Autor: Rafael Santandreu
Editorial, any: Cossetània, 2012 (primera edició el 2011)
Gènere: Divulgació
Número de pàgines: 220
Llegit en: Català

Tot i que aquest llibre parla de psicologia cognitiva i el classifiqui com a divulgació, es pot considerar perfectament que pertany al calaix maleït de l'autoajuda. El títol és prou explícit, perquè els humans som experts en terribilitzar tot el que ens passa, en queixar-nos, en tenir por i en enfonsar-nos a les primeres de canvi. La idea principal que trobarem en el llibre és que no hi ha res tan terrible ni temible com perquè ens hagi de preocupar, sempre hi ha sortides i maneres diferents d'entendre les coses. En realitat molts dels entrebancs que trobem per la nostra felicitat responen a l'exigència que ens auto-imposem, a pensar que som menys o que tenim menys que els altres, i en realitat les nostres necessitats bàsiques són escasses i sense tota la resta podem encara tenir una vida feliç i una existència satisfactòria.

Primerament he de dir que no hagués llegit mai aquest llibre si no me l'haguessin regalat, però ha estat interessant fer-ho. No cal dir que estic en profund desacord amb moltes de les tesis que exposa, la seva aparent despreocupació per tots els 'problemes' de la gent m'ha posat negre més d'un cop. A més, hi he trobat grans dosis de demagògia, posant exemples clars però obviant-ne d'altres molt evidents, molt poc creïble en els diàlegs amb pacients recreats, encara que siguin verídics, i algunes contradiccions, com per exemple la insistència en la persistència en la teràpia, quan no ha parat de dir que ens hem de prendre les coses més a la lleugera, o quan enalteix una persona que no té por de les amenaces perquè la gent de la que té cura el necessita, quan ha remarcat molts cops que ningú no necessita ningú altre.

Amb tot, d'aquesta lectura se'n poden extreure idees positives i aplicables a la vida diària, que potser sí que poden ajudar a relativitzar una mica les coses. Suposo que l'autor no espera que se segueixi al peu de la lletra tot el que diu, però que tot plegat ens ajudi a millorar. Està amanit amb contes i casos reals que el fan més interessant. Es podria dir que si tothom compartís les idees del llibre les coses podrien anar molt bé, però si és una persona sola la que segueix aquests ensenyaments i s'enfronta a la resta del món, el més probable és que li prenguin el pèl, se li riguin a la cara o que quedi directament exclòs socialment. En aquest cas no puntuaré, perquè no sabria com fer-ho, ha estat bé llegir-lo, però també m'ha fet ràbia, no hi ha res que pugui valorar massa objectivament.