Autor: Alan Parks
Editorial, any: Univers, 2020
Títol original, idioma, any: Bloody January, anglès, 2017
Gènere: Novel·la negra
Traducció: Xavier Zambrano
Número de pàgines: 400
Llegit en: Català
 
Anys 70, a Glasgow. Hi pot haver una combinació que ens imaginem més fosca, perillosa, una atmosfera més opressiva? Més Noir, en definitiva? L'estrena de l'inspector Harry McCoy ens ofereix tot això i més en matèria de gènere negre. Un delinqüent comú crida a en McCoy perquè el visiti a la presó de Barlinnie. Li assegura que una noia està a punt de morir i que només ell podrà impedir-ho. L'inspector no se'l creu massa, però per si de cas segueix les instruccions. I, efectivament, no pot evitar que la jove mori davant dels seus ulls, ni tampoc l'home que ha premut el gallet per assassinar-la. Furgant una mica en la vida dels dos cadàvers, de seguida la investigació apunta cap a una de les famílies més poderoses i influents de Glasgow: els Dunlop. No són uns desconeguts per en McCoy, ell ja sap que, per més ben posicionats que estiguin, són capaços de les baixeses més execrables que es puguin imaginar. Com és natural, els comandaments policials no tenen intenció de buscar les pessigolles a una família com els Dunlop, però el nostre protagonista no és un poli qualsevol i no s'arruga davant de ningú. A més, té coneguts fins i tot a l'infern.

Novel·la negre canònica la primera entrega de la sèrie Harry McCoy de l'escocès Alan Parks. Trobem una pila d'ingredients del gènere, però amb una narrativa i estil molt actuals tot i estar ambientada al 1973. Un protagonista dur i resistent a tots els atacs, tant físics com burocràtics, drogues, alcohol, prostitució, crim organitzat i gent que es pensa que està per sobre del bé i el mal. Ens endinsarem en els baixos fons d'aquesta Glasgow dels anys setanta, que fa perfectament creïble qualsevol indici de criminalitat que planteja. Violència, policies corruptes, amants esporàdiques; tot un manual. El propi McCoy no és cap angelet, no és exemple de res, però és també un bon policia, és clar. Els seus companys i aliats també estan ben definits i li fan bona rèplica, no mancada d'humor negre i força ironia. Tot i que als personatges se'ls pressuposa un bagatge anterior, el llibre no es perd en avorrides explicacions, comença de cara a barraca i la trama avança sense aturador, deixant-nos conèixer amb comptagotes els traumes del passat del protagonista, que és evident que té, perquè si no no seria un bon policia de ficció. L'escenari, diverses històries encavalcades i una bona dosi de diàlegs fan que la història avanci ràpidament a través dels primers dies de gener del 1973. L'autor sap molt bé com mantenir l'interès ben viu.

Tot i que tira de molts tòpics del gènere, també es dota d'un estil propi que el converteix en un llibre molt correcte, molt negre i d'aquells que no et dóna treva. Potser no hi trobarem gaire innovació, però aquesta Glasgow tan sòrdida, tan fosca, aquest protagonista tan cràpula però encantador, que ens pot recordar vagament a un altre Harry, en Hole de Jo Nesbo, són bons al·licients per donar-li una oportunitat. Recrea prou bé la mentalitat dels setanta, amb un feminisme incipient i una homofòbia molt present i pública, i la mentalitat escocesa en general, en la que anar al pub és cultura i el temps inhòspit forma part del caràcter de la gent. En aquest cas, no té sentit valorar la possibilitat de continuar llegint la sèrie perquè ara mateix ja estic llegint el segon volum, que segueix molt en la mateixa línia. Bon gènere negre i pàgines que volen a les mans tot i tenir-ne un bon grapat. S'agraeixen lectures d'aquest tipus de tant en tant, en especial si són consistents com aquestes. Alan Parks compleix bé amb tots els cànons indispensables i això no ho poden dir tots els autors.
 
Impressió general: @@@