Autor: Joan Jordi Miralles
Editorial, any: Males Herbes, 2021
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 171
Llegit en: Català
 
Es podria descriure la marginàlia com l'art de prendre notes als marges d'un llibre i comentar, assenyalar i fins i tot dibuixar tot allò que un text ens suscita. Aquesta és una de les aficions que té el protagonista d'una de les tres històries que formen aquest recull de relats llargs de Joan Jordi Miralles. A més, té la mania de fer-ho amb els llibres que agafa en préstec de la biblioteca. I aquesta no és l'única afició desagradable que té. Les tres històries, de caire híper-realista, retraten escenes quotidianes de la més rabiosa actualitat que ens resultaran dolorosament properes, per conegudes i patides. La pandèmia, el procés d'independència de Catalunya, l'augment de la immigració i la xenofòbia associada, la rumorologia d'ultradreta, els menors no acompanyats, els feminicidis, el cruising... Espais comuns i fàcilment reconeixibles que ens fan difícil discernir si llegim un llibre o ens estan explicant fragments de la nostra pròpia vida. 

Quan l'editorial Males Herbes em va proposar llegir aquest llibre, no n'havia sentit parlar ni coneixia l'autor. Em van agafar per sorpresa. Ja em van dir que era un llibre atípic en el seu catàleg, dedicat a la literatura alternativa i gèneres fantàstics, però que Joan Jordi Miralles és un autor tan bo que no poden deixar de publicar-lo. Després de llegir-lo, els he de donar la raó. Miralles és un retratista, un cronista de la nostra època i narra perfectament les vivències de personatges, anònims amb vides anònimes, sovint en edats properes a la jubilació. Els nostres veïns, els nostres parents, amics o, per què no, nosaltres mateixos. Situacions conegudes, problemàtiques socials que ens preocupen, drames quotidians. Cadascun dels relats fixa unes premisses i evoluciona amb un augment de la tensió argumental, la trama es complica pels protagonistes, en un sentit o altre. Perquè aquesta vida no és fàcil, quan alguna cosa ens altera la placidesa, cal prémer ben fort les dents. L'escriptura és detallada i precisa, però també molt planera i còmode de llegir. Això fa que les pàgines et volin entre les mans. No s'han d'esperar grans girs argumentals, cap clímax sorprenent, però tot i descriure històries senzilles, ens manté ben enganxats a la lectura. Els protagonistes i les situacions són molt humanes, impossible no sentir-s'hi lligat o fins i tot identificat en algun punt.
 
La mirada de Miralles podria ser la nostra o, millor dit, qualsevol de nosaltres podríem esdevenir protagonistes d'una de les seves històries. És un llibre que percebrem com un mirall, ens retorna una imatge en la que ens reconeixem perfectament. I això pot agradar o no, és clar. Segurament no és del tipus de llibre que prefereixo llegir, és més, m'havia promès no llegir llibres ambientats en el context de pandèmia, que ja n'hem tingut prou patint-la nosaltres mateixos. Però m'he de rendir al saber fer d'aquest autor, m'ha sorprès gratament. Les expectatives també hi juguen un paper, és clar. Quan no saps què t'hi pots trobar, és més fàcil valorar un llibre sense influències externes o prejudicis. De les tres històries, potser la tercera, que dona nom al llibre, és la que menys m'ha agradat perquè explica una realitat que em queda més llunyana. Però 'Jardins' i 'Reconquesta' m'han semblat retrats perfectament versemblants i que qualsevol de nosaltres pot viure. Poso Joan Jordi Miralles a la llista d'autors a seguir. De vegades va bé que t'empenyin a llegir alguna autor al qual no hauries arribat pel teu propi peu. De moment, trobo aquest llibre força recomanable i us animo a donar-li una oportunitat.

Impressió general: @@@ i mitja
Llibre llegit per gentilesa editorial de Males Herbes