Autora: Kressmann Taylor
Editorial, any: La Magrada, 2018, 10a edició (primera edició al 2000)
Títol original, idioma, any: Address Unknown, anglès, 1938
Gènere: Narrativa, novel·la epistolar
Traductor: Ernest Riera
Número de pàgines: 76
Llegit en: Català

Martin Shulse decideix tornar a Alemanya des de Califòrnia i deixa enrere el seu amic i soci Max Eisenstein, un jueu nord-americà. La seva relació però, no queda oblidada. Els dos s'escriuen cartes plenes d'enyorança a banda de parlar del negoci que tenen en comú, una galeria d'art. A Alemanya la situació no és fàcil, però l'ascens d'un nom, el d'Adolf Hitler, promet canvis, incerts de moment, però segur que hi haurà canvis. En Martin transmet aquests dubtes al seu amic, però aviat les seves cartes prenen un to molt diferent de les inicials. Sembla que en Martin ha abraçat el nazisme i no vol saber res del seu amic jueu. En Max no s'ho pot creure, com pot ser que el seu amic, el seu germà, renegui així d'ell? La correspondència serà cada cop més escassa i més horrible. Amb Hitler al poder, efectivament, Alemanya va  canviar. Aquests dos amics ho van patir molt.

Novel·la epistolar molt curta, però intensa, que ens mostra la correspondència entre dos amics, i a través d'ella l'escalada de la ideologia nazi a l'Alemanya d'abans de la Segona Guerra Mundial. Al llarg de les pàgines el to dels missatges d'en Martin Shulse es va endurint, ja no és la mateixa persona. La incògnita és saber si el canvi és real o només mira d'esquivar la censura. Les cartes estan redactades de manera molt plana i entenedora, amb una escriptura notable. Donada la seva brevetat, és un llibre que es pot llegir d'una tirada en una tarda, precisament poder llegir tota l'evolució sense aturar-se causa l'efecte desitjat per l'autora.

Aquesta és una lectura que es queda curta, voldries més, necessites saber més, però és intensa i impactant. Probablement l'impacte es perdria si tingués gaires més explicacions, però igualment 76 pàgines són molt poques. Qualsevol persona mínimament interessada en aquest període històric pot gaudir-lo. Bé, gaudir-lo no seria la paraula, perquè és més aviat una puntada de peu al baix ventre, i per això un magnífic testimoni del que va significar la censura, la repressió del nazisme. Molt recomanable, és difícil que deixi indiferent, però en tot cas, si el llegiu tampoc us traurà gaire temps.

Impressió general: @@@