Autor: Manuel Baixauli
Editorial, any: labutxaca, 2010 (publicat originalment per Proa al 2007)
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 209Llegit en: Català
Premi: Mallorca de Narrativa 2006
El protagonista de l'Home manuscrit duu una vida reposada, sense massa interaccions amb altra gent i dedicada, gairebé en exclusiva, a escriure el Dietari, una sèrie de quaderns on relata totes les seves experiències i les reescriu constantment. No sap viure sense escriure, però el Dietari centra tots els seus esforços. Se sap l'Escollit, al llarg de la seva vida s'ha anat trobant uns textos enviats per Ell que han canviat el seu rumb i li han donat lliçons importantíssimes. Al llarg del text anirem repassant tota la seva vida i especialment les intervencions que Ell ha tingut, que han estat de tanta importància. La cinquena intervenció està pactada, han quedat que es trobaran. Per fi el nostre home sabrà qui és Ell i per què li ha anat deixant aquells textos al llarg d'una vida dedicada a la reflexió i la introspecció.
No es tracta d'un llibre fàcil de llegir, ni tampoc d'entendre, cal estar força atent per no perdre's en els canvis de perspectiva que es van succeint. Els textos que el protagonista es va trobant al llarg de la seva vida són relats per ells mateixos, compten amb els mateixos protagonistes prenent diferents formes, i tots tenen un significat per la història, és clar. L'escriptura no és planera, o això m'ha semblat, és força descriptiva i rebuscada de vegades, això li resta fluïdesa.
Tot i semblar-me enrevessada, la història té quelcom atractiu que t'enganxa, t'acaba marejant perquè no saps què és realitat i què ficció, però mica en mica encaixes les peces. Seria una mena de metaliteratura en la que el mateix lector haurà d'acabar jugant un paper. Un llibre curiós, delirant i diferent, i sempre va bé llegir coses que sorprenguin, en aquest cas, sobretot per la forma. Recomanable, però cal posar-hi paciència.
Puntuació: @@@
5 Comentaris
Ostres, l'he llegit dues vegades, és dels llibres que són per rellegir. El tinc subratllat de dalt a baix i amb moltes annotacions. No comento gaire en aquest blog perquè molt sovint no he llegit el llibre però aquest sí i vull dir que és molt recomanable. Tens raó que mareja, perquè la metaliteratura ben feta ja ho té això. I, del mateix, autor, també m'agrada molt el recull de contes "Espiral".
ResponEliminaJo també l'he llegit, ja fa temps, però estic totalment d'acord amb tu, no és fàcil, la història és enrevessada, però enganxa per la literatura més que per la història. No l'he rellegit, i de moment no ho faré, però no se sap mai.
ResponEliminaNo n'havia sentit a parlar. Me l'apunto per una propera lectura. Tot i que això de que la història sigui tan rocambolesca em fa una mica enrere. Si em cau a les mans me'l miraré.
ResponEliminade moment ja en tinc prou amb els "Trons". Ja he arribat a "No saps res, Jon Neu"
ResponEliminapotser no sap, però aprén ràpid...
Un llibre estrany, però que a mi em sonava que té certa anomenada. Estic segur que una segona lectura m'ajudaria a entendre'l molt millor, però de moment ens quedarem amb aquesta primera. Gràcies a totes pels comentaris.
ResponEliminaSílvia, el tens subratllat i amb anotacions com faria el mateix protagonista amb el Dietari, oi! Ets molt benvinguda sempre que vulguis dir alguna cosa sobre els llibres que ressenyo, o fins i tot interessar-te'n si els vols llegir, per aquí sempre hi ha gent que aporta bones idees. Ja et faré cas si vull tornar a provar-ho amb l'autor, no m'ha quedat sensació de voler córrer a comprar un altre llibre seu, però tampoc ho descarto.
Carme, històries dintre altres històries, tot molt complicat, però té punts interessants i tot acaba lligant, més o menys. Com deia, una relectura segur que aclareix una mica les coses, però de moment jo tampoc el rellegiré.
maria, tot plegat és una mica estranya, però també enganxa i vols saber exactament què passa. I exactament potser no ho acabes de saber, per això és recomanable una segona lectura, però de moment comencem per la primera!
Jomateix, davant d'aquest llibre el mateix Jon Neu tindria els seus dubtes! És clar que aprèn, és un crack en Jon Neu. Però segueix, segueix llegint que aquest llibre tercer té moooolta tela. Quines ganes de llegir la teva ressenya, ja saps que et ve un d'aquells comentaris quilomètrics meus!