Autor: Chuck Palahniuk
Editorial, any: Debols!llo, 2010
Títol original, idioma, any: Invisible Monsters, anglès,1999
Traductora: Catalina Martínez Muñoz
Gènere: Intriga 
Número de pàgines: 267
Llegit en: Espanyol

Imaginem una boda, una d'aquelles bodes espectaculars de vint-i-un botons. Però alguna cosa ha anat malament, la nostra protagonista seu al costat de la seva amiga Brandy que està estesa a terra dessagnant-se. Dalt de l'escala, amb el vestit nupcial mig cremat i ple de cendra, l'Evie Cottrell sosté una escopeta fumejant i amenaça amb tornar a disparar. Quina manera d'espatllar una boda! Les tres són belleses, sembla que ho haurien de tenir tot, però alguna cosa no rutlla a les seves vides. La Brandy, amb el que sembla el seu últim alè, pregunta a la seva amiga com han pogut arribar a aquesta situació. Ara es feina de la nostra noia fer un salt enrere i reconstruir la història d'una colla de personatges delirants on res no és el que sembla. I quan dic res, vull dir res.

Definir aquest llibre és tasca complicada. Comença narrant una desgràcia com és un accident que deixa terriblement desfigurada la protagonista, una noia preciosa que viu de la imatge. El que podria ser una història de superació es converteix en una trama inversemblant amb constants girs de guió, amb sorpreses impensables i tombarelles que maregen. Palahniuk no descriu situacions, retrata imatges amb un estil molt visual. Per això es serveix de fragments curts i salts constants en el temps i l'espai. Una cosa que no se li pot negar és que té una immensa imaginació. Aquesta és una història escrita a retalls, un puzle que, malgrat tot, no costa massa de reconstruir, perquè està molt ben fet. Tot plegat és tan canviant que no es pot deixar estar, i deixa una mica esgotat.

La meva segona experiència amb aquest autor la torno a valorar positivament. No és un autor per tothom, trobo, però l'estil tan visual m'agrada i m'enganxa, et deixa sense respiració. La història d'aquest llibre és una mica pertorbadora, la temàtica podria fer abandonar a mitja lectura a més d'un, i he de dir que cap el final ja em tenia una mica ennuegat, però en conjunt està molt bé. Dubto que se li pugui donar ni una volta més al cargol de l'argument, l'esprem fins el final. Com altres cops, encara que a mi m'agradi no és un llibre per recomanar, però no crec que decebi a aquells que ja coneixen l'autor. 

Puntuació: @@@ i mitja
Recomanat per en Salvador Macip