Autor: Neil Gaiman
Editorial, any: Obscura Editorial, 2022
Títol original, idioma, any: Neverwhere, anglès, 1996
Gènere: Fantasia
Traducció: Lluís Delgado
Número de pàgines: 413
Llegit en: Català
Editorial, any: Obscura Editorial, 2022
Títol original, idioma, any: Neverwhere, anglès, 1996
Gènere: Fantasia
Traducció: Lluís Delgado
Número de pàgines: 413
Llegit en: Català
En Richard i la Jessica es dirigeixen a un sopar important quan, de sobte, una noia surt d'una paret d'aparença ben sòlida. Jeu a terra, està ferida i no sembla que es pugui valdre per ella mateixa. De seguida en Richard va a socórrer-la, davant de la passivitat de la seva parella, que acaba marxant fastiguejada per l'acte de compassió del jove. Poc després en Richard ja no pertany a la Londres on treballa i viu, ha estat esborrat de la memòria col·lectiva i la seva vida, fins llavors formal i avorrida, s'ha convertit en un deliri constant. Ara és un habitant més de la Londres de Baix, un submón ple de personatges estrafolaris, mercats que canvien de lloc i rates que tenen molt a dir. La noia que va aparèixer del no res, Lady Porta, fuig d'uns assassins que volen acabar amb la seva vida, com van fer amb la resta de la seva família. En Richard i la Porta, amb l'ajuda d'altres personatges inquietants, iniciaran un viatge per la Londres de Baix per descobrir qui va fer matar els pares d'ella, i de quina manera ell pot tornar a la seva vida de sempre. No serà fàcil, i encara menys quan senten l'alè dels dos assassins Sr. Croup i Sr. Vandemar al clatell en tot moment.
Neil Gaiman és un autor de gènere fantàstic molt reconegut del qual s'han traduït poques obres al català. Ara ens arriba aquest 'Neverwhere' de la mà d'Obscura Editorial i, és clar, crida la meva atenció. La història té un plantejament molt interessant. I sí allò que veiem a la superfície no és l'únic que existeix? I si hi ha una altra versió, de Londres en aquest cas, enterrada sota carrers i edificis emblemàtics, i totalment invisible a la gent corrent? Allò desconegut sempre és atractiu, i Gaiman ja deixa entreveure durant la trama que això no només succeeix a Londres. El Londres de Baix està poblat de personatges i escenaris propis de la fantasia clàssica que contrasten amb el realisme metropolità de la ciutat de Dalt. És una trama una mica delirant i plena d'aventures i proves a superar, explicada amb un humor molt a l'estil de Terry Pratchett. En Richard gairebé podria ser un d'aquests antiherois pratchettians del Discmon, si no fos que ve d'un entorn urbà actual i realista. I no només és l'humor, els salts entre personatges i escenaris per anar construint la trama també recorden molt als llibres de Pratchett, tot i que personalment agraeixo les divisions en capítols que fa servir Gaiman! També hi és present una vessant crítica, la despersonalització del centre de la ciutat, els snobs i aquesta tendència que tenim a invisibilitzar els habitants de la ciutat que no considerem del 'nostre nivell', com ara captaires o personal de neteja. Aquest llibre serveix, d'alguna manera, per reivindicar-los.
Igual que em va passar amb Pratchett els primers cops que el vaig llegir, m'ha costats adaptar-me a l'estil de Gaiman, per bé que el seu humor i l'absurditat d'algunes situacions viscudes pels protagonistes són més mesurades. És una història curiosa en la que la dicotomia dels dos Londres funciona força bé i és atractiva. El protagonista és l'arquetípic home anodí i escèptic que s'enfronta a un món nou ple d'elements fantàstics que desconeix i que ha d'aprendre a acceptar. Si bé la història pot ser semblant a d'altres, comptar amb dos personatges com en Croup i en Vandemar aporta un to diferent i molta diversió. Cosa gens fàcil, perquè són dos sicaris sobrenaturals que gaudeixen enormement de perseguir i eliminar els seus objectius, però que, per contra, són els més hilarants de l'elenc. També un secundari com el misteriós Marquès de Carabàs, negociador de favors i solucionador de problemes, aporta molt a la trama. En definitiva, un relat de gènere fantàstic, però molt urbà, que fa bo de llegir i que fa passar una bona estona per les aventures que viuen els protagonistes en la seva cerca, i amb alguns girs força sorprenents, i d'altres que no tant. Ah, probablement es pot gaudir encara més si es coneix bé Londres, de moment encara no és el meu cas! Una bona experiència aquesta de poder llegir Gaiman en català, que repetiré si en tinc l'oportunitat.
Impressió general: @@@
Gràcies Obscura per enviar-me l'exemplar.
2 Comentaris
Neverwhere és el llibre de Gaiman que més m'ha agradat, amb diferència, no perquè sigui molt bo, sinó perquè els altres que he llegit els vaig trobar fluixos (Buenos Presagios no compta com a seu). Els personatges són el millor d'aquest llibre, especialment els antagonistes i els secundaris, només amb els noms ja et fas una idea, on has vist un llibre que tingui personatges anomenats Porta o Anestèsia? A més, si coneixes Londres bé aquest llibre es gaudeix el doble.
ResponEliminaT'acabes de guanyar un lloc a l'infern per comprar Pratchett amb Gaiman, però és clar, el senyor coneix quatre escriptors de fantasia i no ha pogut evitar comparar-ne un parell. Però suposo que la culpa és que com bé dius la fantasia és un gènere molt poc traduït al català, és normal, com que és un gènere menor...
Mira, m'has fet recordar que volia afegir això de que, si havies anat a Londres o el coneixies bé, segur que gaudies més de l'experiència lectora. Ja ho he afegit al text, se'm va oblidar mentre redactava, gràcies.
EliminaNo em diràs que el tipus d'humor és molt semblant al de Pratchett! Si vols, pots dir que l'és un imitador, si així et quedes més tranquil. No dic que sigui millor ni pitjor, només que fa servir tècniques similars. Però un és Sir i l'altre no, amb això està tot dit. Ah, i sí, els secundaris aporten molt a aquesta història.
Gràcies pel comentari!