Autora: Helle Helle
Editorial, any: Nits Blanques, 2021
Títol original, idioma, any: Rødby–Puttgarden, danès, 2005
Gènere: Narrativa
Traducció: Maria Rossich
Número de pàgines: 180
Llegit en: Català
 
La Ditte fa poc que ha nascut i la seva mare, la Tine, encara està de baixa maternal. Durant aquest període, la seva germana Jane comença a substituir-la a la feina, a la botiga de perfums del ferri que uneix el port danès de Rødbyhavn amb el poble alemany de Puttgarden. La idea és que, un cop acabada la baixa, les dues comparteixin feina i trajectes amunt i avall amb el ferri. La Jane i la Tine estan molt unides, no fa gaire que la seva mare va morir i no han conegut mai el que és l'estabilitat d'una família convencional. Tampoc la seva mare havia tingut una vida fàcil. La iniciació de la Jane, que serà la nostra narradora, en el món laboral, la relació entre les dues germanes, el record de la seva mare i el descobriment de l'amor conformaran el fil conductor d'aquesta novel·la reposada que retrata les vides de persones anònimes, invisibles, d'aquestes que gairebé ni veus, però que hi són i senten com qualsevol altre.
 
Obra reconeguda de la danesa Helle Helle i traduïda per primer cop al català per l'editorial Nits Blanques. La Jane serà l'encarregada d'anar-nos explicant en primera persona, i en capítols curts, les vivències i desventures de les dues germanes i de diversos personatges més del seu entorn. L'estil és planer i descriptiu, narra les situacions que es van esdevenint i hi va intercalant records recents o més antics. Una de les quatre parts del llibre, que tenen una separació subtil i no trenquen el fil, parla específicament de la mare de les dues noies, i aquí sí que afloren els records més punyents. Es tracta d'un argument sense grans girs ni esdeveniments que tallin l'alè, senzillament assistim a la descoberta personal de la Jane i observem la relació íntima entre les dues germanes, que gairebé es poden considerar més aviat amigues. Una escriptura agradable, concisa i que no pretén sortir-se del guió. Les vides dels personatges que hi apareixen són això, senzilles, petites, com tantes altres vides anònimes. Com la de qualsevol de nosaltres. El fet de situar-les, en gran part, en un entorn tan poc habitual com un ferri, té un atractiu indubtable.

M'ha agradat llegir aquest llibre d'una editorial que em té el cor robat. No puc dir que sigui una obra excel·lent que hagi de ser de lectura obligatòria, però sí que és agradable, atractiva per la seva senzillesa i per aquesta manera desencantada, gairebé distant, que té la Jane d'explicar la seva història. M'imagino la vida de frontera una mica miserable, oblidada per tothom, però resignada a no canviar. Les germanes tenen poques aspiracions: viure, estimar, no tenir ensurts. Però què és la vida, si no és això? Donar veu a personatges així també té la seva vàlua i ens obre els ulls. Tinc la sensació que hi ha persones, col·lectius sencers, que no veiem, que són allà i no els prestem cap atenció. Però també senten i tenen la seva pròpia història. En aquest llibre en trobem unes quantes i ens arriben al cor. D'entre el saturat mercat editorial, totes les novetats i llibres que capten tots els focus mediàtics, espero seguir trobant temps per llegir obres com aquesta i editorials més petites que fan grans esforços per descobrir-nos literatures també invisibles fins ara. Des d'aquí, el meu reconeixement.
 
Impressió general: @@@