Autor: Patrick Radden Keefe
Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2021
Títol original, idioma, any: Empire of Pain, anglès, 2021
Gènere: No-ficció
Traducció: Ricard Gil
Número de pàgines: 637
Llegit en: Català
 
Tot té un principi, i la història de la família Sackler comença amb uns orígens humils, però amb un noi amb molta empenta: Arthur Sackler. Fill d'immigrants jueus i nascut a Brooklyn, ja de ben menut va començar a guanyar diners fent diverses feines; era incansable. I sempre portava de la mà els seus germans Mortimer i Raymond. La seva mare va voler que estudiessin medicina, i així va ser. Els tres germans estaven compromesos amb la professió i preocupats pel benestar dels pacients. Inicialment, es van orientar a la psiquiatria i rebutjaven els procediments més invasius com els electroxocs o les trepanacions. L'interès per tractar els malalts amb fàrmacs miraculosos va ser el que els va acostar a la indústria farmacèutica i a comprar la petita empresa Purdue Frederick, que esdevindria un gegant farmacèutic amb guanys multi-milionaris. L'èxit els va portar a la filantropia i al mecenatge. Però també els va portar problemes. Quan el seu negoci va virar cap al tractament del dolor mitjançant derivats d'opiacis, els Sackler van esdevenir una de les famílies més riques dels Estats Units, tot i que es mantenien allunyats de la primera línia i es movien amb discreció. Mentre ells i Purdue guanyaven diners a cabassos, els pobles i ciutats dels EUA es veien arrasats per una epidèmia d'addicció als seus fàrmacs que va provocar moltes morts i va trencar infinitat de famílies per culpa de les drogues. 

Després de sorprendre tothom amb el llibre No diguis res sobre el conflicte a la Irlanda del Nord, torna Patrick Radden Keefe amb un altre excel·lent treball periodístic, aquest cop sobre la crisi dels opiacis que ha colpejat durament els Estats Units. Gran part de la responsabilitat d'aquesta crisi recau sobre la família Sackler i el seu fàrmac OxyContin, unes píndoles de secreció lenta d'oxicodona que es receptaven per tractar qualsevol tipus de dolor i que tenien un gran poder addictiu. Però abans d'arribar a aquest punt, que va iniciar-se amb la segona generació de la dinastia, coneixem el patriarca Arthur Sackler, pare de la publicitat farmacèutica, col·leccionista d'art i responsable de fàrmacs calmants com librium i valium. L'autor narra amb la seva escriptura absorbent i magnètica tota mena de detalls sobre l'ascens meteòric de la família, els seus triomfs, les seves estratègies agressives de venda, la influència sobre els metges amb una legió de visitadors mèdics, el control de la informació i els seus enganys. Mentre que la població americana es tornava addicta als seus fàrmacs, ells es tornaven addictes als diners i perdien la perspectiva de la realitat. Tancats en el seu món, van girar l'esquena a la gent, que percebien només com la seva font d'ingressos i van construir una bombolla pròpia i rebutjaven qualsevol responsabilitat. Un equip d'advocats fidels i despietats van permetre que sortissin indemnes de qualsevol acusació. No cal dir que el llibre es llegeix amb una indignació creixent, amb prou feines podem creure allò que llegim, però Radden Keefe ens manté arrapats al llibre fins que no hem consumit les seves 637 pàgines abans de l'annex de referències que li han servit per construir tota aquesta història amb fets contrastats i documents fidedignes.
 
El pitjor del cas és que tot el que es narra a 'L'imperi del dolor' ha passat fa quatre dies. La història de la dinastia Sacker, que van aparèixer del no res però van arribar a ser fastigosament rics i malgastadors, va des dels anys 50 del segle passat fins l'actualitat, i a través de tres generacions. Els estralls de la seva OxyContin encara són molt palpables. Per algú com jo, que creu en la ciència i defensa la tasca de les empreses farmacèutiques, aquest llibre és un torpede a la línia de flotació. Però no vull caure en la temptació de pensar que totes les farmacèutiques són iguals i estan regides per egòlatres i megalòmans. No puc amagar que em fa una mica de por que 'L'imperi del dolor' pugui reforçar el biaix de confirmació de molta gent que no confia en la medicina i la farmacologia, és probable que ens haguem de sentir dir uns quants 'veus!!?'. Però més enllà d'aquestes consideracions, la feina d'investigació de Radden Keefe és impecable. Es fonamenta en dades i testimonis que poden acreditar tot allò que s'explica. Aconsegueix que aquesta sigui gairebé una història de por. A més, té una capacitat narrativa impressionant. El text aporta informació nova de manera contínua, arriba a aclaparar. Però et manté ben atrapat, no es pot deixar. Fins i tot quan entra a descriure temes personals de membres de la família, tot té un sentit i es pot relacionar amb esdeveniments rellevants. De manera que l'extensió del text no és exagerada, poca cosa se'n podria retallar sense perdre part de la perspectiva. Un cop més, només queda felicitar l'autor per aquesta feinada i per posar llum a un assumpte que aquí a casa nostra ens ha arribat poc. El tema potser és de menys interès general que el seu anterior llibre, però val molt la pena llegir-lo. M'ha impressionat novament.

Impressió general: @@@@