Autora: Mònica Batet
Editorial, any: Meteora, 2017 (2a edició, primera al 2012)
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 173
Llegit en: Català
Editorial, any: Meteora, 2017 (2a edició, primera al 2012)
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 173
Llegit en: Català

Els tres protagonistes humans d'aquest llibre tenen el seu espai en cadascuna de les tres parts en que es compartimenta l'obra, estructurades gairebé com a relats independents, però que tots convergeixen en el veritable protagonista: el Riu. Tot en aquesta ciutat indeterminada, però que podríem situar a l'antiga Txecoslovàquia, gira al voltant del curs fluvial que s'ha cobrat moltíssimes vides i que té les seves pròpies dinàmiques. Mònica Batet ens exposa les vivències de la Martina Tarr, en Konrád Weszler i la Vera Kunzt amb una escriptura molt agradable i talentosa, descriu les seves evolucions amb gran destresa, però no es limita a la narrativa, el Riu està envoltat d'un gran misteri, té una aura sinistra i gairebé hi endevinem tocs fantàstics, sense que s'arribin a materialitzar. Aquests elements de suspens que ens fan dubtar afegeixen un bon al·licient a la lectura. Els tres fils argumentals tindran també punts d'unió, però subtils, i comptarem amb un darrer capítol final a mode d'informe, molt diferent a la resta del llibre, però igualment imaginatiu en les descripcions i que aporta originalitat i algunes explicacions que ens calen.
Aquest ja és el quart llibre que llegeixo de l'autora i, per ara, sempre m'ha proporcionat estones de lectura molt agradables. M'agrada el seu estil narratiu i les històries que inventa. En aquest cas, l'argument i l'ambientació m'han fet pensar en Agota Kristof, una mica foscos, pesants i escassos de demostracions afectives. Com els altres llibres seus que he llegit, és curtet i es llegeix molt ràpidament. Manté l'interès de principi a fi amb un ritme pausat però constant, i es reserva alguna sorpresa que ens farà obrir bé els ulls. Content de donar vida a un llibre que ja s'acosta als deu anys de la seva publicació i d'anar recuperant fons editorial de la Mònica Batet, perquè penso sincerament que val la pena llegir-la.
Impressió general: @@@ i mitja
Altres obres de l'autora
0 Comentaris