Autor: Raymond Chandler
Editorial, any: labutxaca, 2009
Títol original, idioma, any: The Lady in the Lake, anglès, 1943
Gènere: Novel·la negra
Traductor: Ramon Folch i Camarasa
Número de pàgines: 285Traductor: Ramon Folch i Camarasa
Llegit en: Català
Tot i que l'empresari Derace Kingsley ja fa temps que no té interès per la seva dona, sí que té interès en trobar-la un cop s'esfuma de la capa de la terra. En teoria marxava a Mèxic amb un dels seus múltiples amants, però a partir d'aquí la pista es perd. Tanta ànsia té per trobar-la que contracta el millor detectiu privat possible, en Philip Marlowe, i a fe que no el decebrà. La seva capacitat d'observació i el seu nas per investigar on toca faran que descobreixi moltes més coses de les previstes, el senyor Kingsley comença a sentir a parlar d'una vilatana trobada morta en un llac, de doctors que administren drogues, de policies corruptes, de Don Joans de poca volada... però què s'ha pensat aquest detectiu? Què tindrà tot això a veure amb la seva dona fugada? O és que en realitat sí que hi té a veure?
Estem davant d'una obra de novel·la negra clàssica, de detectius privats, tipus durs assassinats i crims de tota mena. L'acció s'embolica en una xarxa de personatges lligats entre ells per tal de despistar i fer difícil encertar qui és el culpable. I per sobre de tots, un detectiu molt capacitat, molt dur, però també molt proper, que cau simpàtic. Es llegeix de manera molt fluïda i enganxa, encara que en alguns capítols m'he perdut una mica, però com sol passar en aquest tipus de literatura, al final tot lliga i se'ns explica amb pèls i senyals, així que cap problema. A destacar que és una traducció antiga i el vocabulari es nota una mica desfasat, però no en excés.
No tinc ni idea sobre la vida privada de Philip Marlowe, i això és un dels millors elogis, al meu entendre, que li puc fer a aquest llibre. Sóc detractor de la nova novel·la negra en la que coneixem el nom del gos i de la tieta segona del protagonista, que ni tant sols és policia o detectiu. En aquest cas va molt per feina, i ho agraeixo, només investigació i deducció sobre els sospitosos. M'ha agradat el llibre i m'ha distret. A més, té l'encant de ser anterior a l'època de la investigació forense, de tal manera que el detectiu no ho té gens fàcil per seguir les pistes, res de DNA ni anàlisis de balística. I què voleu que us digui, a mi em sembla entranyable.
Puntuació: @@@
15 Comentaris
Això ho vaig pensar jo en un capítol de Colombo dels anys 70 que vaig veure no recordo per quin canal... No feien proves d'ADN!!... A un que havia desaparegut no el podien trucar pel mòbil!!! Res de cerques a Internet!!!... Però, com vivíem!!! :-DDD
ResponEliminaPer què no vols conèixer el nom del gos i de la tieta segona del protagonista? Potser són éssers interessants? :-))
Ai, aquesta matinada segur que estava mig clapada... Això que el gos i la tieta potser són personatges interessants no havia d'anar amb interrogant sinó amb admiració :-))
ResponEliminaEts un nostàlgic!! I un in-sentimental! (ara em contradic amb el comentari a l'anterior ressenya, no?). Mira que a mi, dels capítols de KMM m'interessa més si el Charlie i l'Helena s'emboliquen ja, que qui estafa a qui en la trama d'un capítol en concret. Què passa amb el marro de la vida privada dels detectius??
ResponEliminaAquest llibre el vaig llegir quan era ben joveneta, de fet encara anava al cole (BUP, suposo) i recordo que em va agradar molt, però tenia l'argument força oblidat. Dels primers de novel·la negra que vaig llefir. Tb recordo que la mare del nen a qui feia de cangur era una gran lectora i tenia tota la col·lecció groga d'Edicions 62 i me'n vaig llegir uns quants. I tots van estar molt bé.
ResponEliminaPer cert, he anat a buscar-lo, tinc la primera edició d'aquesta col·lecció, del, 81 i fa gràcia perquè la imatge de la portada és completament diferent, una ampolla de VAT 69 i uns gots de whisky gairebé buits. Suposo que ara ja no es pot fer una coberta així!
fa temps que me'n vull llegir algun, d'en Raymond Chandler, però mai trobo el moment i, fins ara, la falta de referències no esperonava. Potser provi amb aquest :)
ResponEliminaQuin goig fer un "revival" de novel·la negra dels 40, ja imagino un Marlowe tal com l'he vist a les pelis en blanc i negre. Gràcies per recordar-me'l, me l'apunto. I això d'investigar sense l'ajuda de la policia científica, només amb la capacitat d'observació, és un al·licient.
ResponEliminaÉs un clàssic. Sempre he tingut ganes de llegir alguna cosa d'ell, però no he trobat la oportunitat. Me l'apunto per una pròxima lectura.No sé si m'agradarà perquè la novel·la negra actual m'agrada molt. Ja t'ho diré.^-*
ResponEliminala novel·la negre no fa per mi, de fet la última que vaig llegir va ser la d'en Una noche de perros, i evidentment va ser tot per qui es l' autor
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPinta bé, pinta bé... I fa temps que no llegeixo novel·la negra. Me l'apunto! (A més, és d'aquells llibres que se'n sent parlar molt i força bé, així que probablement valgui la pena).
