Autor: John Williams
Editorial, any: Labutxaca, 2020 (4a reimpressió, pimera 2015)
Títol original, idioma, any: Stoner, anglès, 1965
Gènere: Narrativa
Traducció: Albert Torrescasana
Número de pàgines: 333
Llegit en: Català
 
En termes geològics, una vida humana no és més que un sospir. Però tots i cadascun de nosaltres experimenta infinitat de vivències que poden omplir pàgines i pàgines escrites. Aquesta és la història d'en William Stoner, un fill de camperols a qui l'estudi li va canviar la vida. Destinat a heretar la granja dels seus pares, va acabar sent professor de literatura de la universitat de Colúmbia. I es va casar. I va tenir una filla. I va agafar cada cop més prestigi com a educador i es va guanyar l'estima de companys i alumnes. Però com qualsevol història, també té les seves ombres, els seus mals moments i les seves enemistats. En aquest clàssic contemporani assistirem a tots ells, els èxits i els fracassos, les alegries i les desesperacions. Però sobretot, coneixerem un personatge tipus, un home noble, amb principis i amb defectes, que ens serà impossible no estimar. Perquè és com nosaltres, com qualsevol. La seva vida, la seva història, podria ser la nostra. Tan lluny i tan a prop. Tots som William Stoner.
 
'Stoner' és l'exemple més clar que, de vegades, no calen grans innovacions literàries ni filigranes narratives per arribar al cor del lector i guanyar-se l'admiració. Ens trobem davant d'una obra lineal explicada de forma cronològica, sense salts, sense diferents fils temporals, i amb un caràcter eminentment descriptiu. Se'ns relata una vida, des de la joventut i la inexperiència, fins la fi dels dies. No obstant, la capacitat d'atrapar i de submergir-te en la història és digna d'estudi. En aparença, no hi passa res de rellevant, però quan te'n vols adonar, ja ets dins de la història i ja no en pots sortir. I, si t'hi pares a pensar, allò que narra és de cabdal importància, perquè no hi ha girs sobtats, ni enganys, ni grans trames argumentals, però els sentiments i sensacions que desperten les vivències del bo d'en Bill ens interpel·len a tots. És un llibre de personatge, Stoner és el centre, el tot. És la biografia d'un personatge de ficció, però que podria ser perfectament real. I el que viu de vegades és agradable i de vegades fa mal. Inevitable la sensació que un bonàs com ell tingui tanta mala sort a la vida, en alguns casos. Però prefereixo no revelar detalls sobre les seves misèries perquè val la pena que cadascú les descobreixi i les valori per ell mateix. Sí que diré que, durant la vida d'Stoner, que transcorre durant la primera meitat del segle XX, viurem diversos esdeveniments històrics i sabrem com afecten al nostre protagonista. Sembla inevitable que sigui així, però cada fet rellevant queda ben integrat en el text i ens servirà per ubicar-nos en el marc històric i anar paint l'evolució social i tecnològica. 

Havia sentit meravelles d'aquesta obra, tot i que ningú sabia dir-me ben bé per què atrapava tant. No seré l'excepció. Es tracta d'una obra simple, senzilla en estructura i que es limita a descriure la vida del protagonista. Quantes llibres semblants es deuen haver publicat i no han tingut ni de bon tros tanta transcendència? Doncs segurament moltes. I això només indica que aquest poder magnètic, aquesta força que t'empeny a seguir llegint, a patir amb el personatge, a celebrar les seves petites victòries i a enfadar-te amb la seva poca presència d'ànim molts cops, és un mèrit immens de l'autor. Llegint 'Stoner' m'ha passat allò que em passa poques vegades: vaig començar a llegir sense saber massa bé on anava, i quan me'n vaig voler adonar estava completament atrapat i necessitava continuar fins el final. Em vaig enamorar del personatge, vaig adoptar la seva trajectòria com si fos la millor de les històries. Em vaig indignar, el vaig plànyer i em vaig esperançar pensant que la vida li somreia, si més no algun cop. No puc fer altre cosa que lloar-lo, i tot i així no puc explicar per què em va agradar tant i per què algú altre l'hauria de llegir a recomanació meva. I si soc jo, que tenia la guàrdia baixa? I si soc jo que em vaig deixar portar per una narració planera i senzilla sense més transcendència? I si soc jo el mateix Stoner? L'únic que puc dir és que m'ha semblat una petita meravella i que m'ha encantat descobrir-lo. De vegades les recomanacions insistents no fallen i el llibre supera totes les expectatives. Se'ns dubte, 'Stoner' a mi m'ha guanyat.
 
Impressió general: @@@@ i mitja