Hi ha un complement per a llibres que sembla que dóna prestigi a l'obra que la porta: la faixeta. Allà hi diu quants exemplars s'han venut, quantes edicions se n'han fet ja, i sovint alguna cita d'algun crític literari que posa el llibre pels núvols (és clar, si no no l'adjuntarien). L'invent en si no és mala idea, et dóna informació sobre la marxa del llibre sense haver de 'tatuar' res a la seva coberta. Però no deixa de ser un residu com un altre, més paperassa per llençar.
En el que em vull centrar és en les crítiques literàries i aquestes frases tan magnífiques que es poden trobar a les faixetes i a altres llocs. Qui són aquests crítics? En alguns casos són escriptors, i això ja em dóna una idea d'allò que diuen que 'entre bombers no es trepitgen la mànega'. A banda d'això, cobren per fer una feina, no fan les crítiques als diaris de manera altruista, suposo. Qui ens diu que no cobren també per parlar bé de segons quina obra? Potser sóc molt malpensat, però dubto, i molt, de la seva imparcialitat.
I és que el mínim que espero d'una obra que em venen tan bé un grapat d'escriptors és que sigui distreta i ben escrita. Si no, quina credibilitat tenen aquests crítics com a escriptors? Si no saben què és bo i què no, amb criteris objectius, ja sabem que després a cadascú li pot agradar més o menys, què es pot esperar dels seus propis llibres? Realment, a mi se'm passen les ganes de llegir-los a ells, algú que em recomana una patata bullida com si fos el llibre de la dècada mereix un càstig sever.
Tothom es pot equivocar, però si he de fer cas a algú, prefereixo creure aquells lectors que no s'hi juguen res, sempre tenint en compte els gustos de cadascú. Fer cas a un crític que t'intenta vendre un producte siguis qui siguis, i només perquè és el que toca, no té cap sentit. Amb tot, hi ha qui se'ls creu, però per mi, el sector de la crítica literària 'professional' és tan corrupte com qualsevol altre.
17 Comentaris
la faixeta es diu? jo li deia "cosa que fa nosa en el llibre"
ResponEliminaNo tenia ni idea que des deia faixeta... curiós...
ResponEliminaJo també crec que no son imparcials, els crítics... però, naturalment, no posaran a la faixeta "aquest llibre és una porqueria" jajaja
La millor recomanació és i serà, pels segles dels segles, el boca-orella. Tota la resta mou interessos, diners, lobbies, etc.
ResponEliminaSincerament mai he fet massa cas dels crítics , i menys de les faixetes del llibres. Les doblego, les guardo a dins i apa! Des que corro pels blogs tinc un munt de possibilitats per descobrir noves joies... No és tant per una qüestió de falta de confiança, sinó més aviat perquè no és el tipus d’opinió que busco. No m‘interessa tant si és una bona o una mala obra ( que també) sinó la valoració d’ algú amb gustos similars i que busqui el mateix que jo en llibres: passar una estona entretinguda amb una bona història sense esperar-ne res més
ResponEliminaEl millor crític literari és un mateix. :)
ResponEliminaA mi els llibres amb faixeta em recorden a les misses (no a les dels capellans, eh? em refereixo a les noies dels concursos de bellesa) i els criteris per posar la faixeta a un o altre llibre també em recorda al de posar la cinta en una miss o en una altra. Bàsicament totes les noies que van a aquests llocs són maques i està gaire clar quin criteri segueixen per triar-ne una. Els més malpensats sospitaran que la decisió es pren en els camerinos o als despatxos. Alguns, potser creuran que realment els jutges tenen la finesa de paladar que se li escapa a l'ull no entrenat.
ResponEliminaDoncs això, que amb els llibres i les faixetes, el mateix.
Tu ho has dit: no deixa de ser un residu com un altre, més paperassa per llençar...
ResponEliminaXexu,
ResponEliminaAquests darrers dies coincidiu alguns dels meus blogaires de capçalera parlant d'aquest assumpte.
Us recomano la lectura d'aquest apunt, d'una autora perfectament recomanable: http://tinavallescriu.wordpress.com/2013/04/03/entendre-una-critica/
Em sembla que il·lustra prou bé el món de la crítica actual.
Abraçada lectora!