ResponEliminaNo he llegit mai res d'aquest autor. L'apunto. Jo aquesta setmana estic amb 'Res no s'oposa a la nit', de Delphine de Vigan. Una abraçada.
ResponEliminaJo tinc una col·lecció de llibres: "Crimen y misterio", en la que n'hi ha alguns d'aquest autor. Potser no és dels meus preferits, però, com dius tu, és la Negra Clàssica.
ResponEliminaVeig que no sóc l'únic a qui atreu la novel·la negra més clàssica. Estic content d'haver llegit el llibre i penso que més endavant recorreré a aquest autor algun altre cop, tot un mestre del gènere. Gràcies a tots pels comentaris.
ResponEliminaAssumpta, no t'animes amb aquest llibre? Vaig pensar que t'agradaria. És novel·la negra gens escabrosa, i crec que molt apta. És força distret, encara que una mica embolicat. I la veritat és que fa certa gràcia llegir coses de l'era pre-DNA, oi? DNA i tantes altres coses com les que cites, que ara sembla tot molt fàcil, llavors s'havien d'apanyar amb el que podien. Tot just menciona les empremtes digitals, i devia ser la tecnologia més puntera!
Ja ho saps que no m'agraden els llibres que se'n van per les branques. Mentre es centri en la temàtica del llibre, es pot enrotllar tot el que vulgui, però informació gratuïta no, gràcies.
Yáiza, el marro pot anar implícit en el caràcter del detectiu, i no està malament si està ben tractat. Però trames paral·leles gratuïtes no m'agraden, no hi tinc cap interès, jo vull que em parlin del cas! Per això als de KMM els faig una 'pedorreta'!
rits, com, aprofitant-te de la bibliografia de la mare del teu nen? Tu sí que en saps! Per què a mi no em feien llegir aquestes coses a l'institut? Maleïts. Hauré d'explotar aquesta col·lecció, segur que m'agradaran aquests llibres. Un de tant en tant, entra la mar de bé.
Respecte a la portada, desconec si hi ha normes al respecte, no veig per què no s'hauria de poder fer. Aquest whisky, si no recordo malament, és el que prenen al llibre.
Lalu, doncs si ja ho tenies pensat, només et cal fer el pas endavant, a mi m'ha agradat prou, a més en aquesta edició és barat! A veure si t'agrada.
Botika, no tinc cap imatge de Marlowe al cap, però me l'imaginava un individu més dur del que m'ha semblat a la novel·la. És la meva primera experiència amb aquest gènere, i després de tants suecs pesats i de tanta policia científica, té la seva gràcia, la veritat.
Maria, homeeee, a tu t'ha d'agradat per força! Evidentment, les diferències es noten molt, l'estil és diferent i la investigació té poc a veure amb el que estem acostumats ara, però crec que val la pena que ho provis. Jo ho he fet i no n'he quedat decebut. És clar que a mi la presumpta novel·la negra actual... ja saps...
Pons, l'he llegit, evidentment, només per l'autor. No em va desagradar, té punts, però no és una gran obra. Almenys, si no recordo malament, em va inspirar un post pel Bona Nit. En aquella poca encara no ressenyava!
MBosch, és un bon gènere per anar intercal·lant entre altres lectures. Solen ser sempre lleugerets, i pensa que en aquest no hi ha gens de tecnologia, que parlem dels anys 40!
Màgia, jo estic content d'haver-lo llegit, és novel·la negra antiga, molt diferent de la que es fa actualment, i té un caire molt peculiar. Hi tornaré segur.
Jordicine, no t'he vist ressenyar res de novel·la negra, no sé si ets aficionat al gènere. De totes maneres, em sembla que aquest és apte per tots els públics.
Jomateixa, i negra ben negra, eh? No té altres tonalitats. I això està bé de tant en tant, que no et maregin. Em podries recomanar algun altre autor de l'estil que t'agradi més que aquest? L'apuntaré de seguida.
Humphrey Bogart va fer de Philip Marlowe a El sueño eterno. Altres actors l'han interpretat també, però a mi m'ha quedat la imatge de Bogart, dur per fora però sensible per dins.
ResponEliminaEm va sobtar lo de la portada. No crec que fos lectura obligatòria, xò si que el devien recomenar. Reconec que al meu cole les lectures obligatòries van ser d'allò més curioses. Recordo que ens van fer llegir El hobbit i que no ens vam llegir El Quixot, la profe de lite li tenia mania.
ResponEliminaEra una sort tenir una "jefa" devora llibres, d'aquells anys en vaig descobrir molts autors. I el que recordo és com va voler transmetre l'amor per la lectura al seu fill, el seu nen. Res de posar-li llibres per llegir, el nen va mostrar interès pels còmics i li va comprar de tots. Recordo que els vespres que el posava a dormir ens feiem un tip de riure amb en Mortadel·lo. Ara ja és tot un noi de vint llargs!