Autora: Emily Ruskovich
Editorial, any: Les Hores, 2020
Títol original, idioma, any: Idaho, anglès, 2017
Gènere: Narrativa
Traducció: Àfrica Rubiés
Número de pàgines: 398
Llegit en: Català
Premis: International Dublin Literary Award 2019
 
Al 1995, una tragèdia va colpir un petit poble perdut d'Idaho. La família Mitchell, que vivien en una camí de muntanya, lluny de la resta d'edificacions de la zona, va quedar estroncada per un incident que ningú podia preveure. En Wade i la Jenny, les seves filletes June i May, van veure les seves vides capgirades i sense cap possibilitat de tornar enrere. Anys després, la segona dona d'en Wade, l'Ann, pateix les conseqüències d'aquells esdeveniments, no se'ls pot treure del cap i el passat del seu marit plana constantment sobre la seva convivència. Què va passar realment aquell dia d'agost, al bosc? Els records, que en realitat no són seus, es barregen amb les cada cop més freqüents pèrdues de memòria d'en Wade. Al llarg dels anys, passats i futurs, anirem coneixent la família Mitchell, amb el seu historial de malalties mentals, els seus sentiments de culpa, el perdó, els traumes i el dolor que van suposar aquells fets. Tot un elenc de personatges ens aniran desgranant una història explicada des de diversos punts de vista i implicació.

El format d'aquest 'Idaho' de l'Emily Ruskovich no és lineal, ni compta amb una sola veu. Comença amb un capítol molt llarg que s'explica des de la perspectiva de l'Ann, uns anys després dels esdeveniments que van marcar la vida de la família Mitchell. Un cop situats, els capítols, ja més curts, ens porten a diferents moments de la història al llarg d'uns 50 anys. Des dels ulls de diferents personatges que tenen alguna relació amb la família, i també des dels d'algun dels seus membres, anirem reconstruint un trencaclosques al qual semblen faltar moltes peces, però les podrem anar encaixant sense problemes. Pel camí, una narrativa absorbent, magnètica, i una ambientació opressiva i desolada ens acompanyaran i ens mantindran amb un neguit que no podrem deixar enrere. L'autora no se centra només en la trama principal, diguem que basteix uns laterals ben amples pel fil conductor, sense que això en freni l'evolució i sense la sensació d'estar-nos empassant un munt de palla. Al contrari, el guarniment enriqueix el conjunt. Només en alguns casos potser trobarem algun capítol o fragment sobrer, però en general és una lectura molt agradable, punyent, això sí, i que avança a molt bon ritme. No obtindrem totes les respostes a les preguntes que el llibre planteja, però això encara deixa més petja.

L'inici d''Idaho' és fulgurant i t'atrapa sense remei. És un llibre d'intriga en tota regla i necessites saber què ha passat. Quan les incògnites es van esvaint, el ritme baixa una mica i hi ha més narrativa que intriga, però l'interès no es perd en cap moment. Bona escriptura i bona construcció en un llibre que parla de crims imperdonables i que, tot i així, aprendrem a relativitzar i a entendre que una història s'ha d'explicar des de totes les vessants i que no podem tenir idees preconcebudes. M'ha agradat la trama, les reflexions i l'evolució dels personatges. També que ens sigui explicat a retalls de períodes diferents i des de veus secundàries, però que ens permeten reconstruir el conjunt en la nostra ment. Molts matisos i molts temes, principals i tangencials, en els que pensar. El ventall de sensacions que desperta també és ampli, i això ho fan els bons llibres. Perquè això és aquest 'Idaho', un bon llibre, sòlid, amb consistència narrativa i que sap captivar, tot i el to nostàlgic, els paisatges inhòspits i alguns personatges esquerps. Ruskovich em sembla una autora per estar-ne a l'aguait.

Impressió general: @@@@