Autor: David Monteagudo
Editorial, any: Quaderns Crema, 2010
Títol original, idioma, any: Fin, espanyol,2009
Traductor: Jordi Nopca
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 334Traductor: Jordi Nopca
Gènere: Intriga
Llegit en: Català
Fa 25 anys des de la darrera vegada que el grup d'amics es va trobar en aquell refugi perdut a la muntanya. A partir d'aquell moment, les vides els van separar i cadascú va seguir el seu propi camí. Però ara la Nieves ha decidit tirar endavant una proposta de llavors, retrobar-se al cap de 25 anys al mateix lloc, independentment del que hagi passat en aquest temps. Amb certa reticència, tots acaben acceptant i assisteixen a la cita, tret del que anomenen 'El profeta', que tot i que ha promès venir, no fa acte de presència i és ja força tard. De sobte, una apagada total atura la festa i s'han d'espavilar per moure's en foscor total. No saben què ha passat, ni si recuperaran la llum, però no es preocupen massa, el cel estrellat que veuen des del refugi ho compensa tot. Però començaran a passar coses una mica estranyes, el grup es posa alerta, no val a badar.
Aquest és un llibre que promet molt i planteja un escenari propici per generar un ambient d'intriga i misteri. Està clar que enganxa perquè vols saber què passa, hi ha coses que requereixen una explicació. Però al meu parer se'n va molt per les branques, abusant de les descripcions, que trobo una mica presumptuoses, i no aclarint el que el lector voldria saber. No està mal escrit, però tampoc és de premi literari, per això quan es posa a descriure els paratges penses que s'està sobrant. També intenta reflectir bé el tarannà dels quarantins amb algunes referències i comportaments, i en alguns casos està prou aconseguit.
Esperava més del llibre, comença realment bé, però l'interès decau i a estones es fa llarg i pesat. Es podria dir que és una bona idea mal aprofitada, sembla com si al mateix autor se li anés fonent l'enginy. Si algú el vol llegir, trobarà algunes fases interessants, però francament, si no el llegiu, no passa res, podria haver estat una molt bona obra d'intriga, amb visos d'algun gran clàssic, però és prescindible.
Puntuació: @@
16 Comentaris
Jo vaig llegir aquest llibre amb particular interès, en part perquè em va fer gràcia compartir cognom amb l'autor i també perquè tinc un respecte pels autors anònims que aconsegueixen un cert èxit.
ResponEliminaComparteixo amb tu algunes de les consideracions que has fet. Crec que la narració és àgil i els personatges estan força ben dibuixats. I tot se sustenta en un misteri que, per desgràcia, acaba despertant unes expectatives que finalment no acaben gaire satisfetes. És el que alguns anomenen "l'efecte Lost".
De tota manera, com a aspirant a escriptor, no m'agrada menystenir les novel·les d'autors anònims que tenen un gran èxit. Crec que alguna cosa bona han de tenir i aquest cas no és cap excepció. Pot agradar més o menys, el final pot ser decebedor... però té alguna cosa, un element diferencial que fa que te'n recordis i, a diferència d'altres novel·les, no l'acabis confonent amb una altra novel·la semblant.
mort i destrucció als autors que fan descripcions llargues i pesades! visca els escriptors que fan descripcions senzilles i clares com:
ResponElimina-La luz era nebulosa y actínica, ese tipo de luz que hace que Steven Spilberg llame a los abogados para defender sus derechos.
-Aparece a lo lejos, en la parte superior, más grande que el más grande de los acorazados estelares nacidos de la imaginación de un cineasta con un productor generoso: Gran A’Tuin.
Hahahaha estàs fatal! :-P
EliminaNo acostumo a ser massa dura amb les meves crítiques, però aquest ja el vaig comentar al bloc i crec que amb dues @ encara n'hi has donat massa i tot.
ResponEliminaa mi també em va encuriosir el final, però estic del tot d'acord amb tu que era una bona idea mal aprofitada. Crec que el pitjor de Fi, és justament el final, que preten tenir un efecte concret en els lectors, però que no ho acaba d'aconseguir.
Com la jomateixa, jo també crec que has sigut generós! :)
ResponEliminaDoncs sí que sembla que pugui ser interessant al principi... bé, més que res així de misteri i por... una mica típic que marxi la llum, però bé... ja veig que en general us ha decebut bastant. Doncs fora, fora :-)
ResponEliminaAmb lo que va d'any no he llegit NI UN llibre :-(
Al meu criteri, és un llibre que clarament va de més a menys. La prosa la trobo bona, precisa i, sobretot, àgil, però queda en segon terme per la mala resolució final.
ResponEliminaDesprés de tot el ressò que va generar en el seu moment, a mi em va decepcionar i em va semblar un bluf. Com t'ha passat a tu, se'm va fer llarg i pesat i no vaig trobar-li res d'especial. No entenc d'on ha sortit, tant d'èxit (fins i tot se n'ha fet una pel·lícula!). Per part meva, és completament prescindible.
ResponEliminaSeguim sense coincidir massa. Per cert, he vist que hi ha llibre nou de Murakami. Com a mínim, nou publicat aquí. Una abraçada, XEXU.
ResponEliminaCoincideixo que va de més a menys. Dóna la sensació que l'autor va tenir una molt bona idea i va començar a escriure sense abans plantejar-se una mica l'esquema de la novela, i al final ja no sabia com acabar-la.
