Autor: Dino Buzzati
Editorial, any: Males Herbes, 2020
Títol original, idioma, anyIl segreto del bosco Vecchio, italià, 1935
Gènere: Fantasia
Traducció: David Nel·lo
Número de pàgines: 177
Llegit en: Català

La mort del terratinent Antonio Morro porta al seu nebot, el coronel Sebastiano Procolo, a heretar part de les seves terres, les que contenen el Bosc Vell. L'altra part de la propietat correspon a Benvenuto Procolo, fill d'un germà mort del coronel, de només 12 anys, i de qui en Morro era tutor legal. El coronel, home recte i de figura imponent, es trasllada a viure a la vall de Fondo per fer-se càrrec de les terres. Però aviat descobrirà que el Bosc Vell és molt animat, no perquè hi hagi una gran activitat i molta diversió, sinó perquè totes les criatures i esperits que hi viuen tenen consciència i capacitat de raonament. I habilitat per la comunicació! Començant per la garsa guardiana, que avisa cada cop que algú entra a la propietat, passant pels genis que habiten els arbres antiquíssims del bosc, o per qualsevol animal. Fins i tot els vents tenen consciència! En Procolo, que no té por de res, no sembla massa impressionat pels habitants del bosc i es proposa explotar la seva nova propietat. L'oposició que rebrà serà frontal, és clar. Però i si el seu nebot patís un accident i la seva part de l'herència passés a ell? La part de bosc que correspon al nano no és tan reactiva i en podria treure profit. Com pot fer per treure-se'l de sobre?

L'editorial Males Herbes va publicar al 2020 aquest clàssic italià per primer cop en català. Es tracta d'un llibre molt especial i indefinible, ple de fantasia, de surrealisme i escrit amb una ironia molt particular. El narrador omniscient, que sovint trenca la quarta paret per fer-nos avinent algun detall de la narració, no voldria equivocar-me, però juraria que és una aranya. La interacció de l'home amb la natura s'explica d'una manera difícil de trobar en altres obres, la naturalitat amb que el coronel Procolo entoma els fenòmens estranys que envolten al Bosc Vell pot deixar perplex a qualsevol. Totes les criatures i elements del bosc se'ns presenten personificats, fins i tot tenen noms, i les interaccions, debats i discussions són molt humans, sense oblidar en cap moment que els mantenen éssers fantàstics. Les intencions d'en Procolo no agraden als als seus interlocutors fantàstics i aquí se'ns mostra la crueltat i egoisme dels humans i apareix la crítica. L'autor fa un al·legat ecologista i en defensa dels espais naturals. També parla en defensa de la inocència dels infants, que tenen una connexió especial amb la natura que es perd quan passen a l'edat adulta. Bastit d'elements fantasiosos i amb una aparent frivolitat, Buzzati ens remet a temes tan profunds com el bosc que s'inventa. I ho fa amb traça, amb una prosa atractiva, evocadora i que crida l'atenció, però que per algun motiu que desconec, se m'ha travat i no ha aconseguit concentrar-me en la lectura. 

Un cas estrany per mi, aquest llibre. Conté tots els elements per atrapar-me: una bona història amb esdeveniments fantàstics, un humor i una ironia ben fins, una personalització d'elements inanimats que gaudeixo de recrear jo mateix, crítica, ecologisme. En definitiva, un bon llibre amb una bona traducció que actualitza un text que s'acosta als 100 anys, però que inexplicablement no ha aconseguit atrapar-me. Li reconec tots els mèrits, que com ja he anat explicant, no són pocs. Fins i tot em veig amb cor de recomanar-lo a més d'un lector o lectora que sé que xalarien, i el valoraré prou bé perquè penso que ho mereix. A mi m'hi ha faltat fluïdesa lectora, manca de concentració. Quina part és culpa del llibre i quina meva, ja no ho sé dir. En qualsevol cas, és un llibre que estic content d'haver llegit, que aporta una perspectiva molt interessant i que mereix una oportunitat. A poc que us atregui l'argument que he explicat o com està escrit, no el deixeu passar. Segur que el gaudireu més que jo.

Impressió general: @@@ i mitja