Autora: Barbara Pym
Editorial, any: Editorial Les Hores, 2021
Títol original, idioma, any: Quartet in Autumn, anglès, 1977
Gènere: Narrativa
Traducció: Dolors Udina
Número de pàgines: 225
Llegit en: Català
 
La Letty, la Marcia, l'Edwin i en Norman són companys de feina. Treballen junts en una oficina des de fa molts anys i, de fet, ja els queda poc per jubilar-se. Però encara comparteixen una altra cosa: tots quatre són persones soles, sense família i força acostumades a no compartir res de les seves vides. Viuen en habitacions llogades o compartint casa, però no tenen lligams ni gaires amistats. Fins i tot, entre ells, no es pot dir que existeixi una relació gaire estreta. Mai no han volgut abaixar les seves barreres, ni tant sols comparteixen els àpats. En aparença, són forts i independents, no volen ni sentir a parlar que el temps se'ls acaba i refusen l'ajuda; no els cal. Però la por a fer-se gran i la mort són temes recurrents de les seves converses, com també la religió o els tics racistes que tenen. El lloc de feina, la conversa cordial sense anar més enllà, és la seva zona de confort. Però què passarà quan aquest equilibri que s'han esforçat a construir i mantenir es vegi modificat? Sabran sobreposar-se als canvis?

Barbara Pym era una gran oblidada de les lletres britàniques fins que Philip Larkin va votar per ella en una enquesta del The Times. L'enquesta preguntava a diversos escriptors quina era l'obra o autor més infravalorats de tota la tradició literària. Les editorials li havien girat l'esquena i va estar molt temps sense publicar, però aquesta enquesta va impulsar la seva carrera i finalment arriba també a casa nostra de la mà de l'editorial Les Hores i amb una gran traducció de la Dolors Udina. El quartet de tardor fa referència als quatre protagonistes, que no es poden considerar ancians, però ja tenen una edat avançada, i més tenint en compte que el llibre és de la dècada dels 70 del segle passat. Els quatre afronten el final de la seva vida laboral després d'haver compartit moltes hores, però molt poques intimitats, amb un comportament que ens imaginem molt britànic. Cadascú d'ells representa una situació personal diferent, però comparteixen la soledat i la incertesa del futur, tot i que intenten fer veure que no els preocupa. La Marcia, per exemple, és molt esquerpa, refusa el contacte humà al màxim i fa una vida molt austera. A la Letty se li estroncaran els plans d'anar-se'n a viure al camp amb una amiga. En Norman és molt garrepa i mira les despeses al detall. I l'Edwin es refugia en la religió i la companyia del capellà de la seva parròquia. L'escriptura de l'autora és reposada, descriptiva i detallista. El més destacable és que anirem saltant de perspectiva entre els quatre personatges i això ens permet diferents visions i introduir-nos en les seves vides i maneres de pensar. Pym aconsegueix que agafem afecte als seus protagonistes i ens preocupem per ells, perquè les seves situacions personals són complicades. Genera un entorn entranyable i fa servir, de vegades, una ironia agredolça, nostàlgica.

Llegint aquest llibre és difícil que no se'ns desperti la consciència. Primerament, la consciència que en aquesta vida convé mantenir vincles afectius i tenir algú al costat. Refusar-ho és aïllar-se voluntàriament, i a la llarga es paga. I en segon lloc, també prendrem consciència que les persones grans i soles són una nosa, generen incomoditat i la societat no compta amb elles. Ningú no vol fer-se'n càrrec, i aquesta perspectiva és molt dolorosa, després de tota una vida. És un text agradable de llegir, però incòmode, perquè el que t'explica no és maco, és trist i m'atreviria a dir que una mica depriment. Sense grans girs argumentals, el que explica és el que hi ha, fins i tot és una mica previsible. El seu punt fort, doncs, recau en el què, més que en el com. En les reflexions que desperta. Et fa pensar, i t'ho has de fer sol, perquè no verbalitza les reflexions, només t'exposa els fets. I això és bo perquè assenyala que el llibre madurarà bé. L'he llegit amb interès, però probablement n'esperava una mica més. Mentre feia la lectura anava passant pàgines i fins i tot em distreia a estones, perquè no acabava de captar la meva atenció. Però el llibre ha començat a créixer un cop acabat, les sensacions que desperta m'acompanyaran. Per això el recomano, val la pena amarar-se de l'experiència que aporten aquests personatges i aprendre. Ens mostren la cara B de la vida, i si fem veure que no existeix, que no ens interpel·la, el nostre futur no serà diferent que el de l'Ewin, la Marcia, la Letty i en Norman.

Impressió general: @@@