Autora: Ali Smith Editorial, any: Raig Verd, 2020 Títol original, idioma, any: Winter, anglès, 2017 Gènere: Narrativa Traductora: Dolors Udina Número de pàgines: 274 Llegit en: Català
Nadal sempre és un moment de retrobament amb la família. Però hi ha famílies de tota mena, com la de la Sophia, dona d'èxit però que viu sola en una casa de setze habitacions a Cornualla. El seu fill Arthur, blogaire força conegut, anirà a passar aquestes dates amb ella i li ha dit que no vindrà sol, ho farà amb la seva companya Charlotte, tot i que la Charlotte que l'acaba acompanyant no és ben bé qui havia de ser. També hi serà la germana gran de la Sophia, la idealista Iris, amb qui fa molts anys que ni tan sols es parlen. El xoc de trens està servit, no es pot dir que els quatre personatges principals d'aquesta novel·la tinguin gaire esperit nadalenc! Amb una trama ambientada en l'actualitat, i amb unes discussions ben emmarcades amb els temps i problemàtiques que ens toca viure, la Sophia i companyia aniran asserenant-se i resolent comptes pendents.
Segona entrega de la sèrie de llibres estacionals d'Ali Smith, després de Tardor. L'argument d'aquesta novel·la no té res a veure amb la primera, però sí que hi trobarem moltes similituds formals i estilístiques, a banda de coincidir en el marc temporal, ja que són històries actuals, molt polítiques i que tracten temes com la importància de les xarxes socials, la comunicació, els populismes i el Brexit. I pel que es deixa veure dels personatges, són històries molt, molt britàniques. L'autora sembla viure instal·lada en l'exercici literari constant, no es conforma amb una narrativa punyent i incisiva, explora sovint noves formes d'exposar allò que vol explicar. Per exemple, és molt donada a enunciar algun fet, i quan ens pensem que ja ha passat de llarg, descabdellar tota una trama que ens hi porta perquè entenguem com s'hi ha arribat. O fent servir diàlegs desestructurats. Elements que aporten frescor a un argument que podria no ser gaire innovador, no deixa de parlar de relacions personals, però també de relacions dels personatges amb el món actual, barrejant realitat ficció amb una notable naturalitat. Hi trobarem una bona dosi de crítica social que s'aborda des de diferents perspectives, la reflexiva i la gairebé còmica. La ironia tampoc hi manca, cosa que no ens ha de sorprendre tenint en compte que, com deia, l'obra no pot amagar que és britànica, ni crec que ho intenti.
No vaig connectar gaire amb 'Tardor', llibre que, per cert, ha guanyat recentment el Premi Llibreter 2020. Com ja vaig explicar, no era tant per la història, sinó per com estava explicada. En aquell moment em va costar l'estil d'Ali Smith, però un cop estàs previngut i t'adones que amb els seus llibres cal prestar un extra d'atenció per no perdre's, la lectura flueix molt més. Això m'ha passat amb 'Hivern', ja previngut per l'experiència, el vaig agafar amb una mica de reticència però amb voluntat. L'experiència ha resultat ser molt més positiva. Ara el que m'ha fet gaudir més és, precisament, com es basteix aquesta història, l'escriptura creativa de l'autora, les referències i les reflexions. És realment una veu diferent, actual i valenta, capaç d'abordar sense embuts conflictes nous i els de tota la vida i fer que convisquin, actualitzar els segons i humanitzar els primers. És millor aquest 'Hivern' que 'Tardor'? Vist amb perspectiva, penso que no necessàriament. Personalment m'ha agradat més, sí. Força més, diria. Però ho atribueixo a la manca de coneixement que tenia de l'autora. Un cop Ali Smith ha aconseguit atrapar-me, després d'una decepció inicial, em sembla que el que toca ara és quedar-me esperant la Primavera.
Quina diferència de valoració de Tardor a Hivern! No pensava que continuaries amb la sèrie. Quan vaig llegir la teva ressenya de Tardor vaig pensar que en passaria de llarg però potser m'animi, un cop que vaig previnguda.
Doncs sí, la veritat és que jo no tenia massa esperances tampoc, però com que ja sabia l'estil que m'hi trobaria i ara no m'ha agafat de sorpresa, he pogut fixar-me en altres coses i m'ha agradat molt més. Cert que quan vaig llegir Tardor tenia dubtes de continuar, però ara em sembla que no en tinc cap de llegir Primavera quan surti. Tampoc no et pensis que són llibres d'aquells obligatoris, eh? Estan bé, Ali Smith té traça i explica històries molt actuals.
Vols rebre les ressenyes al teu correu? Subscriu-te!
Què busques?
taula de puntuació
- sc: A la foguera! - @: No passarà a la història - @@: Es deixa llegir - @@@: Té alguna cosa estimable - @@@@: Val la pena, et deixa satisfet - @@@@@: No llegir-lo és una vergonya
2 Comentaris
Quina diferència de valoració de Tardor a Hivern! No pensava que continuaries amb la sèrie. Quan vaig llegir la teva ressenya de Tardor vaig pensar que en passaria de llarg però potser m'animi, un cop que vaig previnguda.
ResponEliminaDoncs sí, la veritat és que jo no tenia massa esperances tampoc, però com que ja sabia l'estil que m'hi trobaria i ara no m'ha agafat de sorpresa, he pogut fixar-me en altres coses i m'ha agradat molt més. Cert que quan vaig llegir Tardor tenia dubtes de continuar, però ara em sembla que no en tinc cap de llegir Primavera quan surti. Tampoc no et pensis que són llibres d'aquells obligatoris, eh? Estan bé, Ali Smith té traça i explica històries molt actuals.
Elimina