Autora: Montse Sanjuan
Editorial, any: Pagès editors, 2018
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 284
Llegit en: Català

Els propietaris d'una coneguda joieria de Lleida apareixen morts a trets. Feia poc que havien inaugurat una exposició amb peces antigues i de valor incalculable que ningú sabia que posseïen. Aquest fet pot tenir relació amb la seva mort? Eren una família molt apreciada i reconeguda, tothom es pregunta qui podria voler-los mal. L'equip de la sergent Anna Grimm s'encarregarà d'investigar un crim del qual no tenen cap pista inicialment. Paral·lelament, un dels seus col·laboradors, en Pau Caralt, està obsessionat en resoldre l'assassinat del seu germanet Genís, tot i que ja ha prescrit perquè va ser fa 25 anys. Demana ajuda a la sergent i ella s'hi implicarà per reobrir el cas. Plegats descobriran que existeix gent capaç de cometre les atrocitats més abominables.

No us refieu d'aquest títol de telefilm de dissabte a la tarda. El tercer llibre de la sergent Anna Grimm consolida la Montse Sanjuan com una de les dames del crim de casa nostra. Un llibre escrit a capítols curts que faciliten la seva lectura, tot i els salts temporals per entendre com arribem a la situació actual i que conté dos casos independents. És un procediment habitual que en els llibres de novel·la negra/intriga d'avui hi hagi un cas principal i un de secundari que involucra algun dels personatges, i en aquest cas no és la protagonista sinó un dels seus col·laboradors, així els anem coneixent més. És de lectura fàcil i ràpida tot i que no conté grans dosis d'acció. El procediment de la Grimm és intuïtiu i reflexiu, molt interrogatori i poca investigació científica i sobre el terreny. Els dos arguments estan ben trobats i trenats, però potser si no haguessin de coexistir podrien ser tractats amb més profunditat. Els dos donen per novel·les independents. La resolució una mica previsible, però també trobem sorpreses.

L'autora segueix una bona progressió amb els casos de la sergent Grimm, es nota molta lectura darrere la manera d'escriure que té, tot i que he de dir que em costa identificar-me amb la protagonista, probablement per pur prejudici. Una visió tan femenina, sense por de mostrar inseguretats, sensibilitat i necessitats és desacostumada perquè ens han acostumat a personatges forts, esquerps i durs. I tot i que l'Anna es defineix així de vegades, no ho és. Suposo que el personatge està definit com vol l'autora, però no és com la mateixa protagonista s'auto-defineix. L'estil reposat i tan dialogant m'ha fet pensar en l'islandès Indridason, hi he trobat semblances, tot i que no sé si són volgudes o no. Són llibres que passen bé i són agradables de llegir, encara que potser els falta una miqueta per ser rodons. Però no cal dir que seguiré llegint-los, és una sort seguir des del principi la maduració d'una saga com aquesta.

Valoració: @@@