Autor: Stefan Zweig
Editorial, any: Quaderns crema, 2020 (setena reimpressió, primera edició 1987)
Títol original, idioma, any: Schachnovelle, alemany, 1943
Gènere: Narrativa
Traducció: Manuel Lobo
Número de pàgines: 105
Llegit en: Català
 
A bord d'un vapor que fa el trajecte entre Nova York i Buenos Aires hi coincidiran dos genis dels escacs que no poden ser més diferents entre ells. Per una banda, el campió del món Mirko Czentovicz, cregut, garrepa, materialista i incapaç en qualsevol altra activitat que no sigui jugar a escacs. Per l'altra, el misteriós senyor B., que ningú sap d'on ha sortit, però que és humil, educat i molt prudent. Un dels passatgers s'entesta en posar en contacte les dues personalitats per fer-los enfrontar en una partida antològica. Abans però, coneixerem les seves dues històries, que així com ells, no poden ser més diferents i antagòniques. El senyor B. és allà fugint dels nazis i després d'un llarg període de captiveri en el que els escacs van esdevenir el seu únic motor per viure. En Czentovicz va allà on pot guanyar diners amb l'única activitat en la que és realment bo. La batalla entre els dos genis i les seves dues realitats està servida, pel gaudi de la resta de passatgers del vapor.

Després de llegir L'amor d'Erika Ewald, que va ser la meva estrena amb Zweig, vaig tenir la certesa que hi havia de tornar. Ho faig amb aquesta novel·la, també curta, que em va recomanar una companya. Les dues no poden ser més diferents, com els dos protagonistes d'aquesta 'Novel·la d'escacs'. L'autor contraposa dos mons i se serveix dels seus personatges per explicar dues realitats molt diferents, una d'emergent i l'altra de baixada als inferns. Els escacs són el punt d'unió entre els dos protagonistes, però hi han arribat de maneres molt diferents. La història del senyor B., especialment detallada, exposa les atrocitats nazis des d'un punt de vista força desacostumat, res a veure amb els camps d'extermini, per bé que el personatge pateix en carn pròpia una repressió igualment devastadora. El llibre parla també d'addiccions i de la mercantilització de les vocacions. Excel·lentment narrada, amb molt poques pàgines Zweig és capaç de bastir una història molt atractiva que ens encurioseix i ens empeny a passar les pàgines per conèixer el desenllaç. El ritme s'alenteix una mica mentre el senyor B. explica el seu bagatge, però constitueix un testimoni punyent que val la pena conèixer.
 
Pel que tinc entès, l'escriptor vienès sovinteja les protagonistes femenines en les seves obres. No és el cas d'aquesta, en que tots els personatges són homes. Queda lluny el descobriment de l'amor i el desengany de l'Erika Ewald, però m'ha agradat, potser encara més, conèixer aquest altre registre de l'autor. Un plantejament molt interessat que t'atrapa de seguida i, com que té poc més de cent pàgines, el llegeixes pràcticament d'una tirada. El llenguatge, en aquest cas, no és tan florit i la narració flueix perfectament. Tinc molta bibliografia de Zweig per davant, l'he descobert ara, però no és pas tard per anar-lo llegint de tant en tant i anar ampliant els coneixements sobre aquest autor amb tanta anomenada. Pel que he vist, la fama la té ben guanyada. El fet que tots els llibres siguin curts és un al·licient més per seguir explorant la seva obra. Gens descartable que torni a aparèixer per aquí.

Impressió general: @@@ i mitja