Autor: Maiol de Gràcia
Editorial, any: Periscopi, 2013
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 278Llegit en: Català
Josep E. és un escriptor de cert renom i un columnista influent. Ex-dona, fills, antics amors i almenys un amic que val la pena. Però un bon dia es desperta i l'únic que pot veure és una paret de totxanes. L'han drogat i empresonat i ni tan sols pot aventurar-ne els motius. Mica en mica es va adaptant a l'ambient, a la nova situació, els dies passen amb una rutina tediosa. Els seus captors, que no pot veure, l'interroguen i torturen per treure-li informació precisament del seu amic, en Manel, però ell es manté fidel, no vol trair-lo. Els dies es converteixen en setmanes, mesos i anys i la seva resistència ha de passar moltes proves. L'únic suport que té és un altre captiu d'origen oriental que tampoc pot veure, però sí parlar-hi. El problema és que no comparteixen cap llengua que els permeti comunicar-se, s'han d'entendre com poden i la companyia ja és tot un luxe en la situació que es troben. I un bon dia... el deixen sortir.
Si hi ha una paraula que defineixi aquesta obra, és angoixant. Tota la primera meitat del llibre anirem tan a cegues com el propi protagonista, no entendrem ni un borrall més que ell, però mica en mica es va aclarint. Està escrit en primera persona, així que ell ens ho explica. Tota aquesta primera meitat és molt lenta i una mica repetitiva, però descriu bé una situació que a cap de nosaltres ens agradaria viure. A la segona meitat els esdeveniments es van precipitant i coneixerem què hi ha darrere del captiveri de Josep E., amb més d'una sorpresa. Està estructurat en parts segons la localització del protagonista i capítols curts dintre d'aquestes parts. Ben escrit i treballat, no és una lectura fresca, exigeix dedicació i atenció, però sap atrapar i interessar el lector. A destacar l'edició del llibre, altres cops la critico, en aquest cas m'ha agradat el disseny, les mides, la lletra i fins i tot la qualitat del paper. Un d'aquells llibres que dona gust tenir a les mans.
Aquest va ser el meu regal de Sant Jordi (el principal) i l'he llegit relativament ràpid. Puc dir que m'ha agradat força, no és una lectura fàcil i el principi costa una mica. Com al protagonista, em va semblar que el captiveri no acabaria mai, però després té fases que llegeixes amb ulls com taronges. S'ha de tenir en compte que no és un llibre d'acció, la trama és lenta i descriptiva. M'ha quedat la sensació que si l'autor fos ianki i l'escenari fos Nova York, aquesta seria una novel·la de culte coneguda arreu. Sent d'aquí no correrà tanta sort, però no se li pot negar el mèrit d'haver escrit una història diferent i molt treballada. Tampoc diria que serà del gust de tothom, però té força factors dels que a mi m'agraden. L'he qualificada d'intriga per l'aura de misteri que descriu, però és una distòpia a cavall de la ciència ficció, i a mi tot això de les conspiracions i realitats alternatives m'encanta!
Puntuació: @@@@
10 Comentaris
Josep E.?
ResponEliminaCaram... en Kafka, pel seu llibre "El procès" va batejar el protagonista com a "Josef K."
Es veu que això de detenir Joseps sense donar-los-hi explicacions agrada als escriptors...
No sé si m'agradaria... el Procès de Kafka sí que em va agradar :-)
No n'havia sentit a parlar. Però crec que no me l'apunto, crec que no és un llibre per mi, per moltes arrobes que li posis.
ResponEliminaGairebé sis-centes pàgines i regal de sant jordi? eres tu el que deies que llegies menys?
La veritat és que m'ha cridat l'atenció. No n'havia sentit a parlar gens ni mica però no el descarto
ResponEliminaMolt bona crítica sobre aquest llibre, encara que dubto que el llegeixi, quina angoixa m'ha fet només llegir la ressenya. No estic ara per angoixes...
ResponEliminaUna bona ressenya que m'ha fet agafar curiositat. Crec que el llegiré perquè la intriga aquesta m'agrada.
ResponEliminaTal com comença sembla que sigui com oldboy, si després hi ha venjança i coses familiars xungues sense dubte ho és. Per cert, si no l'has vist te la recomano.
ResponEliminaEm fa una mica de por aquest començament, però has fet que s'encengui la curiositat i això ja sabem com acabarà... apuntat està!
ResponEliminaEn els darrers temps i gràcies a les noves editorials he agafat el gust de llegir producte nacional, m'agrada descobrir nous autors de la terra, ja que entre molta obra subvencionada i autors mediàtics, també trobem sorpreses agradables com és aquest cas. Un llibre que segur que no agradarà a tothom, però que he trobat una aposta molt interessant. Gràcies a tots pels comentaris.
ResponEliminaAssumpta, com que no he llegit 'El procés' no puc dir si és comparable, però a priori no és un llibre que et recomanaria. Mai se sap, potser sí que t'agradaria, però no m'agradaria enganxar-me els dits. Segur que la següent ressenya és molt més del teu interès!
rits, el teu comentari m'ha fet adonar de l'error, no eren 600 pàgines! Vaig equivocar-me i vaig prémer el 5 en comptes del 2. 278 en total. No paro de llegir, però és cert que vaig a un ritme més lent darrerament. Quan trobi feina això serà un desastre. Però et dono la raó, penso que a tu no t'agradaria, que jo li posi arroves no vol dir que hagi d'estar bé per tothom.
Mireia, si t'hi animes ja ens ho explicaràs. Producte nacional diferent.
Botika, a mi m'ha agradat tot i que algunes fases costen una mica. No és un llibre per tothom, i com ja hem dit algunes vegades, l'estat d'ànim també condiciona si una lectura ens agrada o no. Així que ja saps, a mirar cap una altra banda.
Kweilan, doncs esperaré la teva ressenya, segur que en saps treure més suc que jo, serà interessant!
Pons, no va d'això el tema, però em sembla que ja m'havien recomanat Oldboy alguna vegada. Al final us hauré de fer cas.
Jomateixa, que consti que aquest no te'l recomano de manera entusiasta, és un llibre incògnita, no estic segur de recomanar-lo a ningú concret perquè penso que va més amb la persona i el moment que amb els gustos generals de cadascú. Llibre complicat.
Hola a tothom. Sóc l'autor! Gràcies a tots per debatre el llibre. Jo us el recomanaria a tots però això no val. En tot cas, dir-vos que old boy no l'havia vista u quan em van comentar les similituds ho vaig fer. Em vaig quedar petrificat. L'inici és molt semblant però després divergeixen molt. En tot cas em va agradar.
ResponEliminaAcabo dient que la meva intenció amb la novel.la era tractar sobre els desequilibris de l'ésser humà sense avorrir. Els que al final us decidiu per la lectura, en podem parlar sempre que volgueu a twitter. @maiol2 és el meu nom. Gràcies.
Quina sorpresa Maiol, no pensava que passaries per aquí! Gràcies per fer-ho. Espero haver convençut a algú de llegir 'La peixera', perquè val la pena. Darrerament hi ha propostes molt interessants fetes a casa nostra i val la pena fer-los cas. La literatura del país està millorant. T'animo a seguir aportant noves perles a la nostra literatura. Jo estaré al cas!
Elimina