Autora: Mònica Batet
Editorial, any: Meteora, 2017 (2a edició, primera al 2012)
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 173
Llegit en: Català
 
És força comú que les ciutats de l'Europa central s'hagin construït al voltant d'un riu important i que les dues ribes estiguin comunicades per diversos ponts, alguns d'ells molt especials. Però la ciutat en la que s'ambienta aquest llibre no la creua un riu qualsevol. La creua el Riu. I el Riu no és gens compassiu amb els habitants de la zona, té un llarguíssim historial d'ofegats. La Martina Tarr forma part d'una família que pateixen una malaltia molt particular. Els provoca isolament, pèrdua del llenguatge i una obsessió amb el Riu que ha portat diversos membres a llençar-s'hi i ofegar-s'hi. La Vera Kunzt va perdre el seu germà per culpa d'un joc absurd al Riu i posteriorment ha esdevingut una nedadora professional. El Riu també es va emportar la filla d'en Konrád Weszler, un professor que acabarà sent un estudiós de l'historial d'ofegaments i un dels més grans entesos en el que ell anomena 'el fenomen Antipov'. Els seus camins es creuaran indefectiblement, els uneix aquest curs d'aigua misteriós i maleït del qual, malgrat que els ha portat desgràcia, cap d'ells se'n pot allunyar.
 
Els tres protagonistes humans d'aquest llibre tenen el seu espai en cadascuna de les tres parts en que es compartimenta l'obra, estructurades gairebé com a relats independents, però que tots convergeixen en el veritable protagonista: el Riu. Tot en aquesta ciutat indeterminada, però que podríem situar a l'antiga Txecoslovàquia, gira al voltant del curs fluvial que s'ha cobrat moltíssimes vides i que té les seves pròpies dinàmiques. Mònica Batet ens exposa les vivències de la Martina Tarr, en Konrád Weszler i la Vera Kunzt amb una escriptura molt agradable i talentosa, descriu les seves evolucions amb gran destresa, però no es limita a la narrativa, el Riu està envoltat d'un gran misteri, té una aura sinistra i gairebé hi endevinem tocs fantàstics, sense que s'arribin a materialitzar. Aquests elements de suspens que ens fan dubtar afegeixen un bon al·licient a la lectura. Els tres fils argumentals tindran també punts d'unió, però subtils, i comptarem amb un darrer capítol final a mode d'informe, molt diferent a la resta del llibre, però igualment imaginatiu en les descripcions i que aporta originalitat i algunes explicacions que ens calen.

Aquest ja és el quart llibre que llegeixo de l'autora i, per ara, sempre m'ha proporcionat estones de lectura molt agradables. M'agrada el seu estil narratiu i les històries que inventa. En aquest cas, l'argument i l'ambientació m'han fet pensar en Agota Kristof, una mica foscos, pesants i escassos de demostracions afectives. Com els altres llibres seus que he llegit, és curtet i es llegeix molt ràpidament. Manté l'interès de principi a fi amb un ritme pausat però constant, i es reserva alguna sorpresa que ens farà obrir bé els ulls. Content de donar vida a un llibre que ja s'acosta als deu anys de la seva publicació i d'anar recuperant fons editorial de la Mònica Batet, perquè penso sincerament que val la pena llegir-la.

Impressió general: @@@ i mitja

Altres obres de l'autora