Autor: Ken Follett
Editorial, any: Debols!llo, 2012
Títol original, idioma, any: Fall of Giants, anglès, 2010
Traductora: Elisenda Mas
Gènere: Ficció històrica
Número de pàgines: 1012Traductora: Elisenda Mas
Gènere: Ficció històrica
Llegit en: Català
Estem a principis del segle XX i es viuen èpoques convulses a Europa. Una sèrie de canvis socials amenaça la vella aristocràcia dominant, les vagues dels treballadors arran de l'aparició dels sindicats, la lluita de les sufragistes per aconseguir el vot per les dones, i l'aixecament del poble a Rússia contra el poder del tsar en són alguns exemples. Els ànims entre les diferents potències també estan una mica crispats a causa dels interessos econòmics i el domini de les colònies. L'assassinat de l'hereu de la corona austrohongaresa a Sèrbia serà el desencadenant d'una disputa a nivell europeu. Àustria posa setge a Sèrbia i això fa que França, Regne Unit i Rússia per una banda, i Alemanya per una altra s'hagin de posicionar. Així comença la Gran Guerra, la Primera Guerra Mundial que tindrà unes conseqüències nefastes. A través d'una sèrie de personatges nosaltres podrem entendre com es va viure el conflicte en els diferents fronts.
El llibre està dividit en tres parts, el que serien els motius de la guerra, la guerra en si, i l'inici de la post-guerra. La trama es desenvolupa gràcies a uns quants personatges inventats que es troben en els diferents punts calents en el moment apropiat. Seguint un ordre cronològic per anar narrant els fets, sabrem on es troben i què viuen aquests personatges, en part pel seu entorn, i en part també per les seves històries personals, de vegades una mica massa ensucrades. És un llibre molt llarg però que es llegeix de manera àgil, la capacitat narrativa de Follett és el seu tret principal. Tot i explicar-nos la història real, el fet de servir-se de personatges inventats fa que de vegades sembli una mica inversemblant, però són llicències que cal prendre's perquè tot quadri.
M'agrada molt la manera que té Ken Follett d'explicar les coses, així que he passat una bona estona llegint aquest llibre i ho he fet sense descans. I això que a mi la Història no és que em digui gran cosa. És un best seller, no ho negarem, un llibre escrit per arrasar a les llibreries, però també té un treball de documentació darrere i és molt distret de llegir. De Follett es diu que fa tots els llibres igual, suposo que les històries personals sí que s'assemblen a les d'altres llibres seus, personatges protagonistes molt bons i nobles, molt amor i una passió pel sexe que no es creu ni ell. Però tot i així, crec que val la pena llegir-lo, no tinc dubtes que llegiré els dos següents volums d'aquesta trilogia que es diu 'The Century', i que comença narrant els fets de la Gran Guerra.
Puntuació: @@@@
12 Comentaris
Buf, doncs jo amb aquest de The Century en vaig fer prou. El vaig trobar molt comercial, excessivament repetitiu i previsible. D'acord que la feina de documentació és rellevant, però tal com funcionen aquest tipus d'escriptors sospito que té un gabinet d'experts darrere buscant-li informació i assessorant-lo constantment. No és un llibre pesat i com dius es llegeix fàcilment, però no li he trobat cap tipus de valor literari més enllà de fer de la història un entreteniment recomanable sobretot a estudiants de Batxillerat que necessitin un repàs abans de fer la selectivitat. Però res més.
ResponEliminaA mi també em va agradar força, i això és el que em fot una mica, ja que ara em veig mig "obligat" a llegir la trilogia sencera!
ResponEliminaNo passarà a la història, però fa passar una bona estona, això segur.
Curiosament el tinc a sobre de l'escriptori pendent per llegir. Ara tinc més ganes de començar-lo...
ResponEliminaSaluts!
No em crida l'atenció. Diguem alguna cosa que em pugui agradar sinó no compro
ResponEliminaSurten el "equipaje" i "Dosflores"
EliminaA mi em va agradar molt. Potser si que és una mica "comercial" però això no treu que sigui bo. La segona part és el següent que tinc a la llista d'espera en quant acabi amb "Dansa de Dracs". Amb aquests "totxos" n'hi ha per a una bona estona...
ResponEliminaEi, feia molts dies que no entrava i has llegit molt! Bé, volia comentar-te que m'has avançat i has acabat el 4rt de Cançó de foc i de gel abans que jo jeje. T'ho vaig dir!
ResponEliminaPel que fa a la resta no els coneixi i semblen prou interessants.
Aquesta trilogia de Ken Follet la conec però encara no m'hi animat. Si la valores tan bé potser m'hi animo perquè Els pilars de la terra em van agradar força.
En aquest se'm van fer una mica llargues les parts on explicava batalles. El segon em va agradar més.
ResponEliminaÉs una bona manera de repassar la història de forma amena. Com a mi m'agrada en Ken Follett no sóc massa imparcial, potser sí que sempre posa passions una mica massa boniques per ser veritat, però... Segur que també m'empasso el tercer.
1012 pàgines. de debò?