SU
No sabia que se'n digués faixeta! Doncs, no, no m'agraden gens les faixetes, em produeixen el mateix efecte que a tu. Prefereixo les recomanacions subjectives d'un lector com tu i com jo. Si vull llegir una crítica professional ja me la sé buscar soleta.
ResponEliminaMillor entrar al món blogaire i llegir excel·lents ressenyes, oi?...un petó!
ResponEliminaNo havia sentit mai "entre bombers no es trepitgen la mànega". molt bona.
ResponEliminaTens molta raó. Sobre tot pels vols de St. Jordi intento no escoltar-me res del que diuen els professionals. Ja he caigut massa cops a la trampa.
Com molt bé dius tu, cadascú té els seus gustos, però mirant que diuen uns quants lectors diferents et pots fer una idea més real de com serà un llibre.
Jo tampoc sabia que es digués faixeta.
Totalment d'acord. De fet, la corrupció ja no rau només en la crítica sinó també en els mitjans: només es fan notícies de llibres que publiquen amiguets, coneguts o editorials potents. Sort d'Internet i de la facilitat d'accedir a crítiques de lectors! Tot i això, jo apuntaria que cal anar amb peus de plom i que no tothom qui fa crítica és fiable, encara que sigui un lector desvinculat d'acords i interessos comercials. En definitiva, que cal llegir qualsevol crítica amb lupa!
ResponEliminaI el meu comentari? :-((
ResponEliminaEl vaig posar ahir... i asseguraria que el vaig veure posat!!... XeXu, mira si ha anat a parar a algun altre lloc... era molt llarg!
Bé doncs, vaig a repetir-lo... més o menys.
ResponEliminaDeia que no deixa de sorprendre'm la meva ingenuïtat en casos com aquest, doncs jo sempre em crec el que diu la faixeta. De fet, per mi, un llibre amb faixeta és un llibre "de categoria". La faixeta només la porten aquells que s'han venut moltíssim, o porten moltes edicions, o tenen crítiques molt bones... per tant, jo convençuda.
I per què? Doncs perquè jo pensava que les crítiques que es recullen a la faixeta no tenien res a veure amb l'Editorial. M'explico. L'editor llegia la premsa escrita: diaris, revistes... escoltava entrevistes, etc. i agafava les crítiques bones (bé, clar, això sí que m'ho pensava que feien una "tria" de crítiques) i les bones doncs les posen allí.
Ara bé, jo creia que aquestes crítiques bones eren sinceres.
No sé si m'explico... Hi ha deu mitjans... dos deixen el llibre per terra, dos més diuen que no es massa bo però es pot llegir, un el troba correcte, dos el troben bo, dos boníssim i un sublim... Totes les opinions són veritat perquè ja sabem que, sobre gustos no hi ha disputes... Doncs bé, l'editor agafa les tres darreres o, com a molt, les cinc darreres i les copia a la faixeta i ja està.
Tal com ho dieu vosaltres sembla com si aquests crítics ja sabessin que el que ells escriuen anirà a parar a la faixeta.
(Com a mínim ja he escrit sis vegades "faixeta", amb aquesta set hehe)
D'altre banda, a casa ens passa una cosa molt curiosa. A en Josep Lluís li molesten les faixetes aquestes i les treu... les tiraria i tot!!!... Per mi és com si fossin part del llibre i mai les trauria i menys tirar-les!! Per tant, quan ell llegeix un llibre que ve amb faixeta, la treu, jo vaig darrera ràpidament, l'agafo i la guardo... quan ha acabat la lectura li torno a posar ;-))
Bé, ara que hi penso, això que acabo d'explicar només ho faig si els llibres són "meus"... I és que a casa, encara que tot és de tots (tots és dos) amb els llibres ens mirem una mica de reüll (sobre tot jo!!) si un llibre me l'han regalat a mi i ell el llegeix primer, l'ha de tractar com si fos d'or, perquè és meu!!
Mira, això últim no venia en el comentari d'ahir... és nou d'avui... però bé, segur que hi havia altres coses que ara no he recordat.
En conclusió:
- Faixeta, símbol de qualitat.
- Contingut de la faixeta: Escollit entre les opinions positives -però sinceres- dels crítics.
Veus? Ja està! Ja acabo de recordar una cosa que vaig posar i que m'he deixat!!
