Autor: Chuck Palahniuk
Editorial, any: Debols!llo, 2010
Títol original, idioma, any: Invisible Monsters, anglès,1999
Traductora: Catalina Martínez Muñoz
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 267Traductora: Catalina Martínez Muñoz
Gènere: Intriga
Llegit en: Espanyol
Imaginem una boda, una d'aquelles bodes espectaculars de vint-i-un botons. Però alguna cosa ha anat malament, la nostra protagonista seu al costat de la seva amiga Brandy que està estesa a terra dessagnant-se. Dalt de l'escala, amb el vestit nupcial mig cremat i ple de cendra, l'Evie Cottrell sosté una escopeta fumejant i amenaça amb tornar a disparar. Quina manera d'espatllar una boda! Les tres són belleses, sembla que ho haurien de tenir tot, però alguna cosa no rutlla a les seves vides. La Brandy, amb el que sembla el seu últim alè, pregunta a la seva amiga com han pogut arribar a aquesta situació. Ara es feina de la nostra noia fer un salt enrere i reconstruir la història d'una colla de personatges delirants on res no és el que sembla. I quan dic res, vull dir res.
Definir aquest llibre és tasca complicada. Comença narrant una desgràcia com és un accident que deixa terriblement desfigurada la protagonista, una noia preciosa que viu de la imatge. El que podria ser una història de superació es converteix en una trama inversemblant amb constants girs de guió, amb sorpreses impensables i tombarelles que maregen. Palahniuk no descriu situacions, retrata imatges amb un estil molt visual. Per això es serveix de fragments curts i salts constants en el temps i l'espai. Una cosa que no se li pot negar és que té una immensa imaginació. Aquesta és una història escrita a retalls, un puzle que, malgrat tot, no costa massa de reconstruir, perquè està molt ben fet. Tot plegat és tan canviant que no es pot deixar estar, i deixa una mica esgotat.
La meva segona experiència amb aquest autor la torno a valorar positivament. No és un autor per tothom, trobo, però l'estil tan visual m'agrada i m'enganxa, et deixa sense respiració. La història d'aquest llibre és una mica pertorbadora, la temàtica podria fer abandonar a mitja lectura a més d'un, i he de dir que cap el final ja em tenia una mica ennuegat, però en conjunt està molt bé. Dubto que se li pugui donar ni una volta més al cargol de l'argument, l'esprem fins el final. Com altres cops, encara que a mi m'agradi no és un llibre per recomanar, però no crec que decebi a aquells que ja coneixen l'autor.
Puntuació: @@@ i mitja
Recomanat per en Salvador Macip
11 Comentaris
anem a lo que de debò interessa; a mi m'agradaria?
ResponEliminaEn PONS cada dia s'assembla més a mi... :-P
EliminaI si li dones la volta, a la coberta es veu una altre imatge hehehe m'hi acabo de fixar :-DD
ResponEliminaNo sé perquè, l'argument m'ha recordat una mica aquelles pel·lícules de "Resacón en las Vegas". Sí, que fan bona pinta.No el coneixia aquest escriptor i si no és així és perquè estic perdent al memòria i no el recordo, no l'associo. Me l'apunto per una pròxima recomanació.
ResponEliminaQuines ganes m'han vingut de llegir-lo! Tinc molts i molts pendents però aquest ja està anotat.
ResponEliminaHombre, XeXu, ara sí que m'agrades. Veig que el senyor Macip va fent acòlits del sonat del Palhaniuk. A mi aquest home (el Palahniuk) em té el cor robat... ja ho veus que romàntica sóc... Noi, em va la marxa i veig que el "pitufo gruñón" del XeXu es comença a deixar anar. Al final encara et reconvertirem i deixaràs els Murakamis i vindràs al costat fosc. Ep, amb carinyo, eh! Besets, crac.
ResponEliminaM'agrada quan hi poses la mitja. Això deu voler dir que sembla que podria valer la pena.
ResponEliminaÉs com una recomanació a dues bandes XeXu-Macip.
Doncs el poso a la meva llista, que s'està sobreeixint de tants llibres com tinc pendents.
Dius que "et deixa sense respiració" i de fet crec que és una descripció molt adequada, perquè realment Palahniuk és molt dur. Aquest no l'he llegit, me l'apunto per més endavant. Pinta bé!
ResponEliminaGràcies a tots pels vostres comentaris. Aquest és un llibre poc atractiu per la majoria dels que passeu per aquí, però també m'agrada llegir aquestes coses, i veig que alguns hi esteu interessats. Ara veurem si penso que us convé o no.
ResponEliminaPons, podria agradar-te, no és de ciència ficció ni fantasia, una història delirant però de pur realisme i molt explícit. Jo penso que amb sort li posaries un 5.
Assumpta, avui ja ni preguntes, però tu mateixa t'has adonat que aquest llibre no és per tu. La imatge de la portada és una coneguda il·lusió òptica, però no me'n vaig adonar fins que no estava a punt d'acabar-lo, ja la coneixia de sobres.
Maria, és la segona ressenya que faig d'aquest home, l'altra ha estat aquest any mateix, la de 'Fight Club', però això no vol dir que te n'hagis de recordar. No he vist la pel·li que dius, i no sé si hi té relació, però aquest és un escriptor amb un estil molt personal i difícil de definir.
MBosch, quan faig una ressenya no puc evitar pensar a qui li recomanaria el llibre i a qui no, i aquest cop em va venir el teu nom el cap, així que ja pots anar a buscar-lo. Aquest és un autor que hauries de seguir de prop, te'l recomano.
Carina, una mica de respecte, eh? Palahnuik té poc a veure amb altres autors americans que he llegit i que m'han avorrit absolutament, que són els que tu habitualment llegeixes. No ens entendrem mai en això, perquè si he de triar entre Palahniuk i Murakami, no m'hi hauria de pensar gaire, ni tampoc amb alguns escriptors catalans que tu tampoc no llegeixes, i que tenen una qualitat contrastada. Palahniuk és diferent, m'agrada, però és molt pertorbador, i no sempre estic disposat a llegir coses així.
Jomateixa, en Macip i jo no solem coincidir massa, i altres recomanacions seves no m'han agradat, però és impossible no trobar punts d'unió de tant en tant, fins i tot amb la Carina passa! No sé si t'agradaria a tu, però llegeixes força de tot, així que li pots donar una oportunitat si vols. Si no t'agrada, no llegiràs res més de l'autor i llestos. Jo crec que hi tornaré.
Màgia, si m'ho preguntes, no sabria definir Palahniuk, la veritat. És diferent, és ell i prou. Però és dur i explícit amb les coses que explica, i no són mai històries convencionals, per això és atractiu. A veure si t'agrada.
Doncs li trobo un puntet que atrau, xò crec que ara no és un bon moment x un llibre complicat de llegir. Potser més endavant.
ResponEliminaÉs un dels més bèsties del Palahniuk. Si pots amb aquest, la resta són fàcils! :) No se li pot negar l'originalitat, i és cert, que és tant intens que pot esgotar. Precisament l'acabo de rellegir fa uns dies, en una nova edició ampliada que ha fet l'autor, i encara he flipat amb els girs esbojarrats del guió. És indefinible, com bé dius, i no és per a tothom, però almenys pots dir que és un llibre (i un autor) que sorprèn, i això avui en dia ja és molt. La Carina i jo compartim admiració pel Palahniuk i altres autors semblants, però estic d'acord amb tu que s'han d'anar alternant amb altres de diferents, sinó esgoten. I mira, de tant en tant encerto les recomanacions, no et pots queixar! :)
ResponElimina