Autora: Amy Engel
Editorial, any: La Campana, 2020
Títol original, idioma, any: The Familiar Dark, anglès, 2020
Gènere: Intriga
Traductora: Imma Falcó
Número de pàgines: 282
Llegit en: Català

El petit llogarret de Barren Springs no arriba pràcticament a poble. Tothom es coneix i no hi ha massa coses a fer. Per això, quan succeeix un fet esfereïdor, l'Eve Taggert té clar que no ha estat obra de cap desconegut: l'autor ha d'haver estat un dels seus conveïns. La Junie, filla de 12 anys de l'Eve, ha aparegut morta al costat de la seva amiga inseparable Izzy, algú va acabar amb les seves vides amb una arma blanca, en mig d'una tempesta desacostumada pel mes d'abril. L'Eve és pobra, però llesta i tenaç. Treballa en una cafeteria per poder mantenir la filla, ella és l'únic motiu de la seva existència. Ara que ja no hi és, el seu món s'esfondra. La seva poca confiança en la policia, tot i que el seu germà Cal, amb qui estan molt units, pertany al cos, fa que es posi a investigar pel seu compte, sense saber per on començar, però estirant un fil que cada cop es va fent més llarg i que la porta a descobrir secrets que no s'esperava de la gent del poble. Ningú és el que sembla, tothom, qui més, qui menys, té algun cadàver a l'armari. Està decidida a no deixar que l'assassí de la Junie quedi impune, però també descobrirà que en un racó de món infecte com el que l'ha vist créixer hi ha coses que seria millor no saber.
 
L'Eve serà l'encarregada de desgranar aquest thriller en primera persona, de manera que coneixerem la seva duresa, la seva fredor davant de la misèria que l'envolta, però també la profunditat del seu dolor. Producte d'una família desestructurada ja fa diverses generacions, acostumada a la violència, al maltractament, a l'abús, intenta escapar del món que l'ha criada per donar una oportunitat a la seva filla, però ni així pot protegir-la. La pèrdua li revifa els instints més foscos i la portarà als racons més sòrdids del poble. Ambientada a 'l'Amèrica profunda', en aquesta obra ens trobarem un bon grapat de tòpics, tots aquells que trobem a llibres i pel·lícules similars. L'acció és lenta i la importància de la narració recau sobre la vida viscuda per l'Eve, més que en la seva investigació. Tots els esdeveniments que va descobrint li van fent aflorar una ràbia que havia enterrat amb el naixement de la Junie. Els girs argumentals són constants, perquè ningú no és el que sembla i tothom amaga coses. És lògic i habitual en aquesta mena d'obres, però en aquest cas la insistència en algunes descripcions fa sospitar que allò s'ha de torçar, i no ens equivoquem. No vull donar massa pistes al respecte, però és una mica previsible, potser no el desenllaç final, però sí per on van els trets.

Malgrat que no es pugui dir que sigui un argument ni un format gaire innovadors, 'La foscor que coneixes' és d'aquesta mena de llibre que enganxa: està fet per a això. Tampoc excel·leix en els recursos narratius de l'autora, però és intrigant, és fosc i planteja dilemes morals, ens presenta el dolor d'una mare i no se n'està de fugir dels estereotips: una mare no té per què mostrar-se només afligida, també pot estar enrabiada, i tant que sí. La Eve ho està i molt. Durant tot el llibre hi trobarem missatges feministes ben inserits i fins i tot ironia i humor negre, detalls que li fan sumar alguns punts. I és fàcil de llegir, és clar, et manté ben atent. No té gaire acció i és estranyament reflexiu pel que és el gènere, però tot i així atrapa. Fa la funció que se li demana, un entreteniment i una evasió de la pròpia existència, et transporta a un entorn i unes circumstàncies en les que no t'agradaria trobar-te. Una distracció, sense més.
 
Impressió general: @@@