Autor: MacipGarzón (Salvador Macip i Ricar Ruiz Garzón)
Editorial, any: Fanbooks, 2021
Gènere: Ciència ficció
Número de pàgines: 286
Llegit en: Català
 
Alguna cosa falla a Janowitz. S'estan detectant anomalies com no s'havien vist mai abans, començant per un riu que atura el seu flux i per l'heura omnipresent que s'està posant agressiva. En Wade, un dels periodistes més seguits de Janowitz, emet cada hora butlletins informatius des del seu videocast. Sembla que l'epicentre de les alteracions és l'ancestral Pagoda Daqin i la situació empitjora cada minut. A la Pagoda s'hi concentra cada cop més gent que vol saber què passa. El desconcert fomenta l'aparició de profetes com en Joshua, i també que els Argius, un grup reivindicatiu que la classe dominant coneixen com les Rates, planegi atemptar contra els poders establerts, de la mà d'un dels seus capitostos Ender. Però l'Hègemon Hoenikker no està per orgues, la prioritat és salvar Janowitz del desastre imminent que anuncien científics com la Katniss i mobilitza totes les forces armades comandades per la tinent Flynn. Aquests i altres personatges viuran una cursa contrarellotge per evitar el desastre. Tots ells hauran de jugar-hi un paper. Arribaran a temps d'evitar el col·lapse de Janowitz?
 
Uns anys després de la publicació d'Herba Negra, el duet que formen Salvador Macip i Ricard Ruiz Garzón amb el pseudònim de MacipGarzón torna a explorar la literatura de gènere amb un thriller tecnològic on res no acaba de ser el que sembla. La trama de 'Janowitz' es desenvolupa a través de capítols curts escrits des de la perspectiva de 9 personatges diferents. És, per tant, una novel·la coral en la que cadascun dels caràcters interactua amb els altres però té la seva pròpia visió, i nosaltres la de tots. Potser més i tot. L'escriptura és molt àgil i el ritme és alt, cosa que casa amb la necessitat de salvar Janowitz, no es pot perdre ni un minut, i tampoc no el perdrem en la lectura. La pròpia estructura del llibre ens farà sospitar cada cop més que se'ns escapa alguna cosa, de seguida intuirem per on poden anar els trets, però les incògnites no les resoldrem fins el final. No li falten sorpreses, girs argumentals, èpica i un toc d'humor. L'estètica del conjunt és futurista, es podria englobar en el subgènere del ciberpunk, però és un ciberpunk light que el posa a l'abast de cert públic a qui la ciència ficció més 'hard' tira una mica enrere, com ara jo mateix. Per completar el conjunt, el llibre conté una bona quantitat de detalls i ous de pasqua amb algunes referències que se'ns faran evidents, però d'altres que no tant. Caçar-les constitueix un bon al·licient per la lectura.

Els autors han construït una bona història malgrat les limitacions autoimposades, que jo no he conegut fins després d'haver-lo acabat, i que per motius evidents no revelaré. Coneixent-ne la gestació, val a dir que alguns petits defectes o la diferent rellevància que tenen alguns personatges, passen a segon pla i a ser perfectament comprensibles, fins i tot perdonables, perquè s'intueix la feinada que hi ha darrere. El llibre atrapa: capítols curts, tensió creixent, complicacions cada cop més evidents, cal seguir avançant per assabentar-se de què està passant, perquè no ens ho posen fàcil per saber-ho. M'ha agradat i m'ha divertit molt intentar detectar totes les picades d'ull dels autors, n'hi ha de francament ocurrents i d'altres que cal ser una mica friki per enganxar. Però, oh sorpresa, jo sóc una mica friki. Bon tàndem el d'aquests dos escriptors que fan pinta d'entendre's molt bé, tot i les dificultats que deu plantejar escriure a quatre mans. És una bona aposta per a joves lectors a qui agradi la ciència ficció, però molt apte també per a lectors més sèniors. És clar que, com a novel·la de gènere que és, no es pot recomanar a tothom, ni enganxarà a tots els perfils lectors. Però li auguro un bon Sant Jordi, penso que s'ho mereix.

Impressió general: @@@@