ResponEliminaDeia que el fet de que un llibre que no ens agradi porti opinions bones a la faixeta no ha de fer-nos pensar pas que aquestes opinions no siguin sinceres.
De fet, XeXu, tu i jo, som dues persones sinceres (tu més "a lo bèstia" i jo més "diplomàticament") i davant d'un mateix llibre podem tenir opinions radicalment oposades, com, per exemple amb Murakami.
Si jo agafo un llibre de Murakami i resulta que porta faixeta i que allí es diu un munt de coses bones, quan jo trobi que no m'agrada gens, no pensaré que els autors de les ressenyes recollides a la faixeta s'ho hagin inventat, senzillament pensaré que tenim gustos diferents (els meus millors hehehe)
Ara sí que crec que no em deixo res...
Abans que res, dir que això de la faixeta ho he sentit a algun lloc, però no podria assegurar que sigui el nom oficial que té aquesta tira de paper setinat amb les crítiques escrites. Ho dic perquè molts us n’heu sorprès, i a veure si no es diu així! Gràcies a tots pels vostres comentaris
ResponEliminaPons, una mica de nosa sí que fa, però almenys és fàcil de treure.
Leviathan, si serveixen per fer propaganda, és lògic que no posin els defectes dels llibres! Però si posen elogis, almenys que siguin veritat!
Porquet, hi estic d’acord, i és important saber també qui te’l recomana. Però generalment quan un llibre es fa un lloc en el mercat quan no pintava res, és que alguna cosa té de destacable.
Mireia, jo també busco distracció en la lectura, però no suporto trobar llibres mal escrits o amb moltes errades. Jo he vist recomanat per la crítica un llibre que no té els mínims de correcció, i per aquí no hi passo. Si jo et dic que una edició té faltes d’ortografia em pots creure, i si això et molesta, no la compraràs, encara que t’interessi el llibre. Si t’és igual, doncs faràs el que et semblarà, és clar. La qualitat, com hem parlat molts cops, és subjectiva, però jo em crec més els lectors anònims que no em vendran cap moto. Jo no tinc cap interès en que tu llegeixis un llibre que a mi m’ha agradat, però si penso que també et pot agradar a tu, t’ho diré. I si no m’ha agradat però penso que a tu et podria agradar, també t’ho diré.
Ona, però si llegim una crítica pot ser per saber si ens interessa el llibre, i nosaltres mateixos no podem ressenyar-lo fins que no l’hem llegit! Ara, l’opinió posterior sí que és la que val, per més que diguin els altres.
Sergi, el teu símil és sorprenentment encertat. Em sembla que no vas gens desencaminat, i amb els llibres la decisió em sembla que pot ser una barreja de les dues coses. Es pren als despatxos, és clar, i el paladar dels jutges no va tant amb si el llibre és bo o no, sinó amb si vendrà molt o no. Hi ha gent amb molta capacitat per saber si un producte vendrà, encara que formalment sigui una porqueria, i probablement si hi penses de seguida et vindran noms al cap. En realitat és una virtut saber què tindrà èxit, però això fa que es faci promoció d’una literatura concreta i molts llibres millors passin totalment desapercebuts. Com tantes noies guapes que no van als concursos de bellesa.
Maurici, i tot i així jo tinc la mania de guardar-les, però qualsevol dia les reciclaré totes.
SU, no es pot negar la bona vista de la Tina Vallès a l’hora de buscar explicacions a una bona crítica, a mi no se m’haurien acudit tantes segur! Però el fons ve a ser el mateix, rere una bona critica es pot amagar algun motiu poc noble. La possibilitat que sigui la número 10 de la seva llista també hi és, però sembla, de llarg, la menys important. Gràcies per l’enllaç, molt interessant.
Sílvia, també crec més en les opinions subjectives, perquè entre nosaltres no ens hi juguem res, com deia més amunt no tinc cap interès que tu llegeixis un llibre que a mi m’ha agradat molt, és només cosa teva. Si t’hi animo, doncs millor, però si no ja llegiràs el que et semblarà, i així potser seré jo qui en traurà una bona idea.
Núria Pujolàs, tampoc no són 100% fiables, però vull creure que molts bloguers les fan per amor als llibres i no per altres interessos, són opinions més sinceres. També és millor fer cas d’altres lectors que coneixem, per exemple ma mare no sol equivocar-me els gustos.
