Autor: Jo Nesbø
Editorial, any: Labutxaca, 2016
Títol original, idioma, any: Flaggermusmannen, noruec, 1997
Gènere: Novel·la negra
Traductora: Meritxell Salvany
Número de pàgines: 443
Llegit en: Català

L'Inger Holter, una presentadora de poca volada de la televisió noruega, ha estat trobada morta al peu d'un penya-segat a Sydney. Es podria pensar que, per ajudar en una investigació a l'altra punta del món, la policia noruega enviaria el seu millor home, però hi envia en Harry Hole. No és que sigui mal policia, però els seus mètodes són qüestionables i a més ha tingut problemes força problemes amb l'alcohol. Aquest cas el posarà a prova, si el supera satisfactòriament, demostrarà que es pot tornar a confiar amb ell. Però el cas en qüestió va molt més enllà d'una presentadora assassinada, en Hole s'haurà d'adaptar a les maneres australianes i coneixerà els aborígens, fins i tot treballarà colze a colze amb un. Drogues, prostitució, hippys i probablement un psicòpata que mata dones rosses i que, fins ara, ningú havia identificat com a tal. Però en Hole també tindrà temps de conèixer la Birgitta, una cambrera sueca que li endolcirà la seva estada a terres australianes.

Aquesta és la primera novel·la de la saga Harry Hole de l'escriptor noruec Jo Nesbø. Per ser la primera, trobo que és ben ambiciosa i enrevessada, barreja molts elements i la trama no és senzilla. L'autor aprofita per anar-nos presentant el personatge al llarg de la història, anirem trobant contínues referències a la seva vida passada que ens ajudaran a entendre què li passa en l'actualitat. També hi ha un gran esforç per anar-nos explicant elements de la cultura australiana, que en un principi poden semblar innecessaris, però la majoria d'ells aniran jugant un paper en la història de fons del llibre. Tot plegat, el llibre s'allarga, però sense fer-se pesat, la narració és àgil i la tensió es manté durant tot el text, amb una excepció. El magnetisme que desprèn en Hole és evident, tot i que és un personatge amb llums i ombres, a estones l'estimem i a estones no tant.   

Després de llegir Nèmesi vaig acabar decidint començar la saga pel principi, i això he fet amb aquest 'El ratpenat'. Aquí descobrim els inicis del personatge i s'entén que la seva turbulenta i agitada vida és un element més dels seus llibres. Vist amb perspectiva, el patró d'aquesta saga sembla clar: trames complicades, antagonistes molt intel·ligents i rebuscats i un investigador que compleix els cànons cinematogràfics de Hollywood, les seves històries són de molta acció i te les imagines fàcilment en imatges. He de dir que aquest llibre concret té un sotrac, una fase no massa llarga en la que l'acció s'atura i, per més que formi part del personatge, a mi em va decebre. Fins llavors em tenia completament atrapat. Posteriorment, torna a redreçar-se, però això li fa perdre punts, als meus ulls. No obstant, com que són novel·les que enganxen, seguiré la saga, passen molt bé aquestes obres de tant en tant.

Impressió general: @@@ i mitja