Autora: Isak Dinesen (Karen Blixen)
Editorial, any: Petits Plaers (Viena Edicions), 2021
Títol original, idioma, any: Ehrengard, danès, 1952
Gènere: Narrativa
Traducció: Maria Rossich
Número de pàgines: 110
Llegit en: Català
 
Sempre és un problema que l'hereu del tron de qualsevol regne no tingui descendència, les dinasties necessiten continuïtat per estalviar problemes. Però el príncep Lothar de Babenhausen no sembla tenir massa pressa per esposar-se i donar un descendent per assegurar la corona. Això, fins que coneix la princesa Ludmilla de Leuchtenstein. Quan els dos joves es coneixen, s'enamoren i volen casar-se de seguida. Potser s'enamoren una mica massa i tot, ja que aviat es revela que Ludmilla espera un fill i que, fent comptes a partir de l'enllaç reial, el tindrà quan encara no haurà passat el temps prudent que marca la decència. La mare del príncep, que no està disposada a que aquest contratemps enterboleixi el futur del regne, recorre a Herr Cazotte, un pintor de retrats conegut per la seva fama de seductor. Entre els dos tracen un pla per desfer l'embolic que passa per aïllar la parella i un seguici molt ben escollit a l'Schloss Rosenbad, i no ensenyar la criatura fins el moment que tocaria segons la data del casament. Entre aquest seguici, i com a dama de companyia de la princesa, hi ha Ehrengard, una jove determinada i compromesa per qui Cazotte sentirà cada cop més admiració. Aconseguirà seduir-la? El que sí que és segur, és que Ehrengard tindrà un paper important en aquest sainet.

De la col·lecció dels Petits Plaers de Viena, un dels que més m'ha agradat és 'El festí de Babette' de Karen Blixen, escrit sota el pseudònim Isak Dinesen. Per això m'he decidit a llegit aquesta altra història breu de l'autora que la mateixa editorial va publica un temps després. 'Ehrengard' és un conte de fades amb cavallers i princeses, amb regnes i gent dolenta interessada en usurpar el tron. I en aquesta faula hi ha l'artista seductor, Herr Cazotte, i la donzella Ehrengard. Gran part de la trama consistirà en l'interès creixent del pintor per la noia, que arriba a cotes de fascinació. Entre tots dos s'estableix una relació molt especial, però l'autora ja em va acostumant als seus girs argumentals que et canvien la perspectiva. Ja que és un conte, una rondalla, Dinesen es dirigeix directament a nosaltres per explicar-nos-la, fins i tot ens explica, en els entreactes, el ritme que prendran els esdeveniments. Una estructura curiosa i que li aporta un puntet més al conjunt. Per la seva brevetat, però també per l'escriptura agradable de l'autora, i la magnífica traducció de Maria Rossich, es llegeix d'una tirada i sense interrupcions. Quina capacitat de construir històries i de descriure situacions.
 
Inicialment, aquesta història de princeses i regnes no m'interessava especialment, tot i que la problemàtica del plantejament és prou interessant i convida a voler saber com es resoldrà. Però mica en mica hi vas entrant i té molts més matisos dels que es podria esperar. Dinesen m'ha tornat a convèncer, és una gran narradora, si més no en el format conte, perquè no li he llegit obres de més magnitud. És probable que es quedi curt si algú espera una novel·la de gran calat, que li falti trama. Però la pròpia mentalitat de la col·lecció és aquesta, fer un tast d'autors/es clàssics per obrir la gana de llegir-los més. De moment no faré el pas, però sí que és una autora que valoro i que, de moment, m'ha sorprès molt gratament. D'entre els dos que li he llegit, continuaria triant Babette, però Ehrengard no es queda gaire enrere. Recomanable per una estona agradable de lectura, que va creixent en interès i que té un bon tram final que li puja el ritme i guanya en intensitat.

Impressió general: @@@ i mitja