Autor: Jonas Jonasson
Editorial, any: La Campana, 2012
Títol original, idioma, any: Hundraåringen som klev ut genom fönstret och försvann, suec,2009
Traductora: Lluís Solanes
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 411
Llegit en: Català

No tothom pot dir que ha posat el tercer dígit a la seva edat. Aquest és el cas de l'Allan Karlsson, un ancià que el dia que toca celebrar el seu centè aniversari decideix fugir sense dir res de la residència on s'està, i on li han preparat una festa per celebrar aquesta important efemèride. L'Allan no té res de desvalgut i té els seus motius per saltar per la finestra de la seva habitació-cel·la. En aquest moment comença una odissea delirant i plena de fets sorprenents i personatges curiosos que posarà una mica de salsa a la vida de l'Allan, una llarga vida que, per altra banda, no ha tingut res de tranquil·la i reposada fins que ha anat a petar en aquella residència de gent gran. És un home de poques paraules, amb al·lèrgia a la política i a la religió, i amb una afició desmesurada per l'aiguardent i el bon menjar, però té moltes coses per explicar.

El llibre consta de dos fils argumentals. Per una banda la història a partir que l'Allan salta per la finestra, i per l'altra la vida anterior de l'Allan, que el va portar, sense buscar-ho, a relacionar-se amb alguns dels personatges més importants del segle XX. D'alguna manera, és l'explicació d'aquest període històric des d'una altra perspectiva, sovint hilarant, ja que l'Allan és una mica bandarra. La combinació és curiosa i força aconseguida, el fet de barrejar fets històrics amb una trama totalment inventada (i inversemblant, és clar) personalment m'atreu força. L'escriptura és fresca i lleugera, passa molt bé i manté un ritme força absorbent tota l'estona. També compta amb bones dosis d'humor, que és molt personal, però a mi m'ha arrencat més d'una rialla.

Desconfiava d'aquest llibre i li vaig donar llargues, però finalment he de dir que m'ha agradat força. No m'estranya que es vengués tant, és apte per tot lector i a mi m'ha semblat molt distret i divertit. Està clar que no és un llibre rigorós, ni crec que pretengui ser-ho, crec que només busca distreure, i ho aconsegueix bé. M'atreveixo a recomanar-lo, pot  agradar més o menys, però em sembla que ningú no l'enviaria a la foguera, si tenim en compte que és per passar l'estona i que no se li han de buscar altres coses que no ofereix.

Puntuació: @@@@