Autor: Yan Lianke
Editorial, any: Les Altres Herbes, 2021
Títol original, idioma, any: 丁莊夢, xinès, 2005
Gènere: Narrativa
Traducció: Carla Benet
Número de pàgines: 374
Llegit en: Català
Editorial, any: Les Altres Herbes, 2021
Títol original, idioma, any: 丁莊夢, xinès, 2005
Gènere: Narrativa
Traducció: Carla Benet
Número de pàgines: 374
Llegit en: Català
A principis dels anys 90 del segle passat, les autoritats van promoure la compravenda de sang a la pròspera província xinesa de Henan. El que va començar com una iniciativa de recaptació de sang de manera remunerada, es va convertir en un negoci pels oportunistes, que oferien molts diners per fer extraccions als seus convilatans de manera periòdica, molt per sobre dels terminis recomanats i sense cap garantia sanitària. A banda de les lògiques alteracions fisiològiques de donar sang en excés, l'ús incorrecte del material va portar una epidèmia de contagis de VIH que va afectar un percentatge molt elevat de la població de la regió. La febre, com s'anomenava, es va emportar moltes vides i va empobrir la província. Però com en tota crisi, sempre hi ha qui sap fer la viu-viu i prosperar en mig del caos. Al fictici poble on passen els esdeveniments d'aquest llibre, la família Ding serà la protagonista, tant per bé com per mal. Yan Lianke ficciona així un episodi esfereïdor de la història xinesa recent, però que se'ns presenta com una xacra universal: la de l'ambició desmesurada i la voracitat per fer diners per sobre de qualsevol altra consideració.
El narrador d'aquesta història és sorprenent. En Ding Xiaoqiang és el fill del principal comerciant de sang del poble, en Ding Hui. Té 12 anys i... està mort. El van enverinar precisament pels negocis del seu pare i les conseqüències que van tenir. Ell ens va explicant els esdeveniments que tenen lloc una dècada després de la compravenda massiva de sang, i per fer-ho se centra en les activitats del seu pare, el seu oncle Ding Liang i el seu avi, el mestre Ding Shuiyang. Yan Lianke fa servir una escriptura reposada i detallista, aconsegueix que sigui punyent amb reiteracions i amb diàlegs entre personatges que ens demostren les diferències culturals que tenim amb el poble xinès. Per paradoxal que sembli, és capaç de descriure bellesa i imatges poètiques dins de la devastació. Els tres personatges principals representen tres vessants de la naturalesa humana. L'avi és la bonhomia, la tradició. Es desviu per la seva comunitat malalta i posa tots els mitjans per ajudar. L'oncle és l'egoisme, forma part del col·lectiu afectat per la sida tot i haver estat un dels artífex de l'epidèmia, només mira per ell i li és igual què en pensin, més enllà de convencions socials i costums. En Ding Hui és la cobdícia i l'ostentació, s'aprofita constantment dels seus veïns per esprémer-los i prosperar, sempre cau de peu tot i les seves accions despietades. No li importa gens l'epidèmia ni el que passi a la gent del poble i, sobretot, no se'n responsabilitza. Al contrari, es considera el gran benefactor de la regió. Les baixeses humanes que descriu el llibre, tant per part d'en Ding Hui com d'altres vilatans, són execrables. Malalts i tot, la compassió i l'empatia no formen part dels sentiments dels habitants de Ding.
'El somni del poble Ding' és la meva primera incursió en la literatura xinesa i no podia ser una estrena més impactant. Tot i que la cultura xinesa, els costums i valors, i la vida rural se'ns descriuen molt bé i tenen una forta influència en la trama, aquesta història de cobdícia, de poca consideració per la vida humana i de vides miserables podria estar ambientada en qualsevol lloc del món, perquè l'ésser humà és així: els més forts sempre trepitgen els febles. Trobem en en Ding Hui un protagonista que va directe a les primeres posicions de la llista de personatges odiosos, però no és l'únic que ens fa posar les mans al cap. No tenim gaire literatura xinesa traduïda al català, per això cal agrair a editorials valentes com Males Herbes i L'Altra que ens acostin un autor tan reconegut com Yan Lianke, i també la bona feina de la traductora Carla Benet. L'experiència m'anima a seguir explorant llibres que retraten el gegant asiàtic, que per mi és un gran desconegut. El poble Ding es quedarà amb mi una bona temporada, aquest llibre i la història que descriu no pot deixar indiferent. Coneixem els estralls que ha causat la sida en molts altres llocs, a casa nostra també, però una epidèmia causada per la compravenda irregular de sang és un concepte que transcendeix tota comprensió que puguem tenir de la realitat. Per això val molt la pena llegir-lo. Podria dir que l'he gaudit molt, però prefereixo dir que l'he patit molt. Moltíssim. Un gran testimoni i una manera de narrar-lo que ens el fa proper. Massa proper, potser. D'aquells llibres que només es pot tancar amb un 'uf!'.
Impressió general: @@@@
5 Comentaris
Aquest sí que no el llegiré, no tinc ganes de patir per una situació tant increïble i indignant com aquesta. De vegades sembla mentida el que pot fer un ésser humà només pel seu egoïsme.
ResponEliminaJa he perdut força l'esperança en l'ésser humà, però realment, si vols recuperar-la, aquest llibre no és la millor manera. La història és colpidora i esfereïdora i val la pena llegir-la, però tampoc cal fer-s'hi mal. Gràcies pel comentari!
EliminaEi, Xexu! Molt bona ressenya! Jo dic que una història m'ha "agradat" quan no m'ha deixat indiferent. No tots em poden fer riure, o sigui que si em fan plorar, enrabiar-me o despertar altres reaccions, considero que han complert la seva missió. Sembla que amb "El somni del poble Ding" Yan Lianke ha aconseguit arribar-te, i me n'alegro molt. També estic molt d'acord amb aplaudir les iniciatives dels quatre valents que publiquen literatura xinesa en català, i t'animo a continuar llegint cosetes. Ja sé que l'Eileen Chang és un caramelet, però també et recomano que, amb el temps, tiris cap a Yu Hua (Males Herbes) i Ba Jin (El cercle de Viena). Ens seguim llegint. :-D
ResponEliminaVaig voler dir-ho d'aquesta manera perquè una història amb aquesta temàtica no es pot dir que agradi, o em sento estrany dient-ho. Evidentment, el llibre desperta moltes sensacions, et remou molt i et deixa ben parat. En aquest sentit, fa la seva funció, impossible quedar-se indiferent. Podem dir que això és agradar? Ja t'entenc, eh, però em resisteixo a dir-ho.
EliminaI sí, ja aniré fent incursions en la literatura xinesa, per mi tot un món per descobrir. Ahir en Ricard Planas ens va recomanar també Lu Xun, a banda dels que dius tu ara, i em sembla que tu ja me n'havies parlat d'aquest i del seu 'Diari d'un boig', oi? Mira si tinc feina!
Gràcies per comentar!
Lu Xun és un imprescindible, i la traducció del Carles Prado és excel·lent. Sí, va ser el primer autor del mes al blog/instagram, i el primer llibre que hi vaig destacar va ser, precisament aquest.
EliminaSi et llegeixes "Diari d'un boig i altres relats", no et perdis "Sabó", una petita joia que passa desapercebuda davant de l'Ah Q i el Boig. :-)
Continuem parlant!