Autor: Bernat Cormand
Editorial, any: L'Altra Tribu, 2021 (segona edició)
Gènere: Juvenil
Número de pàgines: 109
Llegit en: Català
 
L'Elies està content perquè torna a l'escola. S'acaben les vacances i toca començar un nou curs. Té 11 anys i una sensibilitat especial que de vegades li ha comportat burles per part dels companys més malcarats. Però tot i així, en té moltes ganes. El que no s'espera és que aquest any tindrà una sorpresa. A la seva classe hi arriba un alumne nou: en Tomàs. Aviat es faran amics i l'Elies descobrirà uns sentiments que fins ara li eren desconeguts. Vol estar sempre a prop d'en Tomàs, no se'l treu del cap. No entén gaire bé què li està passant, sort de la Vane, la seva millor amiga i confessora. S'inicia així una història de descobriment de la pròpia sexualitat, d'unes sensacions que li són estranyes, però que rebran l'acompanyament dels amics, la família i els mestres. Viurem el camí de l'Elies envoltats d'una gran tendresa i comprensió per tal de normalitzar el reconeixement primerenc de l'homosexualitat. En definitiva, el triomf de l'amor per sobre de qualsevol altra consideració o entrebanc.
 
L'editorial L'Altra Tribu va publicar aquest llibre del malaurat Bernat Cormand poc abans de la seva mort. No tenia previst llegir-lo, però algunes ressenyes entusiastes i una conversa amb la seva editora a la Setmana me'n van convèncer. Es tracta d'un llibre molt curtet i adreçat a un públic pre-adolescent. La història és senzilla, explica l'enamorament d'un nen d'11 anys, com descobreix l'amor i, d'alguna manera, pren consciència d'ell mateix i del què vol. Ningú no s'estranyaria d'aquest argument si la persona per qui l'Elies sospira fos una noia. El fet que sigui un noi, en Tomàs, li dona una perspectiva diferent, encara avui. La societat hauria d'evolucionar cap a no veure estrany ni sorprenent un relat així, i el llibre té una clara voluntat normalitzadora. No es queda aquí, però, també introdueix de manera tangencial altres temes de preocupació social, com les vagues pels drets laborals, les malalties greus, la pèrdua o la precarietat del món de l'art al nostre país. Un dels punts més destacables és l'escriptura. Cormand acarona les paraules, tot el llibre està escrit amb una gran tendresa i amb molta cura. És una obra d'orfebreria lingüística, adaptada al seu públic objectiu, però que no passa per alt a lectors adults.
 
Per si el llibre no fos prou breu, està escrit a capítols molt curts que encara n'agilitzen més la lectura. Això i aquesta escriptura tan agradable i tendra fan que es pugui llegir gairebé d'una asseguda. No és una obra pensada per a un públic adult, tot i que l'Elies té edat de ser el meu fill i en el llibre també descriu els dubtes i neguits dels seus pares, que malgrat tot li donen suport incondicional. Volen fer-li acompanyament i no saben com fer-ho. És aquí on situaria la meva única crítica: molt em temo que l'escenari que descriu Cormand no s'ajusta del tot a la realitat i que la canalla que exposa la seva homosexualitat a aquesta edat probablement ho tenen més difícil. Tant de bo la realitat fos tal i com la descriu l'autor, així hauria de ser. D'aquí la voluntat normalitzadora. Bé, tampoc he acabat d'entendre a què treu cap la part central del llibre, una mica innecessària, si no és per introduir alguns temes d'aquests tangencials. A banda d'aquests dos petits detalls, em sembla un molt bon llibre per donar a llegir a nens i nenes pels volts dels 10 anys. A mi m'ha agradat i m'he deixat acariciar per les paraules tan ben triades de Cormand. Però llegit a l'edat adequada imagino que despertaria unes emocions que difícilment podem tenir els adults. Si teniu canalla d'aquesta edat, aquesta pot ser una molt bona lectura. És molt recomanable per anar interioritzant alguns conceptes.

Impressió general: @@@