Amb una mica de retard pel que era habitual, per imperatiu geogràfic, començarem l'any lector amb el recull de les millors frases que vaig anar apuntant durant les 40 lectures de l'any passat, a veure si en trobeu alguna que us agradi. Les frases van en l'idioma que les vaig llegir, amb el seu corresponent llibre i autor. Espero que les gaudiu!
- Sembla mentida com l'apassionament ens lleva l'equanimitat i ens fa ésser injustos. (Gaeli i l'home Déu, Pere Calders)
- Quan ets petit et vols fer gran per tenir més llibertat i, a l'hora de la veritat, et trobes lligat per responsabilitats més grans i poderoses. (Els bessons congelats, Andreu Martín i Jaume Ribera)
- Lots of things are mysteries. But that doesn't mean there isn't an answer to them. It's just that scientists haven't found the answer yet. (The curious incident of the dog in the night-time, Mark Haddon)
- Protestar és fàcil, però és molt més útil intentar que canviïn les coses. (Doble mortal, Salvador Macip i Elisenda Roca)
- A vegades, l'estupidesa, la ignorància i la demència s'abanderen amb la religió per crear monstres. (El retorn del Cató, Matilde Asensi)
- Les queixes, per als bons moments. En els dolents s'ha d'aguantar i plantar cara. (El retorn del Cató, Matilde Asensi)
- No hi ha res més estúpid que voler aparentar allò que no s'és, que voler demostrar coses que no són. (Nocturn de Sant Felip Neri, Sebastià Bennasar)
- Sovint la vida és una guerra que es lliura a llarg termini, plena de moments de mandra i fastigueig. (De que parlo quan parlo d'escriure, Haruki Murakami)
- Les persones que juguen amb foc corren el perill de cremar-se, però se sorprenen quan això els passa. (L'home del llac, Arnaldur Indridason)
- Els enemics són mortals, però l'odi no. Enverina la sang i es transmet de pares a fills durant generacions. (Els últims dies dels nostres pares, Joël Dicker)
- Tots ens mereixem morir, però ningú no hauria de decidir per nosaltres quan ho hem de fer. (Mort a la Fenice, Donna Leon)
- La vida és lleugera, no hem de permetre a ningú que ens la faci pesada. (Els dies de l'abandonament, Elena Ferrante)
- No cal gaire claror per mirar dins un mateix. (Robinson, Vicenç Pagès)
- Els homes ploren més sovint del que sembla. Han d'estar sols, això sí. (Això no és Amèrica, jordi Puntí)
4 Comentaris
Totes les frases són interessants i totes m'agraden, les meves preferides són:
ResponEliminaLa de Doble mortal de Salvador Macip.
La de les queixes de Matilde Asensi
I la que parla de la vida de Murakami.
Crec que al llarg de la vida he après a protestar menys i a queixar-me menys i a intentar resoldre i plantar cara. Encara que penso que no en sé mai proi, que no se'n sap mai prou. Però, en canvi, no he après gens a no trobar la vida com una lluita plena de moments de mandra i fastigueig. Ara estic en un moment de fastigueig amb la impotència que sento per tot el que passa en aquest país i que sembla no tenir sortida, tantes vegades.
Gràcies XeXu (i Carme!). Vista així sembña una frase profunda i tot! :)
ResponEliminaJo no sabria quina triar, les he anat apuntant i en el seu moment em van semblar encertades, com algunes que no acaben sortint aquí perquè, llegides al cap d'un temps, ja no els trobo la mateixa gràcia. Les tres que selecciones, Carme, són de les bones, aporten una lliçó, i segurament ens hi podem sentir identificats, com tu expliques, segons el moment, i segons com som. La d'en Macip, precisament, em va cridar l'atenció perquè és el que porto dient tota la vida a tothom que sento remugar o queixar-se de les situacions. Estàs fent alguna cosa per canviar-la? Penses fer-ho? Et miren amb cara de por. Si no fas res, la situació no se solucionarà sola. Mou-te i arregla-ho. I si no, deixa de queixar-te, i fes una altra mena d'esport.
ResponEliminaAh, Salvador, no sé si veus que ni tan sols amb la tria de la Carme pots desempatar amb en Murakami en aquest blog, hahaha!
Cap frase d'en Pratchett? Ah, es clar, es que aquest any has llegit Brujerias un dels pitjors de la saga.
ResponElimina