ResponEliminaNo sé què em passa amb aquest home, mira que ho intento... xò alguna força sobrehumana no em deixa llegir-lo (cola)
I amb tot, va... m'ho proposo, aquest estiu tornaré a intentar Els pilars de la terra!!!
Per cert, aviam què tal La dona veloç... a mi no em va agradar :(
És ben cert que és un autor mediàtic i molt comercial, però m'agrada llegir-lo de tant en tant. Aquesta sèrie és ben bé com una lliçó d'història contemporània, que és el que més agraeixo d'aquestes lectures. És fàcil de llegir. A veure què et sembla "L'hivern del món", a mi em va agradar més.
ResponEliminaGràcies a tots pels comentaris. Follett agrada a molta gent, el seu estil planer fa que enganxin les seves obres, però com sempre també té detractors, només faltaria. A mi m’ha agradat força aquest llibre i veig que hi ha diversitat d’opinions, però això també és bo per fer-se una idea de com és el llibre.
ResponEliminaMàgia, recordo molt bé la teva ressenya, que em va semblar molt assenyada. No puc dir que no tinguis raó en algunes coses, la teva anàlisi és força correcta. Però no per repetitives algunes trames deixen d’agradar. Si parlem d’això, Murakami escriu un cop rere un altre la mateixa història, i a mi m’encanta cadascun dels seus llibres. Una cosa que no vaig dir a la ressenya, per pur oblit, és que sí que hi ha alguns fets força previsibles, i parlo de la trama dels personatges, no dels fets de la guerra, és clar. I les historietes que hi ha són molt piruleta. Està clar que és un llibre pensat per vendre, perquè se’n facin pel•lícules i el que faci falta. És Follett, una màquina de vendre, i he de dir que a mi m’atrapa força, com sempre ha fet. Desconec la seva manera de procedir, no se m’havia acudit que rere un llibre hi pogués haver tot un equip, dec ser molt ingenu. Valor literari? No seré jo qui ho jutgi. És un llibre que distreu i que t’explica fets de la Història que passen bé, ja està, no li demano més, ni tampoc menys del que m’he trobat.
Maurici, tant de bo totes les obligacions fossin com aquesta! Posa’t a llegir el segon, va! Opino com tu, és un best seller, i com a tal té uns quants trets que el delaten. Però com que passa tan bé, jo crec que fa el fet.
Leviathan, a veure si et decideixes a començar, ja veus que en tens per una estona, que és un totxo. Ja diràs què et sembla.
Pons, ja te la vaig dir a casa teva i ja vas decidir no comprar, així que no insistiré, cadascú té els seus gustos.
Jordi, veig que et van les drogues dures a tu! Vas de totxo a totxo. Però jo aquest any estic una mica així també, estic llegint llibres de llargada considerable, segur que acabaré parlant tard o d’hora d’això. Per cert, que ja he començat ‘Dansa amb dracs’, però va per llarg, ja que de moment el tinc a la tauleta de nit i durant el dia vaig llegint altres coses. ‘La caiguda dels gegants’ és comercial, això no es pot dubtar, però enganxa força i està ben escrit, cosa que és una constant en els llibres de Follett. Si ens agrada, no cal dir res més.
Myself, vaig fent, no paro de llegir mai, jo, sempre tinc alguna cosa entre mans. Tu els llegeixes en anglès aquests, això ho alenteix tot. Jo ara en llegeixo un de curtet en anglès i el que està costant, imagina’t els totxos aquests! Ja m’he posat amb el cinquè, però l’aniré llegint molt a poc a poc durant una temporada, encara em pots atrapar!
Una de les coses que agrada dels Pilars, a banda de la història, és la manera que té l’autor d’explicar les coses, i això també ho trobaràs a la trilogia aquesta. A mi que la Història no em diu massa res, he gaudit prou llegint sobre la Primera Guerra Mundial. Crec que és prou recomanable, però un altre totxo, és clar.
Jomateixa, és una bona cosa que el segon t’agradés més perquè no es feia tan pesat, el llegiré tard o d’hora, i amb aquesta referència tinc una garantia. Estic com tu, tinc un afecte especial per Follett perquè durant una època era dels pocs autors que llegia i m’agrada com ho fa. Així que em temo que jo també continuaré amb la trilogia, però quan surti en butxaca, eh!
rits, doncs jo trobo que Ken Follett és molt fàcil de llegir, passa molt bé, precisament perquè els seus llibres ja estan pensats així, perquè siguin fàcils de llegir i atractius per la majoria de públics. Però bé, ja se sap, quan no entra, no entra. Veurem aquest de ‘La dona veloç’, ha estat premiat i molt comentat, però veurem si aquí els crítics tenien algun interès com dèiem l’altre dia, o realment està bé. Aviat ho sabré.
ResponEliminaBotika, opino igual que tu sobre l’autor. Per això segur que llegiré els altres llibres de la trilogia, i el que sigui que faci en el futur. A mi no és que m’apassioni la Història, però aquest home me l’ha fet entrar bé. Ja sou dos que em dieu que ‘L’hivern del món’ us ha agradat més, i això és bona senyal, oi?