Autor: Haruki Murakami
Editorial, any: Labutxaca, 2011
Títol original, idioma, any: Hashiru Kotonitsuite Katarutokini bokuno kataru koto, japonès, 2007
Gènere: Biografia
Traductor: Albert Nolla
Número de pàgines: 150
Llegit en: Català

Això no és un llibre de ficció, però com si ho fos. Es tracta d'un llibre autobiogràfic on en Murakami ens explica la seva afició a córrer, però no només això. Sembla estrany que algú que es dedica professionalment a escriure, i que es guanyi la vida amb això, mantingui un pla d'entrenament diari per participar en maratons i triatlons. Així ho fa l'autor, en aquest llibre explica diverses fases de la preparació per la marató de Nova York del 2005, puntejades amb la narració d'altres moments de la seva història esportiva. No és un llibre tècnic, però, és més aviat una reflexió sobre la seva necessitat de córrer, per què li serveix i com l'ha ajudat aquesta dedicació en la seva escriptura. Ens explica també parts de la seva vida menys relacionades amb l'esport, i no hi poden faltar les referències musicals. Una mirada introspectiva en la que hi acabarem trobant com l'autor assumeix la seva maduresa en tots els aspectes de la seva vida.  

Quan deia que podria ser un llibre de ficció és perquè cada cop que llegeixo en Murakami en un text de no-ficció, o autobiogràfic com aquest, tinc la sensació que no pot estar explicant la seva vida, que ha d'estar explicant la d'un dels seus personatges esperpèntics. Dit d'una altra manera, a l'autor no li cal inventar tant com sembla quan escriu novel·les, per alguns aspectes de la narració només li cal mirar dins seu. Aquest llibre en concret ha aconseguit despertar alguna cosa en mi, encara que temo que no arribarà enlloc. No sóc gens amant de córrer, per això he anat donant llargues a aquest volum que ja feia temps que acumulava pols a l'estanteria, però ha aconseguit interessar-me aquesta visió intimista, humil i tan personal sobre el tema. Diria que m'ha fet venir ganes de córrer i tot. També m'ha despertat ganes d'escriure, per com relaciona els dos temes. Un llibre reflexiu de dalt a baix, per més que parli d'una activitat tan dinàmica com és l'esport.

Murakami és una manera d'explicar les coses. Aquest llibre no és apte per la gent a qui no agrada aquest autor, ni tan sols pels runners més convençuts. En ell no trobaran bons consells, ni respostes, ni experiències que puguin compartir. O sí, però dubto que l'entomin com un llibre apassionant. En canvi, a mi m'ha passat bé, m'han agradat les reflexions que hi ha, i potser en alguna fase és pesadet, però en conjunt m'ha agradat llegir-lo, perquè en la manera de narrar no és diferent a llegir una novel·la seva. Així completo la meva biblioteca Murakami pel que fa a traduccions al català. No hauré d'esperar gaire per ampliar la col·lecció, però.

Puntuació: @@@