolta por! Després, per alguna raó recordo la perruca que portava i algun acudit que van fer-li (crec que a l'entrega dels Oscars) i em fa riure. Tonteries apart, ja no vaig veure la peli, així que el llibre, crec que tampoc el llegiré.
ResponEliminaVaig provar d'endinsar-me dins de l'univers McCarthy amb la carretera i no me'n vaig sortir.
Potser li doni una altra oportunitat, xò tb serà d'aquí moooolt de temps. I amb alguna novel·la més lleugera segur.
Moltes gràcies a tots pels comentaris, un llibre que no és recomanable per tothom, però ben popularitzat per la pel·lícula del mateix nom, que encara no he vist. Potser hauré de fer un pensament, però si el llibre és prou bèstia, les imatges no vuir ni pensar...
ResponEliminaMaurici, en cas de seguir amb l'autor, el següent pas és 'La carretera', és clar. Veurem si cau a les meves mans.
Pons, no llegir el llibre és una cosa, però que un cinèfil com tu no hagi vist la pel·li diu molt del que t'interessa...
Sr. Banyeres, a mi em sembla que del següent també passaràs.
Salvador, justament hi ha un fet del llibre que em va fer mirar quant quedava encara, i efectivament, 30 pàgines. En aquell moment vaig pensar a veure què explicaria a partir de llavors, o si serien 30 pàgines sobreres. I em va semblar això darrer, que per mi és suficient per carregar-se un bon llibre, com estava sent fins llavors, encara que penso que el ritme és decreixent des del principi, però almenys fins llavors s'aguantava.
Assumpta, ja et vaig avisar al post anterior (em sembla) que el següent llibre no seria apte, i efectivament, fes com si no l'haguessis vist. Pel que fa als problemes dels comentaris, res a dir, com sempre, qualsevol impediment o mala passada que us facin els meus blogs és totalment aliena a la meva voluntat, em sap greu que no funcioni com ha de funcionar, però no hi puc fer res.
MBosch, no has tornat a passar, però suposo que ja ho faràs. Només dir que el llibre és molt bo al principi, però crec que no em podràs convèncer de que té un gran final, una mica més i el tiro per la finestra.
Màgia, no el descarto, penso, de fet, que acabarà caient. Aquesta lectura no m'ha fet enrere, la meva crítica és que un llibre que pinta tan i tan bé al principi, no pot acabar decebent-te tant per anar-se'n per les branques d'aquesta manera. Perd completament l'interès a mesura que avances, o almenys això m'ha passat a mi.
Jordicine, de la pel·lícula se'n va parlar molt bé, però no l'he vist encara. Entre els Cohen i en Bardem, no podia sortir un mal producte. Noi, els llibres dels que em parles són sempre desconeguts per mi, a veure si algun dia coincidim!
Yáiza, has interpretat bé com és el llibre, i per això penso que tampoc t'agradaria, segurament et quedaries amb cara de no saber què estàs llegint. Almenys la pel·lícula dura dues hores i fora. Jo tampoc l'he vist encara, potser algun dia, encara que no vull tenir malsons després!
Maria, tard o d'hora llegiré aquest de 'La carretera', ja que és el més conegut i en soleu parlar bé.
rits, ja poden riure de la seva perruca si volen, però si el personatge que fa fos una persona real, t'asseguro que a ningú li agradaria trobar-se'l en cap circumstància. Ja vaig veure que no te'n sorties amb 'La carretera', però penso que l'acabaré llegint algun dia. Aquest em va decebre per la davallada que va fent, però he quedat encuriosit per aquest autor, a veure fins on és capaç d'arribar.
Ja ho sé que és totalment aliè a la teva voluntat :-) però prefereixo avisar perquè sinó fa molt lleig com em va passar al post anterior que estava dient una cosa al Jordi de la Banyera quan feia UNA HORA que tu havies contestat i jo no ho havia vist... :-)
ResponEliminaSaps que sospito?... Això va fatal des que ens vàrem treure el ditxós ".es"... jo he fet la prova i als dos blogs que faig servir més (el normal i el Petit) m'he tret l'afegit aquell que ho feia desaparèixer... ara torno a ser ".es" (espera que vomito)... i faig proves a veure què passa.
Al cap i a la fi, la cosa aquesta l'únic que feia era maquillar l'es, doncs crec que a Blogger no li hem fet ni pessigolles... Blogger ho envia a la nostra adreça.es i nosaltres mateixos ens ho reenviem a ".com" i entre tant "reenvio" estic avorrida del "Error 503", que no se'm carreguin els blogs, que es perdin comentaris i que vagi fatal... Veurem què passa...
No és del tipus de llibre que m'agrada llegir habitualment, i després d'aquesta ressenya, crec que hauria d'estar molt desesperada per llegir-lo. No crec ni que vegi la pel·lícula.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAssumpta, vols dir que té relació amb això del .es? No siguem paranoics tampoc, no? Al que sí que li trobo relació és a l'error aquest que dius i a que no es vegin alguna comentaris que en teoria hi són. Això em sembla que ja havia passat algun cop no sé. Suposo que són errades del sistema, que de vegades falla una mica. Ja saps, quan passen coses d'aquesta, hi ha grups d'ajuda de blogger i fòrums en els que segur que algú ja ha detectat el problema i informat. Davant del dubte, pots anar a mirar si realment és una cosa passatgera o és un problema derivat de les nostres modificacions de l'adreça.
ResponEliminaBotika, molt desesperada no sé si és la paraula, però que hauries de fer el cor fort segur que sí. Però ningú no t'hi obliga, si no creus que t'agradés, probablement sigui així. Així que a llegir altres coses.
MBosch, tenia esperances posades en McCarthy, així que no pretenia que fos un número en una llista. El principi de l'obra té una força descomunal, comença i avança molt fort i augura que tens a les mans una cosa bona. Però penso que mica en mica t'hi acostumes i t'impressiona menys, a banda de que sembla força sincopat, passen coses a batzegades. Pel que fa a aquest final extraordinari que dius, a mi em va avorrir mortalment. Amb en Chigurh fora de circulació, mires el llibre i penses 'i ara què, amb què redimonis omplirà les 30 pàgines que queden?'. I efectivament, les omple amb no res. Que explica el títol del llibre? Sí, però calien 30 pàgines, i al final de tot? Greu error, perquè el final és la darrera impressió que ens deixa un llibre, i aquest te la deixa d'avorriment. I és una llàstima, perquè el llibre no està malament, i l'estil és bo. Però per mi s'espatlla amb aquesta lletania final, ho sento, sobra tota aquesta palla mental.
No obstant, estic content d'haver-lo llegit, i agraeixo la recomanació, entrar en un autor nou de vegades costa una mica. Ara rumiaré això que dius sobre 'La carretera', el voldria llegir (d'aquí a un temps), però sóc dispers i no sempre entro en els llibres. Si l'alternativa és que sigui pesadíssim... és per pensar-s'ho.
Llegeix La carretera i canviaràs de paprer. Uf, és molt bo aquest home, segurament serà un no gaire llunya premi nobel.
ResponElimina