Autor: Quim Monzó
Editorial, any: Quaderns crema,1994 (primera edició del 1978)
Gènere: Relats
Número de pàgines: 125Llegit en: Català
La història d'una passió juvenil que es veu contínuament interrompuda per tota mena d'imprevistos. O la d'un home que comença a menjar lletres i s'acaba tornant un gurmet de la tinta impresa. Algú que espera i espera que torni la seva mare que inesperadament no és a casa a l'hora que el té acostumat. Els preparatius per robar un banc a càrrec de quatre lladres inexperts. O de com va tenir lloc, a corre cuita, la creació del nostre món. Les amenaces de suïcidi, poc creïbles, per pur despit. Fins i tot, la mala sort d'un nàufrag rescatat. Aquestes són algunes de les bogeries que descriu Quim Monzó en aquest recull de contes plens de situacions esperpèntiques, amb forta presència sexual i girs surrealistes que freguen la fantasia, quan no la sobrepassen directament. Ironia, apologia de l'absurd i, en definitiva, condició humana.
En Quim Monzó no escriu, vomita les seves idees estrafolàries sobre el paper. Molts dels contes estan escrits a raig, sense parar massa esment a l'argument, però sí aprofundint en les descripcions, i amb un ús del llenguatge, espremut fins les últimes conseqüències, que acaba sent més abús que no pas ús. Tots els relats són curts, oscil·len entre la mitja pàgina i les quatre o cinc planes escrites sense separació de diàlegs ni pràcticament punts i a part. Això, i l'edició de lletra menuda, fan que la lectura sigui densa i amb moltíssima informació que empassem sense respirar. Costa una mica de llegir, francament. Per cert, que l'edició que tinc no té aquesta coberta que adjunto, n'hi ha diverses i no he estat capaç de trobar la meva, que conté una mena d'hamburguesa, dissenyada pel mateix autor, sembla ser.
No hi ha manera que Monzó em convenci. És un dels contistes més reconeguts del país, però no puc amb el seu estil, se'm fa feixuc i el trobo molt rebuscat. Se li ha de reconèixer el gran domini del llenguatge que té, i algunes idees originals. Alguns relats m'han agradat prou, com 'Sobre la volubilitat de l'esperit humà' o 'Underworld', però en conjunt són més les vegades que m'he despistat i m'he perdut amb tant soliloqui, que no les que he pensat que llegia un text brillant. Tampoc no congenio amb el seu humor, i per tant em sembla que, després de tres intents, anirà sent hora de plegar. Tot i que mai se sap quan tornaré a caure-hi.
Puntuació: @ i mitja
8 Comentaris
Fa temps que no el llegeixo, però en tinc uns quants d'ell i alguns els trobo originals i altres tampoc m'acaben d'entrar massa bé.
ResponEliminaAl meu entendre, tant ell com Pàmies i Moliner estan sobrevalorats. Clar que també he de dir que a mi Raymond Carver, ni fu ni fa, així que potser el que passa és que (paradoxalment) els contistes no em van massa...
ResponEliminaDoncs no sé que dir. M'agrada com pensa i com escriu. Fins i tot de vegades d'alguna crítica que rep en fa una reflexió que la capgira de tal manera que acabes pensant ostres té raó. És l'últim que ha escrit aquest? No el tenia controlat. Per mi aquest és d'aquells llibres que llegeixo quan n'estic llegint un altre de més llarg. Me l'apunto.
ResponEliminaPam! Com te l'has carregat! :) No em ficaré en valorar els contes, però sí que li has de tenir en compte el marc temporal. Allò era el 78, i el català que s'escrivia era encara noucentista i artificiós. Monzó (i uns quants altres) van actualtizart-lo i van acostar el català escrit al parlat sense baixar al nivell. Aquest llibre té una importància històrica que no es pot passar per alt quan se'l valora...
ResponEliminaLes històries curtes ja de per sí no m'agraden, i un cop llegida la teva ressenya, em sembla que passo.
ResponEliminaBon any!
Coincideixo bastant amb tu. A mi tampoc em va agradar gaire i també penso que està sobrevalorat... Però en general la literatura d'aquells anys no em convenç. Bon any nou!
ResponEliminaEm sembla que Monzó no deixa mai indiferent. Ell gaudeix tant de ser polèmic que crec que ho transporta a la seva literatura també. Però s'ha de tenir en compte el moment que va ser escrit, té uns quants anys el llibre, i jo no ho he valorat prou a l'hora de ressenyar-lo. Em sembla que aquest és dels meus principals defectes lectors, no tenir en compte el marc històric o l'època sempre em perjudica! Gràcies a tots pels comentaris.
ResponEliminaJomateixa, jo n'he llegit un parell més, i tot i que la sensació tampoc no va ser bona, em sembla que era diferent que la que m'ha deixat aquest. Jo pensava que tots els seus llibres eren iguals, amb relats diferents, però potser es poden diferenciar, no ho sé.
Maurici, això que dius no se'm fa estrany. Jo sempre dic que no m'agrada llegir relats, però en canvi sí que gaudeixo d'escriure textos curts, i en alguns casos penso que em surten prou reeixits. He llegit els tres que dius, i és per ells que feia aquesta afirmació, però després he llegit altra gent i m'ha agradat més. Dels tres, per mi el millor és Pàmies. Però Pere Calders m'ha agradat més, i fins i tot els relats de Murakami. I els teus, per què no dir-ho, molt entenedors i més propers, i amb aquell gir que els converteix en una bona idea.
maria, si et fixes en les dades que dono a l'inici, el llibre va ser publicat originalment al 1978, així que de nou no té res. Més aviat és de l'any de la picor, farà 36 anys com jo. A mi ell no m'ha fet mai especial gràcia, tot i que s'ha de reconèixer que té un enginy ben afilat. No he llegit cap columna seva al diari, així que no puc opinar. Però ja veig que els seus llibres no són per mi, ho he provat tres cops, i tres decepcions. M'ho faré mirar.
Salvador, t'he de donar la raó, això em sol fallar. Potser hauria de ser un dels meus propòsits com a ressenyaire aquest 2014, saber valorar el marc històric i l'època en que els llibres van ser escrits. Poc a dir del català que fa servir Monzó, l'esforç hi és, però no m'agrada l'estil, senzillament. Tampoc la manera de presentar la història, tota amuntegada, com si no et volgués deixar respirar. Entenc que aquest autor té més mèrit del que a primera vista se li observa, però igualment no està fet per mi, si amb tres vegades no m'ha entrat, ja no n'espero res.
Botika, no hi insistiré. Jo sóc d'històries més llargues també, però els bons relats fan bo de llegir. Aquests no m'entren, però.
Myself, no et sabria dir si està sobrevalorat. Evidentment, sortirà gent que el defensarà a ultrança, jo només puc dir que a mi l'estil d'aquest home no m'enganxa i se'm fa feixuc, a banda de deixar-me amb mal cos. Tampoc no m'agraden altres autors multi-premiats, cadascú té els seus gustos, tu!
Ostres és veritat no me'n havia adonat.^-^.Perdó!
ResponElimina