Autora: Edith Wharton
Editorial, any: L'Avenç, 2021
Títol original, idioma, any: Ethan Frome, anglès, 1911
Gènere: Narrativa
Traducció: Xavier Pàmies
Número de pàgines: 130
Llegit en: Català
Editorial, any: L'Avenç, 2021
Títol original, idioma, any: Ethan Frome, anglès, 1911
Gènere: Narrativa
Traducció: Xavier Pàmies
Número de pàgines: 130
Llegit en: Català
Ethan Frome és un home callat i taciturn. Va coixejant i en el rostre se li nota que va patir alguna mena d'accident. Fa molts anys d'això, ningú sembla voler-ne parlar. Quan un enginyer arriba a Starkfield per fer unes obres, serà en Frome qui el porti amunt i avall amb el seu carro. La comunicació no és fàcil, així que anirà preguntant aquí i allà per assabentar-se de qui és aquest personatge tan misteriós i poc xerrador. Però té temps, s'ha de quedar a passar l'hivern gèlid de Starkfield. Finalment, i havent agafat ja una mica de confiança, un dia l'homenot el convida a casa seva a passar la nit perquè se'ls fa tard. És llavors quan l'enginyer descobreix la veritable història del triangle amorós que va viure l'Ethan Frome. La Zeena, la dona malaltissa de l'Ethan. La Mattie, la cosina de la Zeena que va venir per donar-los un cop de mà amb la casa. I una història de passions reprimides, de responsabilitats i culpabilitats que els va menar al desastre.
Edith Wharton és una altra d'aquelles autores que tenia a la meva llista per llegir algun dia i finalment hi arribo amb una de les seves obres més reconegudes, de la mà de l'editorial L'Avenç, i amb una traducció revisada i actualitzada pel mateix Xavier Pàmies, que ja l'havia traduït l'any 2001 per Pagès Edicions. L'obra és tot un clàssic que té més de cent anys i que, deixant de banda l'evolució tecnològica, ha aguantat molt bé el pas del temps. Descriu la vida d'un home responsable que té cura de la seva dona malalta i de tracte difícil. Prèviament, ella l'havia ajudat a cuidar els seus pares i pensa que li deu. Però la seva vida canvia quan la cosina Mattie entra a casa. Ve a ajudar, tot i ser una mica maldestra fent feines. Aquest no serà cap impediment perquè l'Ethan acabi rendit als seus peus i pensant en ella a totes hores. Però hi ha la Zeena, és clar. La seva presència el mortifica, però no pot abandonar a una dona malalta i a qui deu tant, quina mena d'home seria? Els sentiments i situacions que descriu no se'ns fan estranys, podrien ser els de qualsevol història actual amb uns personatges amb el mateix marc contextual. Wharton fa servir una escriptura agradable tot i que potser una mica densa, cal una lectura atenta i sense presses. O potser és l'escenari gèlid i l'ambient opressiu, o la tensió creixent que ens va pesant sobre les espatlles.
No negaré que m'ha costat una mica avançar la lectura d'aquest llibre, tot i que considero que és una bona història i que està molt ben narrada. Els personatges estan ben construïts i ens permet copsar tots els matisos de les situacions que descriu. Quan això passa, interpreto que he estat jo que no he sabut connectar-hi tant com seria possible. M'ha semblat una mica dens i avançava a poc a poc. Em sol costar entrat en el marc sociològic d'aquelles èpoques, però en aquest cas això no aplica, ja que es tracta d'una història molt minimalista que parla de passions, de desconfiança i que ens planteja dilemes morals que podríem trobar també en llibres actuals. Naturalment, no és un text exempte de les convencions socials de principis del XX, però com sempre dic, si ens pensem que avui en dia no en tenim de convencions, anem llestos. M'ha agradat llegir-lo i em segueix encuriosint l'autora, si tinc oportunitat de tornar-la a llegir en català no descarto fer-ho. És d'aquestes obres que, tot i no posar en la meva llista de preferits, però havent-me agradat prou, li intueixo prou virtuts com per atrevir-me a recomanar-lo a una quanta gent que sé de cert que en gaudiran més que jo.
Impressió general: @@@
2 Comentaris
El vaig llegir fa anys i, tot i que ja no el recordava gaire, crec que hauria coincidit força amb la teva ressenya. En el meu cas, no he llegit cap llibre més seu...
ResponEliminaVaja, això vol dir que és el que puc esperar jo també, oi? Sí sí, ja tornaré a llegir l'autora, i després no fer-ho mai... bé, ja ho veurem, de vegades les oportunitats apareixen quan menys t'ho esperes, i darrerament jo les vaig aprofitant. Quan se'm planten a davant, estiro el braç i llestos. Gràcies pel teu comentari!
Elimina