ResponEliminaEn altres gèneres aquest pot ser un bon plantejament, crear uns personatges i unes situacions i deixar-los que evolucionin sobre la marxa, però en un llibre d'intriga com aquest, crec que el més lògic seria d'entrada tenir ben lligat el desenllaç, i a partir d'aquí bastir una trama intrigant que t'hi porti.
L'argument del llibre el trobo interessant. Fa uns dies vaig veure el tràiler de la pael·lícula i el vaig trobar una mica estrany. De totes maneres li donaré una oportunitat al llibre. M'agrada.
ResponEliminaLa peli encara és pitjor!
ResponEliminaCoincideixo amb el que es diu per aquí dalt...a mi em va anar agradant, agradant, agradant...i al final em vaig endur un disgust. Molt d'acord amb el que dius que sembla que tingués una molt bona idea, l'autor, i s'anés desinflant a mida que avançava....Una versió del "i es va despertar i tot era un somni".
ResponEliminaSembla que tots els que l'heu llegit coincidiu amb que el final no fa justícia al llibre. Alguns, com jo, us quedeu amb que només val la pena la idea, però el llibre va afluixant. Si tots pensem igual, per alguna cosa serà. Gràcies a tots pels comentaris.
ResponEliminaSergi, ets un romàntic. Aquí no menystinc a ningú, senzillament m'agrada o no m'agrada, i puc aventurar que una cosa està ben feta o mal feta perquè de vegades es nota. Com a escriptor frustrat, perquè crec que no aspiro a res, et diré que sí que sóc un lector àvid, no dic expert, ni entès, ni res semblant, només faltaria, però sí que força actiu. I quan un llibre és bo, ho dic, independentment de l'autor o d'on ha sortit. I si és dolent (o m'ho sembla), també ho dic. En dues ocasions un autor desconegut s'ha dirigit a mi perquè li faci una ressenya i fer-se propaganda. Els vaig avisar i es van atrevir. En els dos casos, els vaig deixar malament. Sense compassió, diràs. Doncs no. Sóc sincer, i punt. No hi busquis tres peus al gat. Si em passes un escrit i està bé, te l'elogiaré. Si és un rotllo i a més està mal fet i amb faltes (com m'he trobat), ho diré clarament. Jo tinc tot el respecte pels bons escriptors, però com estaràs d'acord amb mi, també n'hi ha de dolents. Aquest llibre no té res, em sap greu. Bé, sí, una bona idea, però precisament per llegir 334 pàgines i quedar-se en res, serà un llibre que madurarà fatal al meu cap, ja t'ho dic ara. Només uns dies després d'acabar-lo, ja em fa una mica més de ràbia que el dia de la ressenya. No vull ni pensar d'aquí uns anys.
Pons, a mi tampoc m'agraden les descripcions enrevessades, però si a més les fa algú que no té gràcia per fer-les i que sona forçat, ja no et dic res.
Jomateixa, fa poc remenant el teu blog vaig rellegir la ressenya per curiositat, i efectivament he de dir que ets massa bona, has de ser més dura amb un llibre que, segons tu, posar-li dues @ és posar-li massa.
Salvador, recordo comentaris negatius que em vas fer del llibre, però no em vas voler dir per què. Això em va fer enrere de llegir-lo durant força temps, però finalment m'hi he atrevit, i ara sé per què en parlaves malament...
ResponEliminaAssumpta, l'argument inicial és bo, però és de les poques coses. La diferència amb altres llibres és que aquesta apagada de llum té moltes conseqüències, més del que és habitual. No has llegit cap llibre?? Mareta de Déu, què t'està passant!?
Maurici, sobre el final i la davallada del llibre tots hi estem d'acord. Sobre la prosa... bé, n'he vist de millors, certament.
Màgia, tu i jo no sempre coincidim en gustos, però aquest cop veig que la coincidència és total. A més, m'agraden les teves opinions perquè dius les coses tal com són, no et tremola el pols a l'hora de criticar una obra, com tampoc no estalvies elogis quan l'obra t'entusiasma.
Jordicine, no coincidim en lectures o en el gust pel llibre? Si és aquesta segona cosa, en aquest cas tota la resta de comentaristes també difereixen de tu. Naturalment estic al cas del llibre de Murakami! És un recull de contes antics, traduïts per primer cop, crec. Caurà a les meves mans, no ho dubtis.
Captaire, completament d'acord amb tot el que dius, la valoració del treball de l'autor, com l'esquema de com haurien de ser les coses. En llibres així cal un final impactant. En altres casos està bé que quedin fils penjats, però això no es pot fer, et deixa en un pam de nas després de llegir un llibre que és innecessàriament llarg.
Maria, jo de tu llegiria els comentaris del altres, totes les valoracions s'assemblen molt a la meva. Si tot i així encara no et convences de no llegir-lo, endavant. Però n'hauràs de fer ressenya per veure què t'ha semblat.
Quim, benvingut al Llibres. T'asseguro que la pel•li no la veuré!
La., la impressió general és la mateixa, però encara et diré que no coincideixo en això que el llibre m'anava agradant, agradant. Me'n vaig cansar força aviat, però volia saber què passava, ja veus quin acudit.
Juraria que me'l vaig comprar perquè em va atraure l'argument i tenia bona pinta, però ara que veig la teva crítica me n'adono que no sé on el tinc, veig que si segueix perdut tampoc no és cap drama...
ResponElimina