Autora: Ursula K. Le Guin
Editorial, any: Raig verd, 2021
Títol original, idioma, any: Tehanu, anglès, 1990
Gènere: Fantasia
Traducció: Blanca Busquets
Número de pàgines: 258
Llegit en: Català
 
ATENCIÓ, POSSIBLES SPOILERS
 
Els anys han passat a l'Illa de Gont i la Goha s'ha mantingut aliena als grans canvis que han assolat Terramar. Ja fa temps que va decidir deixar de ser la Tenar i la seva formació al costat del fetiller Ogion. Va renegar del seu passat com a sacerdotessa única d'Atuan i va voler ser dona. Es va casar amb el granger Pedrenyera i ha viscut una vida planera que continua sense sobresalts ara que ha enviduat. Però la seva tranquil·litat es veurà estroncada quan arriba a ella una nena que ha patit una gravíssima agressió: han intentat cremar-la de viu en viu. La Therru té uns vuit anys i no ha perdut la vida de miracle. Tot i que ha quedat deformada i traumatitzada de per vida, la Tenar l'adopta com una filla, decideix criar-la i estimar-la. Però la Therru no és una nena qualsevol, els poders ocults ho saben. Tocarà defensar-la dels qui volen acabar la feina que van deixar a mitges. Per sort, no estaran soles, comptaran amb l'ajuda de l'Esparver, que torna a casa a lloms del drac Kalessin, desposseït del seu poder i del seu títol d'Arximag de Roke, però amb la mateixa saviesa i determinació de sempre.

Quart volum del Cicle de Terramar que va arribar 18 anys després de l'anterior, La costa més llunyana, i que estava pensat inicialment per tancar la saga. En ell recuperem la majoria de personatges que coneixem dels llibres anteriors, amb un marcat protagonisme femení. De tots els llibres, és el més autoreferencial. Està ambientat uns 25 anys després de Les tombes d'Atuan i només dos dies després de 'La costa' i reprèn el fil de la Tenar, la sacerdotessa que l'Esparver va rescatar d'Atuan i que va decidir abandonar el món de la màgia i els poders i viure una vida tranquil·la i reposada. Malgrat que els dos grans personatges, Tenar i Ged (Esparver), comparteixen pantalla, la veritable protagonista en segon pla serà la Therru. Durant tot el llibre sabem que és especial per algun motiu, però no se'ns revelarà fins el final. 'Tehanu' té un ritme lent, molt descriptiu. Ens explica la quotidianitat de la vida rural de Gont, salpebrada amb incursions màgiques i atacs enemics, que els protagonistes hauran d'afrontar amb les mans buides. Té un bon inici, intrigant i engrescador, però després passa per fases de monotonia, fins arribar a un bon final que gens té de literatura juvenil tal i com ens la imaginem: el mal s'hi representa amb crueltat i sense reserves.

Reconec que se m'ha fet pesat en les estones que 'no hi passa res', però són en aquests moments en que trobem interessants reflexions i un profund al·legat feminista. Substitueix l'acció per parlar de l'ostentació del poder, del menysteniment de la dona arreu on hi ha posicions de responsabilitat i rellevància. Molt benvingudes les converses entre personatges que posen de manifest una realitat ben coneguda i que serveixen de denúncia, però no acaben d'ajudar a la fluïdesa de la trama. No obstant, valoro positivament que es doni visibilitat a aquests temes en un gènere com la fantasia, i d'això l'autora en sabia un munt. També en destaco la reunió dels diferents protagonistes de la saga, que lligui els diferents fils oberts i el paper de la Tenar. Queda tot molt endreçat i ens ajuda a entendre el conjunt. A més, el final està molt a l'alçada, et deixa un bon sabor de boca. No puc acabar, sense destacar per enèsima vegada la brutal edició que ha fet Raig Verd d'aquestes obres, traduïdes magistralment per Blanca Busquets i cuidant el disseny detall per detall. Espectacular. Potser només canviaria la font de la lletra, però és cosa meva. També l'epíleg de la mateixa autora, que dona un valor afegit incalculable a l'obra. No deixeu de llegir els epílegs de la saga! Ja només queden dos volums de Terramar que, evidentment, acabaran ressenyats aquí. Temps al temps.
 
Impressió general: @@@