Autora: Akwaeke Emezi
Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2020
Títol original, idioma, any: Freshwater, anglès, 2018
Gènere: Narrativa
Traductor: Albert Torrescasana 
Número de pàgines: 252
Llegit en: Català

La vida de l'Ada podria haver estat fàcil tot i néixer a Nigèria, la seva era una família benestant. Però al seu interior hi habiten unes presències estranyes, esperits o Déus, que han trobat en la carn de la noia la seva nova casa. Al principi ella no ho sap, però mica en mica s'aniran apoderant d'ella, fent servir el seu cos per expressar i fer allò que ells volen, fins el punt de ser ells qui prenen totes les decisions, l'Ada només és la matriu que els encabeix. Les experiències traumàtiques són les que fan aflorar els pitjors dimonis, però quan hi has de conviure, perquè no estan disposats a marxar, t'hi acabes fent amic. Així viurà l'Ada el seu període d'estudiant als Estats Units, maldant per ser ella mateixa o deixant-se portar pels esperits que l'habiten. Això posarà en risc la seva salut i el benestar de la gent que l'envolta. 

Aquest és un llibre estrany, explicat per diferents veus, majoritàriament els esperits o Déus que habiten a dins de l'Ada. Tenim 'Nosaltres', que s'expressa en primera persona del plural, o Asughara, que parla de l'Ada en tercera persona, que es reparteixen la majoria de capítols. L'Ada també treu el cap de tant en tant, en primera persona. Aquests esperits formen part del folklore igbo i l'autora se'n serveix per exposar trastorns de personalitat. El llibre està basat en l'experiència de la mateixa autora. El conjunt és força inquietant, aquelles veus que li parlen a dins a la protagonista li fan fer coses reprovables, s'apoderen de la seva voluntat i no s'hi pot oposar. Són fatxendes i cregudes, se saben fortes i inqüestionables. El que fan amb la pobra noia ho rebem amb cert disgust, no ens cauran bé. De vegades es posen una mica megalòmans i massa místics, prefereixo les parts on es narren esdeveniments concrets de la vida de l'Ada.

Es fa difícil d'entendre que una persona pugui contenir aquesta mena de veus al seu interior, algunes d'elles contradictòries i en conjunt nocives. Però això és així, els trastorns de personalitat obliguen a les persones a fer-se mal i a fer-ne als altres, sense poder-ho controlar. És una de les lectures que se'n pot extreure d'aquest 'Aigua dolça', maquillat amb éssers amb personalitat forta i males puces que se'ns poden arribar a fer francament desagradables. Tot i mostrar aquesta realitat tan descarnada d'una manera original, si més no pel lector occidental, a mi m'ha costat entrar-hi i no ha aconseguit atrapar-me. Té fases, en alguns punts m'he enganxat, però les lletanies místiques de 'Nosaltres' em cansaven i la crueltat de l'Asughara de vegades se'm feia desagradable. Potser és d'aquells llibres que madurarà bé en el record, perquè té alguna cosa especial, però no diria que ara m'hagi deixat un sabor de boca massa engrescador.

Impressió general: @@