Autor: Maiol de Gràcia
Editorial, any: Periscopi, 2013
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 278
Llegit en: Català

Josep E. és un escriptor de cert renom i un columnista influent. Ex-dona, fills, antics amors i almenys un amic que val la pena. Però un bon dia es desperta i l'únic que pot veure és una paret de totxanes. L'han drogat i empresonat i ni tan sols pot aventurar-ne els motius. Mica en mica es va adaptant a l'ambient, a la nova situació, els dies passen amb una rutina tediosa. Els seus captors, que no pot veure, l'interroguen i torturen per treure-li informació precisament del seu amic, en Manel, però ell es manté fidel, no vol trair-lo. Els dies es converteixen en setmanes, mesos i anys i la seva resistència ha de passar moltes proves. L'únic suport que té és un altre captiu d'origen oriental que tampoc pot veure, però sí parlar-hi. El problema és que no comparteixen cap llengua que els permeti comunicar-se, s'han d'entendre com poden i la companyia ja és tot un luxe en la situació que es troben. I un bon dia... el deixen sortir.

Si hi ha una paraula que defineixi aquesta obra, és angoixant. Tota la primera meitat del llibre anirem tan a cegues com el propi protagonista, no entendrem ni un borrall més que ell, però mica en mica es va aclarint. Està escrit en primera persona, així que ell ens ho explica. Tota aquesta primera meitat és molt lenta i una mica repetitiva, però descriu bé una situació que a cap de nosaltres ens agradaria viure. A la segona meitat els esdeveniments es van precipitant i coneixerem què hi ha darrere del captiveri de Josep E., amb més d'una sorpresa. Està estructurat en parts segons la localització del protagonista i capítols curts dintre d'aquestes parts. Ben escrit i treballat, no és una lectura fresca, exigeix dedicació i atenció, però sap atrapar i interessar el lector. A destacar l'edició del llibre, altres cops la critico, en aquest cas m'ha agradat el disseny, les mides, la lletra i fins i tot la qualitat del paper. Un d'aquells llibres que dona gust tenir a les mans.

Aquest va ser el meu regal de Sant Jordi (el principal) i l'he llegit relativament ràpid. Puc dir que m'ha agradat força, no és una lectura fàcil i el principi costa una mica. Com al protagonista, em va semblar que el captiveri no acabaria mai, però després té fases que llegeixes amb ulls com taronges. S'ha de tenir en compte que no és un llibre d'acció, la trama és lenta i descriptiva. M'ha quedat la sensació que si l'autor fos ianki i l'escenari fos Nova York, aquesta seria una novel·la de culte coneguda arreu. Sent d'aquí no correrà tanta sort, però no se li pot negar el mèrit d'haver escrit una història diferent i molt treballada. Tampoc diria que serà del gust de tothom, però té força factors dels que a mi m'agraden. L'he qualificada d'intriga per l'aura de misteri que descriu, però és una distòpia a cavall de la ciència ficció, i a mi tot això de les conspiracions i realitats alternatives m'encanta!

Puntuació: @@@@