Autor: Vicenç Pagès Jordà
Editorial, any: Edicions 62, 2004 (primera edició 2003)
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 220
Llegit en: Català
Premis: Sant Joan 2003
 
La vida és un continu d'esdeveniments i una acumulació d'experiències, algunes de les quals ens marquen més que d'altres. En aquest llibre coneixerem set moments de la trajectòria vital de l'Àngel Mauri, des de la seva infància fins l'etapa madura, passant per l'agrupament escolta, la facultat o la mili. En cada moment tindrà companyies diferents, personatges que li faran el contrapunt i amb qui compartirà situacions, descobertes i ideals. Amb el seu caràcter introvertit, racional i la voluntat de mantenir-se sempre en segon pla, anirà fent camí a través de les darreres dècades del segle XX, amarant-se de la cultura popular i dels moments històrics que li toca viure. La seva socialització, com la felicitat que apareix en el títol, no sembla que acabi de ser completa. Però tot i això, amb ell descobrirem què és l'amistat, l'interès romàntic i la progressió de la vida tal com marquen els cànons. Un trajecte que se'ns presenta de la mà de l'hiperrealisme, la descripció detalladíssima i la nostàlgia de temps passats marca de la casa de Vicenç Pagès.

Perquè si una cosa podem trobar en els llibres d'aquest autor, és nostàlgia. La mirada enrere, els records de joventut, les anècdotes concretes, les referències musicals, literàries i culturals. Sempre amb aquest to de melangia i enyorança, com si l'actualitat gairebé pesés a Pagès i li calgués revisitar constantment altres temps. En aquest llibre, aquesta tendència s'exposa més clarament que mai: fa una repassada a la trajectòria vital d'un Àngel Mauri que deu contenir un percentatge altíssim d'ell mateix i les seves pròpies experiències. Els temps, els escenaris, els moments, tot quadra a la perfecció. El seu estil, tan descriptiu, tan detallista i amb una forta tendència a fer llistes i enumeracions fins l'abús (i que ho digui jo...), com si no es volgués deixar mai cap element per destacar, va acompanyat d'una escriptura molt rica i notable. El seu domini de la paraula és gairebé aclaparador i, per mi, el punt més fort dels seus llibres. La tendresa amb què mima el seu protagonista mentre va creixent i aprenent què és això de viure, el converteix en entranyable, tot i que en realitat és força apocat, asocial i té un puntet misogin que no passa per alt. Puntet que no sé si és només patrimoni de l'Àngel Mauri. Els set moments que componen aquesta obra es poden llegir gairebé com a relats independents, cadascun va acompanyat del seu any, entre 1971 i 2003, estan força separats en el temps i, a banda del protagonista, tenen poc a veure els uns amb els altres, tot i que, com és natural, sempre hi ha elements que es mantenen o reapareixen en el transcurs del fil conductor d'una vida.

De Vicenç Pagès sempre m'acaba meravellant la seva manera d'escriure, tan correcta, tan mesurada i acurada. M'hi acabo rendint fins i tot en els casos, com aquest 'La felicitat no és completa', en que la història no m'ha acabat d'atrapar. Cadascun dels set moments vitals està perfectament descrit i adaptat a l'edat i la circumstància del protagonista, és per això que són una mica desiguals i no puc obviar que el corresponent a l'època universitària, amb la presa de consciència política (tot i que una mica interessara), se'm va fer tediós per les llargues lletanies intel·lectuals sobre diferents corrents comunistes. Altres relats són més planers de seguir i se'n pot gaudir més. La recerca d'identitat, la pertinença al grup, són altres temes que explora, a banda de les relacions personals que ens acompanyem al llarg de la vida. Val a dir que l'últim dels relats serveix de ciment per unir-los tots i també hi trobem algunes explicacions que ens havien mancat anteriorment. Això li fa pujar un puntet més en la valoració. La vida de l'Àngel Mauri és força anodina, no hi espereu grans accions heroiques ni girs de guió. Podria ser la vida de qualsevol persona que avui dia voregés els 60 anys, però per això ens despertarà molts records i molta nostàlgia. Tots som Àngel Mauri.

Impressió general: @@@