Autora: Ali Smith
Editorial, any: Raig Verd, 2021
Títol original, idioma, any: Summer, anglès, 2021
Gènere: Narrativa
Traducció: Dolors Udina
Número de pàgines: 346
Llegit en: Català
Premis: George Orwell 2021
 
La família no la tries, no sempre és fàcil conviure-hi, però els llaços afectius són encara més difícils de trencar. La Grace viu Brighton amb els seus dos fills, en Robert, un pre-adolescent de 13 anys superdotat i que fa servir la seva gran intel·ligència per coses no gaire bones, i la Sacha, una adolescent de manual preocupada per l'apocalipsi climàtica i immersa en el món de la immediatesa. El seu pare els va deixar, però viu amb la seva nova companya Ashley a la casa del costat, sense que això sembli preocupar gaire a cap d'ells. La vida dels joves, i de retruc la de la Grace, es veurà alterada quan el destí els creua amb una parella jove (són realment parella?) que van de camí a veure un ancià a qui han d'entregar un objecte que la mare d'ell, finada fa poc, vol que tingui. O el que és el mateix, l'Art i la Charlotte van a veure el senyor Daniel Gluck, personatges d''Hivern' i de 'Tardor' respectivament. Amb aquest llibre Ali Smith tanca el seu quartet estacional i també el cercle que reunirà diversos personatges i elements que ja coneixíem de les obres anteriors. Un final que dona consistència i sentit a tot el conjunt.
 
Quan vaig començar a llegir Ali Smith amb 'Tardor', el primer volum del quartet, poc podia sospitar que acabaria gaudint tant d'aquesta sèrie de llibres. Smith és una gran cronista del nostre temps, com així li ha reconegut el jurat del premi Orwell de literatura política, però el seu estil és complicat. La trama de cadascun dels llibres, i també d'aquest, no és tan important com els temes que tracten i preocupen els seus personatges. El Brexit, la crisi dels refugiats, el fanatisme religiós, l'emergència climàtica i el capitalisme ferotge en el que vivim capfiquen l'autora i a una societat que es veu superada per les circumstàncies. Amb frases curtes i diàlegs mordaços, sempre amb un ull posat en la cultura i en els referents literaris, intel·lectuals i fins i tot científics, amb canvis constants d'escenari i de pla temporal, i emprant multitud de recursos narratius com ara cartes o situacions imaginàries, el seu estil literari és difícil de pair i fins a cert punt és normal que tiri enrere a molts lectors. Això em va passar a mi amb 'Tardor', no vaig entendre l'autora, ni què em volia explicar, ni com ho feia. Per sort, vaig arribar a 'Hivern' alliberat del jou que suposa connectar amb una escriptora nova per mi i, sabent què em podia esperar, em vaig poder centrar en l'argument i les reflexions i obviar temes més formals. Un encert. El fet que aquest volum final reuneixi personatges i elements importants dels altres tres, que eren llibres aparentment independents, és un valor afegit i ajuda a tancar la sèrie amb molt bona nota. Però mentiria si digués que no he trobat a faltar la intervenció d'alguns personatges anteriors, no diré quins.
 
Sobre aquesta sèrie de llibres he llegit opinions de tot, i també sobre l'ordre de preferència entre els quatre, que és totalment variable. En realitat, tots són molt semblants en estructura i temàtica. Que un agradi més o menys pot dependre de subtileses, o que els personatges en concret et caiguin més o menys en gràcia. Després d'un mal inici amb 'Tardor', personalment n'he gaudit molt més i intueixo que si el llegís ara també aquest m'agradaria. Però 'Estiu' té el plus afegit de recuperar personatges i relacionar-los entre ells, i això a mi em guanya fàcilment. De manera que, per gustos, jo els ordenaria Estiu>Hivern>Primavera>Tardor. Ali Smith ens està explicant la nostra realitat pràcticament a temps real, en aquest llibre ens parla fins i tot de la pandèmia que porta martiritzant-nos fa camí de dos anys. Els seus llibres ens interpel·len i també ens posen un mirall davant la cara perquè puguem veure algunes de les misèries humanes del món actual. És recomanable aquesta autora? Doncs és difícil de dir. Per temàtica i per les reflexions que exposa, jo m'atreviria a dir que és necessària, si més no amb aquest quartet estacional seu. Però el seu estil i la manera que té d'explicar-se segur que faran que molts lectors la descartin. Opinió molt personal: val la pena insistir-hi. Però tampoc no voldria que ningú hi prengui mal, de vegades no hi connectem i no passa res. Personalment, seguiré de prop futures propostes seves.

Impressió general: @@@@

Les altres ressenyes del Quartet Estacional