Autor: Sergi Belbel
Editorial, any: Proa, 2022
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 219
Llegit en: Català
Premis: Sant Jordi 2021
 
L'Ernest Calvo, nascut com a Ernesto González Calvo, és fill d'immigrants espanyols però és tan català com qualsevol. Tant és així, que la seva afició a la llengua l'ha portat al perfeccionisme des de ben jovenet. També el va portar a la seva primera justícia, i quan diem justícia, s'ha d'entendre 'assassinat', després que un company de classe força odiós el titllés de xarnego. Ja des d'adolescent, i fins l'edat adulta, l'Ernest ha tingut tanta voluntat d'exercir la catalanor com de deslliurar d'indesitjables aquest món. Hi ha persones que, per les seves accions execrables, si més no a ulls del nostre jove protagonista, mereixen ser esborrats del mapa. Ell exercirà de justicier. Nosaltres només l'hem d'acompanyar a través dels anys, a l'escola, durant els seus anys d'estudiant brillant, en les primeres experiències sentimentals i laborals, i fer marrada a diversos esdeveniments històrics i corrents socials que es van esdevenir des dels anys 70 fins els 90 en una Barcelona de contrastos i amb diverses cares. Tantes com ens mostrarà l'Ernest per dur a terme el seu propòsit vital.

Sergi Belbel és un home de teatre, ha guanyat moltíssims premis i és conegut sobretot per aquesta vessant, però amb aquest llibre que li ha valgut el prestigiós Premi Sant Jordi demostra tenir també un gran talent com a novel·lista. El seu protagonista és molt especial, li servirà per rememorar moltes vivències i moments històrics de l'últim tram del segle XX, en primera persona i seguint el seu fil de pensaments. El món interior de l'Ernest és molt intens! El passat franquista de la família el martiritza, però ell se sent català i n'exerceix amb les maneres, però sobretot amb la llengua. El català genuí, té força importància en la narració perquè l'Ernest ens anirà assenyalant infinitat de barbarismes d'ús comú i molt estesos i aportant alternatives correctes sempre que n'hi ha. Porta aquesta pràctica fins l'obsessió, i en part és el que l'impulsa a iniciar la seva activitat justiciera: fer desaparèixer aquells qui s'ho mereixen. El retrat que fa de la societat i de la ciutat és molt interessant, però sobretot l'aborda d'una manera original, des de la perspectiva d'aquest antiheroi que es fa un fart de matar, o de morir gent, com diu ell. Però tot i que retira a assassí en sèrie, no estem davant d'una novel·la de gènere negre, no hi ha cap investigació ni l'Ernest s'ha d'escapar de la policia. El que sí que trobem són altes dosis d'humor negre, nostàlgia, reflexions i crítica, molta crítica. Cada persona indesitjable que l'Ernest posa a la seva llista ens permetrà desenvolupar un esdeveniment històric, uns records, un comportament social, que l'autor descriu molt bé i amb sobrat coneixement de causa. La religió (i els religiosos), la burgesia catalana, l'educació i el mal ús de la llengua són alguns dels temes en els que aprofundeix més. Un text que, de vegades, sembla escrit a raig, però que té una indubtable qualitat literària.

No és un llibre de lectura fàcil perquè la trama es veu constantment interrompuda pel fil de pensaments de l'Ernest, que de vegades es remunten en el temps i desenvolupa passatges sencers de la seva vida passada i fins i tot futura. Però quan t'hi acostumes i comprens l'estructura, t'adones que és gairebé literatura testimonial, un autèntic exercici d'autoficció, i que l'autor està evocant unes èpoques, uns escenaris i una societat que, si es té certa edat, es recorden molt bé i poden fer sentir identificat. Les referències cinematogràfiques, musicals i literàries hi ajuden. I ho fa amb un domini de la llengua i de la paraula exquisits, controla els tempos, les emocions i l'estat d'ànim del protagonista a la perfecció i ens ho fa arribar de manera diàfana i entenedora. La psicologia de l'Ernest, per cert, donaria per una tesi doctoral. Aquesta escriptura tan precisa de vegades costa una mica i la lectura no avança a ritme alt, però fa de molt bon llegir i et deixa la sensació d'estar consumint una bona peça literària. El més curiós és que tenim un protagonista assassí, una mica setciències i repel·lent, però que no podem evitar que ens caigui simpàtic. I és que també ens fa riure la seva manera d'entomar la vida, se li agafa afecte. Bon llibre, d'aquests que requereix una lectura atenta per captar tot el que explica, però que m'ha acabat convencent.
 
Impressió general: @@@ i mitja