Autora: Care Santos
Editorial, any: Columna, 2020
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 506
Llegit en: Català
Editorial, any: Columna, 2020
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 506
Llegit en: Català
La Reina, una dona forta amb una feina de categoria en el món de la selecció de personal, ve de patir un mal tràngol a distància, de veure's atrapada en un aeroport a l'altra punta d'Europa mentre la seva família s'esfondra. Aquest és l'argument de Tot el bé i tot el mal, novel·la que precedeix a aquest 'Seguiré els teus passos' i en la que ja es posaven les bases per la trama que ens ocupa. La nostra protagonista va anar esquivant volgudament les insistents comunicacions d'en Leandre Vives, un historiador que li parlava de la relació del seu pare, mort fa molt temps, amb una dona que ella desconeix. Un cop arreglada la seva situació familiar, la Reina mirarà enrere per conèixer la història fosca que s'amaga rere la mort del seu pare, i seguint els seus passos retrocedirà fins molt més enrere que no es pensa, fins el gener de 1939, moment de la caiguda de Barcelona en mans de les tropes del General Franco, abans i tot. Per fer-ho caldrà que es desplaci a un petit poble dels Pirineus. Fins i tot abans d'arribar-hi, s'endurà alguna sorpresa gens agradable.De tant en tant, llegir un bon passa-pàgines entre altres lectures més intenses va bé, i Care Santos és una bona opció. Recuperem aquí una protagonista de l'autora, la Reina Gené, que és prou potent com per donar-li continuïtat, però que no negaré que a mi em cau un xic antipàtica. Segurament, menys a 'Seguiré els teus passos' que a 'Tot el bé i tot el mal'. Potser perquè aquí el protagonisme és més coral. Però malgrat repetir personatges, Santos torna a desplaçar-se de la ficció contemporània a la novel·la històrica, ja que furgarem en la família de la Reina fins a l'època de la Guerra Civil Espanyola i els temps que la van flanquejar. Una història costumista ambientada en temps de penúries amb dosis de passió, de diferència de classe, de superació i mort. D'embolics familiars no en falten, sempre hi ha temps per un gir argumental més. A destacar, en la trama situada en el present, la protagonitzada per la Reina en la seva recerca, un ús força encertat del dialecte pirinenc. I el que ja no és cap novetat, la gran capacitat narrativa i de bastir bones trames, absorbents i interessants, que té Care Santos, ens ho posa ben fàcil per gaudir de la lectura sense mes, pel simple plaer de llegir. Tot i que no deu ser gens fàcil fer lligar tants personatges i històries paral·leles i encaixar totes les peces per no perdre cap llençol pel camí.
No espero de Care Santos res més del que em dona, i compleix perfectament la seva funció. Sovint començo els seus llibres amb certa recança, perquè a més solen ser llargs, però sé que mica en mica et va atrapant en les seves teranyines costumistes, ben ambientades i documentades, amb la seva escriptura lleugera i passadora, i val la pena deixar-se portar per les seves trames. Té traça a donar-nos sorpreses, a guardar-se asos a la màniga fins el moment oportú. Tot això ho trobem a 'Seguiré els teus passos', amb l'afegit d'anar saltant d'escenari, de personatges i fins i tot de pla temporal a cada capítol, però ho fa d'una manera que podem tenir una panoràmica sencera en tot moment. Els capítols curts hi ajuden, així no ens capfiquem massa en cap escenari abans de saltar al següent. Alguns serrells encara per resoldre fan sospitar que podria haver-hi un tercer llibre protagonitzat per la Reina. Per una bona estona de lectura, Care Santos em funciona molt bé. Així que, si existeix aquesta tercera part, segurament l'acabaré llegint. I si no, doncs algun altre de seu.
Impressió general: @@@
4 Comentaris
Estic d'acord amb tu que és una novel·la entretinguda que es llegeix molt bé, però a mi em va agradar més la primera part que aquesta continuació de la història. No sé, potser m'esperava una altra cosa.
ResponEliminaAdmeto que té el valor de ser una novel·la coral ben escrita i també és un punt a favor com l'autora sap fer encaixar les dues línies temporals, però mentre la part del passat em va interessar força en canvi la que passa en l'actualitat la vaig trobar, per dir-ho d'alguna manera, un pèl rebuscada i em va decebre una mica.
Vaig llegir el primer i ja no me'n recordava que tenia continuació. Però sí, i tant! Me'l poso a la llista de desitjos. Un dia o altre caurà.
ResponEliminaJo també vaig llegir el primer i em va agradar força, aquest ja fa temps que li tinc l'ull posat a sobre, només falta temps. A més, com dius, va bé una lectura d'aquest tipus per trencar una mica amb la línia habitual.
ResponEliminaMoltes gràcies a tots tres pels vostres comentaris. Ja sé que en Care Santos tenim un punt de trobada, en general, ens serveix per passar una bona estona de lectura, rarament falla.
ResponEliminaMcAbeu, on veig més còmoda l'autora és en aquestes històries costumistes ambientades unes quantes dècades enrere. Sap generar un entorn versemblant i bastir bones trames. Potser per això, amb tota la història del pare de la Reina, aquest volum m'ha convençut força. El primer, que seria més aviat 'ficció contemporània', em va semblar que fluixejava, tot i que em va enganxar igual perquè l'autora sap com atrapar-te, però igual que t'ha passar a tu amb la trama actual de 'Seguiré els teus passos', a mi 'Tot el bé i tot el mal' em grinyolava per alguna banda que no acabava de determinar. I bé, això de que sigui rebuscada innecessàriament, tema animals i caça furtiva, per exemple, em fa pensar que hi haurà una altra part de la vida de la Reina que parlarà d'aquests temes. Si no, no m'acabo d'explicar massa què hi pinta, aquí. No necessitàvem tot això per gaudir de la trama de la Guerra Civil.
Carme, jo he trigat força a llegir-lo, com que és llarguet, em feia cosa començar-lo perquè no se m'allargués en el temps. Vaig optar per tenir-lo a la tauleta de nit i llegia unes pàgines cada dia. Quan finalment m'he decidit a treure'l d'allà i fer-lo 'llibre titular', me l'he ventilat de seguida. Ja saps com de ràpid es llegeixen els llibres de Care Santos per més pàgines que tinguin.
Botika, com li comentava a la Carme, és cert que té moltes pàgines, però també es llegeix molt ràpid. Capítols curts, molt diàleg, i aquesta escriptura fàcil que passa molt bé. Et durarà menys que alguns altres llibres més curts.