He hagut de tirar enrere per recuperar aquest post que era de 2016, en el que explicava que havia perdut un punt de llibre que m'acompanyava feia més de 10 anys. Sí, fins aquell moment tenia un únic punt de llibre i el feia servir fins que el perdia, per això em duraven molt i molt, solc cuidar les meves coses. En aquell mateix post anunciava que ja li havia triat substituts: dos punts comprats a Islàndia, un de cuir i l'altre de paper. Val a dir que el de cuir es va perdre en uns mesos, com que vaig llegint per totes bandes, em devia caure en algun metro, o camí de la feina, ves a saber. Em va saber molt greu. L'altre, el que tenia imatges dels icebergs del Jökulsárlón, encara el conservo i m'ha acompanyat en molts llibres,

Però no ha estat l'únic. Des de llavors vaig començar una rotació de punts de llibre, en tinc uns quants i en trio un per a cada llibre que llegeixo. A alguns els tinc més afecte que a d'altres, el dels icebergs encara seria el 'titular', per això el guardo per a llibres especials. Això és, sobretot, perquè des d'Islàndia he agafat el costum de comprar-me punts de llibre de record en els viatges que faig. No és una col·lecció, però em sembla un bon souvenir. Volia ensenyar-vos els tres que s'afegiran a la rotació després del viatge a la Patagònia, perquè com ja deia en aquell post de fa més de tres anys, si el llibre és un bon company, el punt de llibre no n'és menys. Espero que m'acompanyin en moltes lectures. Ja ho veieu, mai és tard per modificar els hàbits i vicis lectors.


Un pingüí magallànic, el Perito Moreno i un guanac. Benvinguts. El viatge els ha deixat una mica masegats, però ja s'aniran planxant a base d'ocupar espais entre pàgines. Aprofito també per ensenyar-vos-en un altre que vaig comprar l'any passat a Viena i que m'agrada molt, de manera que m'ha acompanyat en molts llibres també. Una versió molt especial del petó de Gustav Klimt.