Autor: Salvador Macip
Editorial, any: Anagrama (Nous quaderns), 2021
Gènere: Assaig
Número de pàgines: 89
Llegit en: Català
Editorial, any: Anagrama (Nous quaderns), 2021
Gènere: Assaig
Número de pàgines: 89
Llegit en: Català
Ja fa un any que el món sencer viu en pànic per la pandèmia de COVID-19. Malgrat tots els esforços i mesures que s'han intentat aplicar, encara avui no ens n'hem sortit i hem de seguir prenent precaucions, perquè tot i que sembla que el virus SARS-CoV és perillós només per la població de risc, les conseqüències d'un contagi són imprevisibles. Aquesta amenaça a nivell planetari ens ha canviat força la vida. Però realment haurem après la lliçó? Assumirem que no som invulnerables i que cal estar sempre preparats per afrontar crisis sanitàries d'aquest tipus? En aquest breu assaig, l'investigador i divulgador Salvador Macip analitza com hem afrontat una pandèmia amb la que no comptàvem, la reacció i accions empreses per les classes governants, la sobtada presència de científics als mitjans o les mesures que cal estandarditzar per quan torni a passar, que passarà. Ja fa temps que els científics avisen que els canvis d'hàbits i de comportament dels humans faran aflorar problemes que fins ara no existien, però ningú els feia cas. Fins ara. Tot i que, per a molta gent, ja és massa tard.
La saturació de notícies sobre la pandèmia de COVID-19, que fa molts mesos que dura, pot fer que no vingui gaire de gust llegir llibres que estan dedicats a parlar-ne. En aquest cas, la gran capacitat per la divulgació científica d'en Salvador Macip l'avala, sempre és interessant llegir-lo, encara que aquest llibre sigui una mica diferent. En Macip ha esdevingut una de les cares científiques de la pandèmia, potser no el que més focus ha acaparat, però s'ha fet un fart de concedir entrevistes a tots els mitjans. En aquest llibre no hi trobarem divulgació, sinó més aviat anàlisi i reflexió. Està escrit en tres parts: l'abans, el durant i el després d'una pandèmia. Potser no estàvem preparats, però per força s'ha d'aprendre de les errades. Mentre dura, cal fer més cas dels experts en la matèria i no a altres interessos. I quan acaba, preparar-se per la següent, trigui el que trigui en arribar. És un llibre crític amb la classe política europea i en general, n'assenyala els errors i també algun encert. També és especialment incisiu en la necessitat de mantenir la investigació científica amb bona salut, i per això cal finançament. Gastar recursos en ciència és una inversió, potser trigarà a repetir-se una situació com la que vivim, però si passa, estar preparat pot salvar vides humanes i estalviar molts esforços també. Fins ara, els governs del món no ho han entès així.
El punt fort d'aquest petit assaig és que està escrit des de la perspectiva d'un investigador, des del seu cantó de la barrera. Una reflexió sobre què hem fet i què hauríem d'haver après des del punt de vista de la ciència. Potser seria interessant conèixer l'anàlisi que en fan persones dedicades a altres àmbits. En el meu cas, i per deformació professional, aquest és l'angle que més m'interessa. M'ha agradat llegir-lo. No és un llibre de descripcions i definicions. Tampoc no hi trobarem les claus per superar la pandèmia de manera definitiva, o de protegir-nos de manera segura de la següent. Però posa sobre la taula temes interessants i des d'una mirada àmplia. Per exemple, també comenta la importància de comunicar bé en moments de crisi, i si es tracta d'una crisi sanitària, la ciència s'ha de poder fer arribar a tothom. Motiu de més per llegir assaigs com aquest i divulgació científica. Una societat més formada en aquests àmbits segur que seria més capaç d'assumir millor situacions com l'actual. Negacionistes a banda, que d'aquests no cal ni parlar-ne.
Impressió general: @@@
4 Comentaris
Aquest també me l'apunto.
ResponEliminaGràcies per la ressenya! L'objectiu era aquest, sí, posar uns quants temes sobre la taula per a què hi anem pensant.
ResponEliminaGràcies Mac per passar a comentar, i gràcies Salvador a tu també. Ja torno a tenir feina teva pendent, això és un no parar!
ResponEliminaNecessitem moltes lliçons, ens falta molt per aprendre, però l'imprescindible és fer més cas als que saben de què parlen
ResponElimina