Editorial, any: Eumo Editorial, 2020
Gènere: Divulgació
Número de pàgines: 174
Llegit en: Català
Dos amics es troben per celebrar una barbacoa amb tota una colla de gent. L'un metge, neuròleg, concretament. L'altre investigador. Es coneixen des de sempre i mantenen l'amistat. Sempre que es troben inicien llargues converses sobre les darreres novetats científiques, prou que ho saben les seves dones! Però aquest no és el dia, que a la festa hi ha molts convidats. Els dos amics, en Jordi i en Pere, s'emplacen per un altre dia. Així, al llarg d'uns mesos i de diverses trobades de diferents tipus, conversaran sobre l'edició genètica, els kits d'ADN per conèixer el propi genoma, el desenvolupament de fàrmacs, els antibiòtics, com prevenir l'envelliment i les darreres novetats en el camp de la fecundació. Sis temes candents que desperten controvèrsia i molts dilemes ètics. Els dos amics no sempre estan d'acord i tenen prou arguments per defensar les seves postures. Amb quin d'ells estarem més d'acord nosaltres?
Els bons divulgadors no escatimen enginy ni recursos per fer arribar la ciència al gran públic. Amb una estètica novel·lada que es desenvolupa en ambients tan quotidians com ho pot ser un dinar entre amics, en Salvador Macip i un dels seus socis recurrents Chris Willmott ens tornen a posar sobre la taula alguns temes científics controvertits que ja tenim a l'abast de la mà i que poden evolucionar encara més en un futur proper. Divulgació crítica, en podríem dir, perquè no només ens informen, sinó que ens plantegen els pros i contres d'allò que expliquen. El format del llibre fa que estigui a cavall del Jugar a ser Déus dels mateixos autors i Els límits de la vida, que en Macip va fer amb en David Bueno i l'Eduard Martorell. Una manera de divulgar distesa, a través de converses o correus electrònics que en facilita la lectura, tot i que el que expliquen no sempre sigui fàcil d'entendre.
Els límits d'aquest format ja els podem imaginar i els coneixem dels altres llibres que he citat: els diàlegs no sempre són versemblants ni fluids perquè per fer-se entendre parlant de temes tan complexos hi ha moltes dades que s'han de donar i que dos experts ni comentarien. Tot i això, el resultat és prou aconseguit, per exemple amb oportuns i aclaridors peus de pàgina. Tot i que els grans temes que tracta el llibre són els que he citat al primer paràgraf, les converses d'en Jordi i en Pere deriven cap a altres dilemes científics actuals i fins i tot cap a temes socials, de desigualtat i ètics. Els dos amics tenen opinió sobre tot! He de dir que a estones es desvien una mica massa pel meu gust i tot, però suportable. Un cop més, una bona manera de mantenir-se actualitzat i conèixer en què estan els científics actualment, fins i tot com funcionen les farmacèutiques i el desenvolupament de medicaments, que probablement a molta gent li fa falta saber, per no deixar-se enganyar per xarlatans. Llegir llibres d'aquest tipus de tant en tant és força recomanable per a tots els públics, és de les poques maneres que la ciència entra a casa... si no és que patim una pandèmia mundial, que llavors la tele en parla a totes hores...
Impressió general: @@@
4 Comentaris
Moltes gràcies! Ens ho hem passat bé escrivint-lo com si fos un diàleg i m'alegro que l'hagis troabt aconseguit. Les limitacions que dius son les pròpies d'aquest format, però si aconseguim això que dius d'actualtizar i entretenir una mica estarem més que satisfets. Ara li toca al Murakami moure fitxa...
ResponEliminaNormalment els llibres de divulgació no m'atreuen pel seu format però pel que dius aquest és tipus quasi novel·la, per tant me l'apunto.
ResponEliminaSembla una lectura molt interessant! Però són converses entre els amics o passen coses? ... L'hauré de llegir!
ResponEliminaMoltes gràcies als tres pels comentaris. De tant en tant un llibre de divulgació sempre va bé.
ResponEliminaSalvador, buscar noves formes de fer arribar la ciència al públic sempre serà benvingut. Algunes seran més aconseguides que altres, però bé s'ha de provar. De moment, us en sortiu molt bé. Em sembla que Murakami ja ho té molt pelut...
Botika, és una sèrie de converses, està explicat tot en forma de diàleg, així que es fa fora fàcil de llegir i molt dinàmic. Una bona manera d'anar absorbint conceptes científics, els que estan més en boga actualment, sense que et fotin la pallissa.
Ada, no és pas una novel·la, són converses entre dos amics científics que parlen de ciència, però està fet com si la conversa fos natural, no forçada ni amb ànim d'alliçonar a ningú, només dos amics que parlen.