Autor: Rafael Santandreu
Editorial, any: Cossetània, 2012 (primera edició el 2011)
Gènere: Divulgació
Número de pàgines: 220Llegit en: Català
Tot i que aquest llibre parla de psicologia cognitiva i el classifiqui com a divulgació, es pot considerar perfectament que pertany al calaix maleït de l'autoajuda. El títol és prou explícit, perquè els humans som experts en terribilitzar tot el que ens passa, en queixar-nos, en tenir por i en enfonsar-nos a les primeres de canvi. La idea principal que trobarem en el llibre és que no hi ha res tan terrible ni temible com perquè ens hagi de preocupar, sempre hi ha sortides i maneres diferents d'entendre les coses. En realitat molts dels entrebancs que trobem per la nostra felicitat responen a l'exigència que ens auto-imposem, a pensar que som menys o que tenim menys que els altres, i en realitat les nostres necessitats bàsiques són escasses i sense tota la resta podem encara tenir una vida feliç i una existència satisfactòria.
Primerament he de dir que no hagués llegit mai aquest llibre si no me l'haguessin regalat, però ha estat interessant fer-ho. No cal dir que estic en profund desacord amb moltes de les tesis que exposa, la seva aparent despreocupació per tots els 'problemes' de la gent m'ha posat negre més d'un cop. A més, hi he trobat grans dosis de demagògia, posant exemples clars però obviant-ne d'altres molt evidents, molt poc creïble en els diàlegs amb pacients recreats, encara que siguin verídics, i algunes contradiccions, com per exemple la insistència en la persistència en la teràpia, quan no ha parat de dir que ens hem de prendre les coses més a la lleugera, o quan enalteix una persona que no té por de les amenaces perquè la gent de la que té cura el necessita, quan ha remarcat molts cops que ningú no necessita ningú altre.
Amb tot, d'aquesta lectura se'n poden extreure idees positives i aplicables a la vida diària, que potser sí que poden ajudar a relativitzar una mica les coses. Suposo que l'autor no espera que se segueixi al peu de la lletra tot el que diu, però que tot plegat ens ajudi a millorar. Està amanit amb contes i casos reals que el fan més interessant. Es podria dir que si tothom compartís les idees del llibre les coses podrien anar molt bé, però si és una persona sola la que segueix aquests ensenyaments i s'enfronta a la resta del món, el més probable és que li prenguin el pèl, se li riguin a la cara o que quedi directament exclòs socialment. En aquest cas no puntuaré, perquè no sabria com fer-ho, ha estat bé llegir-lo, però també m'ha fet ràbia, no hi ha res que pugui valorar massa objectivament.
11 Comentaris
llegint llibres d'autoajuda? si que has caigut baix...
ResponEliminaNo em llegiria mai llibres d'aquest tipus (tot i que el d'ajuda per deixar de fumar em va anar molt bé). I a més la temàtica segurament també m'irritaria, encara que m'irrita més la gent que s'amarga la vida, els catastrofistes, i els abandonistes.
ResponEliminaEm costa molt llegir aquest tipus de llibres perquè crec que la gran majoria són una farsa sense solidesa ni contingut. Pel que en dius, crec que aquest tampoc val gaire la pena així que no me l'apunto.
ResponEliminade debò et van regalar aquest llibre? no, no sé si m'agradaria que me'l regaléssin...
ResponEliminaSi en treus coses bones, xò, doncs queda't amb elles i endavant!
No he llegit mai un llibre d'autoajuda, però crec que llegint el títol ja n'hi ha prou, fins i tot afegiria una "coletilla": i no amargar-la als que ens envolten.
ResponEliminaEm convé llegir-l'ho després del dia de salut que ha resultat ser avui i de saber que molts dels meus companys han resultat premiats. Me l'apunto^-^.
ResponEliminaJa se'm feia estrany que n'haguessis llegit algun d'autoajuda, però... Crec que un moment o altre tots hi entrepussem (ensopeguem) amb algun d'aquests llibres.
ResponEliminaDoncs jo me l'estic acabant i he de dir que n'he pogut treure coses que m'han donat un cop de mà. No és qüestió de fer-ne un acte de fe sinó adaptar algunes coses a les circumstàncies personals i temporals.
ResponEliminaI això que hi ha a la coberta que és? un donut amb boletes d'aquelles de sucre de colors que es posen per decorar? :-))
ResponEliminaCaram, comenteu llibres d'autoajuda i tot, hehehe. Ja veieu, s'ha de llegir una miqueta de tot, encara que no sóc gens partidari d'aquests llibres, però alguna idea interessant sempre se'n pot treure. Gràcies per les vostres opinions.
ResponEliminaPons, sí, força baix, ho reconec. Però era un regal...
Ona, doncs ja has llegit un llibre que ajudava a deixar de fumar i va anar bé. No veig perquè no podries llegir aquest. És clar que si no ets una persona que s'amargui la vida, no et fa cap falta.
Màgia, opino igual que tu, la majoria de llibres d'aquests són una farsa, però això no deixa de ser psicologia cognitiva, en principi té una base científica. Ara que, el llibre ho pinta tot molt fàcil, i a mi no m'ho sembla.
rits, no ens agrada sentir que necessitem ajuda, però si me'l van regalar va ser perquè pensaven que em faria un servei. Canviar-me no em canviarà, això ha de sortir de dins, però algunes idees positives n'he tret, i això està bé.
Botika, aquesta deu ser la segona part! Primer no t'amarguis tu, i després no amarguis els altres!
Maria, no entenc què et va passar amb la salut i els companys, però si et convé llegir el llibre, a per ell.
Jomateixa, no me'l compraria expressament, però si cau a les teves mans, tampoc no el tirarem a la brossa, no?
Joan Guasch, sí, sens dubte algunes idees són positives i aplicables. D'altres em semblen inversemblants, però si aconsegueixes passar per sobre d'això, se'n poden extreure alguns bons ensenyaments. També és que jo sóc molt tossut i costa convèncer-me.
Assumpta, em sembla que sí. En honor a la veritat, el meu llibre va venir folrat perquè no veiés el títol, i així continua, així que no sé si aquesta és la portada de veritat de la meva edició, però en teoria sí.
Hehe, doncs no, no sóc de les que s'amarguen la vida. Visc el moment i no m'amoino per res que no sigui massa greu. :) Sóc molt optimista.
ResponElimina