Amb una mica de retard pel que era habitual, per imperatiu geogràfic, començarem l'any lector amb el recull de les millors frases que vaig anar apuntant durant les 40 lectures de l'any passat, a veure si en trobeu alguna que us agradi. Les frases van en l'idioma que les vaig llegir, amb el seu corresponent llibre i autor. Espero que les gaudiu!
  • Sembla mentida com l'apassionament ens lleva l'equanimitat i ens fa ésser injustos. (Gaeli i l'home Déu, Pere Calders)
  • Quan ets petit et vols fer gran per tenir més llibertat i, a l'hora de la veritat, et trobes lligat per responsabilitats més grans i poderoses. (Els bessons congelats, Andreu Martín i Jaume Ribera)
  • Lots of things are mysteries. But that doesn't mean there isn't an answer to them. It's just that scientists haven't found the answer yet. (The curious incident of the dog in the night-time, Mark Haddon
  • Protestar és fàcil, però és molt més útil intentar que canviïn les coses. (Doble mortal, Salvador Macip i Elisenda Roca)
  • A vegades, l'estupidesa, la ignorància i la demència s'abanderen amb la religió per crear monstres. (El retorn del Cató, Matilde Asensi)
  • Les queixes, per als bons moments. En els dolents s'ha d'aguantar i plantar cara. (El retorn del Cató, Matilde Asensi)
  • No hi ha res més estúpid que voler aparentar allò que no s'és, que voler demostrar coses que no són. (Nocturn de Sant Felip Neri, Sebastià Bennasar
  • Sovint la vida és una guerra que es lliura a llarg termini, plena de moments de mandra i fastigueig. (De que parlo quan parlo d'escriure, Haruki Murakami)
  • Les persones que juguen amb foc corren el perill de cremar-se, però se sorprenen quan això els passa. (L'home del llac, Arnaldur Indridason)
  • Els enemics són mortals, però l'odi no. Enverina la sang i es transmet de pares a fills durant generacions. (Els últims dies dels nostres pares, Joël Dicker)
  • Tots ens mereixem morir, però ningú no hauria de decidir per nosaltres quan ho hem de fer. (Mort a la Fenice, Donna Leon)
  • La vida és lleugera, no hem de permetre a ningú que ens la faci pesada. (Els dies de l'abandonament, Elena Ferrante)
  • No cal gaire claror per mirar dins un mateix. (Robinson, Vicenç Pagès)
  • Els homes ploren més sovint del que sembla. Han d'estar sols, això sí. (Això no és Amèrica, jordi Puntí)
I amb aquestes frases dono el tret de sortida al 2018 lector. Aviat tornen les ressenyes, i ho faran amb aroma de colons i esclavatge. Que tingueu un gran any lector, i que el puguem compartir!!