Autora: Ali Smith
Editorial, any: Raig Verd, 2021
Títol original, idioma, any: Spring, anglès, 2019
Gènere: Narrativa
Traducció: Dolors Udina
Número de pàgines: 298
Llegit en: Català
 
La mort de la Paddy Heal ha deixat molt tocat en Richard, un productor cinematogràfic que passa de la seixantena. Amiga, col·laboradora, amant... el que va significar per ell aquesta dona culta i sorprenent és difícil d'explicar amb paraules. Per això ara fuig, marxa en tren nord enllà. Però intenta escapar-se d'ell mateix, així que ho té difícil. Acabarà a Kingussie, un poble perdut al mig d'Escòcia, per l'estació del qual, després de baixar ell, sembla que trigaran a passar altres trens perquè mig sistema ferroviari britànic pateix avaries. Al mateix temps, la Brittany coneixerà la Florence, una nena molt peculiar. La Brit treballa en un Centre d'Internament d'Emigrants i observa cada dia, amb superioritat, la greu crisi de refugiats que viu el país. Sembla ser que la Florence ha pogut escapolir-se de la vigilància i ha entrat en diversos CIEs, com el que treballa la Brittany. D'alguna manera, ha aconseguit provocar-hi canvis per millorar la vida dels interns. La vigilant seguirà l'estranya nena, que té un sorprenent poder de persuasió, i les dues aniran cap el nord on creuaran els seus camins amb en Richard. Vides travades, embolicades, a les quals potser els cal un cop d'efecte per descabdellar-se. El moment ja ha arribat.
 
Tercera entrega del quartet estacional de l'escocesa Ali Smith, que llegeixo després dels seus precedents Tardor i Hivern. Els tres llibres són independents, però comparteixen estil, estructura, experimentació i objectius. L'autora experimenta amb els límits de la narrativa i ens explica les seves trames de manera no lineal, i molts cops no convencional. Al cap i a la fi, l'argument de 'Primavera', com el dels llibres anteriors, només té una importància relativa. No són gaire originals, ni engrescadors, però sí que ho és la manera de bastir-los i tot el que Smith hi barreja. Són llibres actuals, retraten el món d'avui, el Regne Unit d'avui, concretament, en especial les seves misèries. La trama de 'Primavera' és una excusa per parlar del Brexit, de les disputes entre Anglaterra i Escòcia, de refugiats, del poder de les xarxes socials, de racisme i de relacions difícils entre persones. Ironia, tocs una mica paranormals i éssers humans molt poc lluïts embolcallen tot el conjunt. I com ens té acostumats, l'autora introdueix dues figures literàries de renom per posar-les en valor i les fa ser part de la història. En aquest cas, els protagonistes tenen previst fer una pel·lícula sobre la relació fictícia entre els poetes Katherine Mansfield i Rainer Maria Rilke. Smith es recrea amb les seves biografies, és clar.

El pes de la crítica social en aquest llibre, i en els dos anteriors, supera amb escreix la ficció subjacent que la permet. Si per una cosa cal llegir aquests llibres, és pel retrat que fa de la societat actual. Ens posa un mirall a davant i ens fa avergonyir. Però sempre hi ha motius per l'esperança, encarnats a 'Primavera' en la figura de la Florence. Els tindrem, fins que es demostri el contrari. Llegir Ali Smith no és fàcil, costa acostumar-se a la seva manera d'explicar-se. Per això no vaig aconseguir connectar amb 'Tardor', no sabia què em volia dir l'autora. Un cop previngut, vaig gaudir molt més d''Hivern' i ho he fet també de 'Primavera'. Aquests dos m'han agradat de manera semblant. Potser 'Primavera' té una fase final una mica embolicada que li fa perdre una mica de potència, però no li restaré valoració. Ja només queda un volum d'aquest quartet que, com no pot ser d'altra manera, es dirà 'Estiu' i que també publicarà Raig Verd properament. A hores d'ara, ja no tinc cap dubte que llegiré el quart llibre, i no només perquè, ja total, només en queda un. No, Ali Smith m'ha convençut de llegir-la per mèrits propis, tot i que de vegades em baralli amb ella i que no sempre em resulti fàcil seguir-la. Però allà em tindrà.

Impressió general: @@@ i mitja