Jomateixa, també confio més en l’opinió dels lectors anònims, amics, companys i familiars. D’un temps ençà, també en els bloguers i blogueres que feu ressenyes i que parleu de llibres perquè us els estimeu. Si no hi ha interessos pel mig, crec que les opinions són molt més sinceres, però bé, suposo que al final l’opinió més vàlida és la nostra pròpia, un cop hem acabat el llibre. Però per això algú ens ha de convèncer de llegir-lo.
Màgia, internet és un bon lloc per trobar opinions de llibres, però potser encara és més fiable la gent que coneixem i que sabem quins són els seus gustos. És evident que no pots creure una crítica al 100%, perquè encara que no sigui interessada, hi juga molt l’opinió personal i els gustos. Això ho podràs comprovar a la següent ressenya que faré, d’un llibre que tu no en vas parlar especialment bé, però que a mi sí que m’ha agradat, precisament per com ho fa l’escriptor. Però al nostre nivell ja sabem com pensa l’altre, per això podem seleccionar la informació que més ens convé.
ResponEliminaAssumpta, gràcies per l’esforç de reescriure el comentari, no sé pas que va passar el primer cop, però tampoc no el vaig rebre per mail.
Amb això de la faixeta no saps si és primer l’ou o la gallina. La porten perquè ha vengut molt i té bones crítiques, o s’hi han esforçat perquè vengui i parlar-ne bé i després li posen la faixeta? I una cosa són els números de vendes i l’altra el que diuen els crítics pagats. Que un llibre es vengui molt no vol dir que sigui especialment bo. Suposo que jo també pensava que les crítiques eren sinceres, i això m’ha portat a aquest post després de males experiències. Abans pensava que els crítics eren durs i exigents amb les obres, que aquesta era la seva feina. Però si parlen bé d’un llibre o una pel•lícula és perquè els ha convençut. Ja et dic, després d’alguna lectura àmpliament elogiada no em queda dubte de que hi ha alguna cosa més. Si tens una estona, fes un cop d’ull a l’article de la Tina Vallès que enllaça la SU en el seu comentari, allà pots veure un munt de motius que poden portar a una bona crítica. Un ingenu com jo no n’hagués pogut pensar tants mai de la vida.
A banda d’això, segur que també passa el que tu dius, naturalment. Només es queden amb les millors opinions, i encara amb frases descontextualitzades, que no amb tota la crítica.
Jo les faixetes les trec per llegir el llibre, són molestes, però les vaig acumulant en una pila que tinc per aquí. No les torno a posar, algun dia les hauré de portar a reciclar. Ara, aquest sentiment de possessió amb els llibres el comparteixo, herència de ma mare, que em va ensenyar que els llibres no es deixen a qualsevol, i que s’han de tornar intactes si te’ls han deixat. Jo tenia una companya, una lectora de les més increïbles que he conegut que me’ls tornava millor de com els hi deixava! És clar, quan ella me’n deixava un el cuidava com si fos cristall de Bohèmia!
Pel que fa a l’altre comentari, està molt ben vist, és una d’aquelles opinions de mirar-se les coses de diversos angles que tant m’agraden. No sabria massa bé què dir, perquè amb el tema de Murakami ho dius molt clar. Com que a mi m’agrada, que a la faixeta posi que és molt bo no em sorprèn. Però també sé del cert que el japonès és de tot o res, o t’agrada molt o no t’agrada. L’exemple que em ve al cap, però és el del llibre ‘Fi’ que vaig ressenyar fa poc. Segurament és aquest el que m’ha impulsat a escriure el post. A la faixeta en parla meravelles, i és un llibre pesat, mal escrit i que no duu enlloc. Els crítics són altres escriptors coneguts, i me’n faig creus. Però si mires els comentaris del meu post veuràs que tots van en la línia del que dic jo. Per exemple, en Macip ja m’havia advertit que ell llibre no valia massa, per això vaig endarrerir molt la seva lectura. Entens què vull dir? Interessa fer promoció d’aquest escriptor que venia del no res i ara triomfa, és com el somni americà. Però els lectors es queden amb un pam de nas. Murakami té milions de fans entregats, i milions de gent que s’ha quedat a quadres i no l’entenen. Això i dècades d’experiència com a escriptor. Alguns autors sembla que els vulguin donar una empenteta perquè arribin a port abans del que els tocaria.